Hecateu va ser un historiador grec de l’antiguitat. Nascut fa prop de 2.600 anys en el si d’una família rica de Milet, abans d’instal·lar-se de nou a la seva ciutat natal va dur a terme variats i llargs viatges. En una ocasió, mentre es trobava a Egipte va escoltar els sacerdots d’un temple que explicaven unes històries sobre els seus déus. Hecateu de Milet els va escoltar amb atenció, amb una barreja de gelosia i vanitat. I val a dir que no va voler ser menys que aquells sacerdots egipcis. Sense tallar-se ni un pèl, els va cridar que ell tenia un origen diví. Els egipcis, una mica incrèduls i també burletes, li van preguntar a quantes generacions es remuntava el seu suposat avantpassat diví, el que havia donat nom al seu llinatge. Hecateu, satisfet d’haver captat l’atenció dels sacerdots, va començar a desgranar les seves 16 generacions anteriors, fins arribar al déu que els havia donat el nom. Però tot i la seva eloqüència, els sacerdots egipcis es van mostrar ben freds davant les seves explicacions, cosa que va desconcertar Hecateu. Fins i tot, aquests van deixar anar algun que altre somriure de superioritat. I tot seguit, un a un, els sacerdots li van explicar que tot allò que ell havia narrat era literalment impossible, ja que tothom sabia que els déus havien creat els humans molt abans del que ell deia. Ofès per la resposta, Hecateu els va preguntar com podien estar tan segurs d’aquest fet, i quines proves podien aportar. Acte seguit, els sacerdots li van mostrar les 345 estàtues que representaven un membre de cadascuna de les generacions que els separaven del seu celestial avantpassat.

Un dels pioners de l'escepticisme
No cal dir que les 16 generacions de grecs van semblar del tot ridícules davant la potència d’una civilització amb unes arrels tan profundes com l’egípcia. Hecateu va marxar amb la cua entre les cames, i en les seves 'Genealogiai' va escriure: “Escric el que considero veritat i les històries dels grecs em semblen ridícules”. Després d’aquesta deliciosa anècdota, potser no ens hauria de sorprendre que Hecateu sigui considerat un dels exponents pioners de l’escepticisme, aquell corrent filosòfic que no creia que la raó fos fonamental per descobrir la veritat, ja que aquesta només es fonamenta en les sensacions, no en la realitat. Per tant, a grans trets, res és veritable o fals.

L'escepticisme no és la millor estratègia quan creiem que la realitat atempta contra els nostres drets
Probablement, l’escepticisme d’aquells primers filòsofs ens pot estalviar molts errors. I, segurament, aquesta és l’estratègia més adequada si ens decantem per adoptar una actitud conservadora que asseguri la nostra seguretat. Per contra, si creiem que la nostra situació actual és clarament contrària als nostres interessos i atempta contra els nostres drets, sempre és millor intentar canviar la realitat. Fins i tot en el cas que no estiguem segurs de quins seran els resultats dels nostres esforços. I, en aquestes circumstàncies, convé desplegar, de la manera més convincent que siguem capaços, l’ampli ventall dels nostres arguments. I també actuar amb tot el nostre coratge. D’aquesta manera, encara que sigui de tant en tant, tots nosaltres hauríem d’assumir alguna responsabilitat. Perquè, tal com afirmava el filòsof i sociòleg Karl Popper al segle passat, “els nostres somnis i els nostres desitjos canvien el món”.

Bust d'Hecateu