Actualitat i fets històrics per reviure la història
Cerca...L'empremta d'August a Catalunya
La instauració de l’Imperi i la pacificació d’Hispània va obrir una època de prosperitat en què es van bastir una gran quantitat de monuments i d’obres públiques, moltes d’elles en terres catalanes
Tàrraco (Tarragona)
A la part baixa de la ciutat es van construir el fòrum colonial, la basílica judicial i el teatre, aprofiant l’efecte escenogràfic que creava el fort desnivell vers el port. A la part alta es va erigir el temple dedicat a August. L’aqüeducte de les Ferreres abastia d’aigua aquesta ciutat en expansió.
Via Augusta
A la Mediterrània, August va reestructurar i condicionar la xarxa viària que ja existia (l’antiga 'Via Heraclea'), afegint-hi traçats nous, com la via litoral que transcorre entre les actuals Blanes i Barcelona. A les vies mil·liàries trobem el nou nom, la Via Augusta, que va rebre a partir de llavors la important xarxa de carreteres.
Pont de Martorell-Castellbisbal
Formava part de la Via Augusta i marcava els límits entre les jurisdiccions de Barcino i Tarraco. L’únic que se’n conserva de l’època romana són els estreps i un arc al marge esquerre del Llobregat.
Barcino (Barcelona). Al final del segle I aC August va fundar la colònia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino, una ciutat delimitada per una muralla i d’extensió reduïda però amb edificis públics magnífics que fan pensar que no seria una colònia per assentar-hi la població, sinó més aviat un centre religiós, polític i administratiu que gestionava un territori ampli. El seu temple no es pot dir amb certesa que estigués dedicat a August, tot i que probablement es dedicava al culte imperial.
Arc de Berà
Durant anys, aquest arc honorífic hvia estat datat en l’època de Trajà. Tanmateix, les investigacions més recents determinen que va ser molt anterior, de l’època d’August.
La majoria de les ciutats romanes fundades anteriorment van prendre un impuls important en època d’August. En destaquem les següents:
Emporiae (Empúries)
A cavall de la República i l’Imperi, entre Juli Cèsar i August, Emporiae va prendre una forta embranzida i va assolir la categoria jurídica de municipi. És una mostra de com August continuava l’obra del seu pare adoptiu. Va promocionar-ne el port, va monumentalitzar el fòrum i s’hi van construir luxoses domus.
Iluro (Mataró)
Era també una ciutat republicana que en època d’August es va promocionar i va assolir l’estatut municipal. Al Museu de Mataró es pot veure la làpida de Marc Optat, duumvir (càrrec equivalent al d’alcalde) de la ciutat en temps d’August.
Les termes de Baetulo (Badalona)
Són una mostra de com el fenomen de la marmorització no solament afectava els edificis impotants de culte i del poder judicial, sinó també els edifici utilitaris: en època romana eren força austeres, i al segle I dC es van cobrir de marbres lluents.
Auso (Vic)
Les darreres investigacions arqueològiques estan determinant que era un municipi important en aquesta època. I, segons se sap per la troballa d’una inscripció recent, en l’època d’August hi havia magistrats municipals. Possiblement el seu temple estava dedicat al culte imperial, bé a August o bé al seu successor, Tiberi.
Ègara (Terrassa)
Les inscripcions ens parlen de la presència de la tribu galeria, important en temps d’August.
Iesso (Guissona)
Les excavacions han demostrat que en època d’August s’hi construeix una casa senyorial.
A Roma, cada nova victòria d'August es commemorava amb una aportació monumental que omplia el Camop de Mart. Així que es van recuperar els estendards romans capturats pels parts, i es va construir un nou fòrum. Per commemorar la pacificació d'Hispània i la Gàl·lia, es va erigir l'Ara Pacis. August també va pensar en el benestar dels ciutadans: es va preocupar pel manteniment dels aqüeductes i va construir infraestructures per evitar el desbordament del Tíber. Va crear el servei contra incendis i el cos de policia urbana de policia urbana, i també un càrrec que controlava la provisió de blat, a fi d'evitar les crisis de fam.
Diversions sense parar
L'emperador va practicar amb assiduïtat el 'panem et circenses' que Juvenal escriuria posteriorment: abastir la població de gra i d'entreteniment era la millor manera de guanyar-se-la, de distreure-la dels afers polítics. Va construir termes, teatres, un amfiteatre, una biblioteca. Amb orgull relata a les seves memòries tots els jocs que va celebrar a Roma: espectacles de gladiadors, de feres, un combat naval en un estany artificial -o diu que van lluitar trenta vaixells de guerra i molts altres menors-, jocs gimnàstics, curses de carros, espectacles de teatre...No es descuidava tampoc d'apuntar totes les distrubucions de blat i diners que va fer entre la plebs.
Comentaris