Història antiga

Ueli Brunner: "La reina de Saba va existir"

"La reina de Saba va existir, és del rei Salomó de qui ara es tenen dubtes"

Per Sònia Casas
1 de juny de 2011
L'historiador Ueli Brunner -  Enrique Marco
L'historiador Ueli Brunner - Enrique Marco

A més d'un i de dos caps tribals iemenites aquest rostre els deu resultar familiar. Ueli Brunner sovint els ha demanat permís per furgar a les seves terres, farcides de restes arqueològiques. Ell ha demostrat que, ja en el segle X aC, en aquest racó meridional d'Aràbia existia una civilització avançada i poderosa articulada en regnes. Un dels principals va ser el de Saba.

En què eren tan avançats?
En el mètode de regadiu que van desenvolupar, molt més complex i eficaç que el dels mesopotamis, que dessalinitzaven, i el dels egipcis, fruit de la inundació natural del Nil. Ells van construir uns canals que distribuïen a poc a poc l'aigua de la pluja pels camps.

És el sistema de l'horta valenciana.
Un col·lega meu, Miquel Barceló, va trobar al País Valencià moltes inscripcions amb noms de tribus sud-aràbigues. Molts àrabs troben els seus orígens en aquests regnes remots.

Parlem de tres mil anys enrere. Com s'ha pogut datar la seva antiguitat?
A través del paisatge. Els sediments que duia l'aigua que irrigava els camps feien créixer el sòl un centímetre per any. És una terra especial, sense una sola pedra, i hi ha llocs on se n'observen fins a trenta metres de fondària.

Trenta metres, cent centímetres per metre…
Són tres mil anys d'irrigació artificial ininterrompuda!

Què se sap d'aquest poble?
Parlaven una llengua semítica i hi havia població rural, de vida nòmada, i població urbana, de vida sedentària. A les tombes excavades uns i altres tenien un tipus de cos diferent: els nòmades tenien els fèmurs més llargs que els sedentaris.

I la població urbana on vivia?
La majoria, a la capital de Saba, Ma'rib. Els seus temples, amb columnes de deu metres d'alçària, són arquitectònicament perfectes i juguen amb efectes òptics que només podien saber fer persones amb un elevat coneixement de geometria, igual que els egipcis. De fet, durant molts segles, el poder mundial es va articular en un triangle format pels pobles de Mesopotàmia, Egipte i Saba.

Però d'on els venia tant de poder?
Eren els productors més grans del món d'encens, un bé caríssim i molt preuat. També eren l'enllaç comercial entre l'Àsia i la Mediterrània. Amb l'Índia, s'hi relacionaven per via marítima, però amb la Mediterrània i el Pròxim Orient hi comerciaven per l'interior amb caravanes de camells. Era la manera que ningú no sabés exactament d'on provenia l'encens i així poder-ne mantenir el monopoli comercial.

Els romans eren grans consumidors d'encens per als seus temples, no?
Sí, i va arribar un moment en què ja no tenien prou or per pagar-lo i van decidir que l'havien d'anar a buscar ells mateixos. L'any 23 aC, el general Eli Gal va aconseguir arribar fins a Saba gràcies als nabateus, que li van ensenyar el camí a través del desert.

Devia ser dur per als romans.
Duríssim, la majoria van morir. Però Gal es va adonar d'una cosa: que tot i haver-hi arribat per terra, aquell regne és en realitat a tocar de mar. Els romans aleshores hi van tornar en vaixell des d'Egipte. Van establir-hi tres ports, hi van introduir el vi en àmfores i van començar a comerciar l'encens per si mateixos. La meva teoria, i molta gent hi està d'acord, és que aquell va ser l'inici de la fi del regne de Saba.

Quan es va fer efectiu aquest declivi?
Cap al segle I el poder es va desplaçar definitivament cap a les muntanyes, cap al regne d'Himyar. En els segles IV o V, Himyar ja era el regne més poderós de la península i abraçava des de la punta sud-aràbiga on avui hi ha el Iemen fins a l'oasi de la Meca, el més important, que tenia uns quatre mil habitants.

De religió pagana, encara.
Sí, falta un segle perquè neixi Mahoma però llocs de culte musulmà com la Ka'ba ja eren espais de sacrificis pagans. Tots els regnes sud-aràbics adoraven un déu comú, Athar, i després cadascun tenia divinitats pròpies. A Saba, per exemple, s'adorava Almaka. Hi ha una teoria que afirma que Almaka estava vinculada a la lluna decreixent i que d'aquí l'hauria pres l'islam, però això no està provat.

Com és que un poble que ha estat tan rellevant en la història és tan desconegut?
Perquè és una zona molt difícil d'excavar. De fet, les primeres prospeccions arqueològiques serioses no es van fer fins a la dècada dels vuitanta. I perquè de fet, de l'època més antiga, la que correspondria al segle X aC, encara no se n'ha pogut excavar res perquè implica baixar a una profunditat de gairebé vint metres.

Per això s'ha dubtat de la veracitat de la visita de la reina de Saba al Jerusalem del rei Salomó que narra l'Antic Testament?
Sí, però si abans es dubtava de l'existència d'ella, ara del que es dubta és de la d'ell, ja que, de Salomó, no se n'ha trobat res. I si realment va existir, el seu regne devia ser molt petit comparat al d'ella. Per tant, no descarto que fos Salomó qui fes propaganda d'aquella trobada per donar-se importància.

Per tant, la història seria una mica al revés de com ens l'han explicada.
Sí, però tot això no deixa de ser una anècdota. El que és realment rellevant és descobrir quan, qui i com es va domesticar el camell. Aquest va ser el punt d'inflexió que va permetre tot el desenvolupament cultural i comercial que va venir després. A més d'un i de dos caps tribals iemenites aquest rostre els deu resultar familiar. Ueli Brunner sovint els ha demanat permís per furgar a les seves terres, farcides de restes arqueològiques. Ell ha demostrat que, ja en el segle X aC, en aquest racó meridional d'Aràbia existia una civilització avançada i poderosa articulada en regnes. Un dels principals va ser el de Saba.

En què eren tan avançats?
En el mètode de regadiu que van desenvolupar, molt més complex i eficaç que el dels mesopotamis, que dessalinitzaven, i el dels egipcis, fruit de la inundació natural del Nil. Ells van construir uns canals que distribuïen a poc a poc l'aigua de la pluja pels camps.

És el sistema de l'horta valenciana.
Un col·lega meu, Miquel Barceló, va trobar al País Valencià moltes inscripcions amb noms de tribus sud-aràbigues. Molts àrabs troben els seus orígens en aquests regnes remots.

Parlem de tres mil anys enrere. Com s'ha pogut datar la seva antiguitat?
A través del paisatge. Els sediments que duia l'aigua que irrigava els camps feien créixer el sòl un centímetre per any. És una terra especial, sense una sola pedra, i hi ha llocs on se n'observen fins a trenta metres de fondària.

Trenta metres, cent centímetres per metre…
Són tres mil anys d'irrigació artificial ininterrompuda!

Què se sap d'aquest poble?
Parlaven una llengua semítica i hi havia població rural, de vida nòmada, i població urbana, de vida sedentària. A les tombes excavades uns i altres tenien un tipus de cos diferent: els nòmades tenien els fèmurs més llargs que els sedentaris.

I la població urbana on vivia?
La majoria, a la capital de Saba, Ma'rib. Els seus temples, amb columnes de deu metres d'alçària, són arquitectònicament perfectes i juguen amb efectes òptics que només podien saber fer persones amb un elevat coneixement de geometria, igual que els egipcis. De fet, durant molts segles, el poder mundial es va articular en un triangle format pels pobles de Mesopotàmia, Egipte i Saba.

Però d'on els venia tant de poder?
Eren els productors més grans del món d'encens, un bé caríssim i molt preuat. També eren l'enllaç comercial entre l'Àsia i la Mediterrània. Amb l'Índia, s'hi relacionaven per via marítima, però amb la Mediterrània i el Pròxim Orient hi comerciaven per l'interior amb caravanes de camells. Era la manera que ningú no sabés exactament d'on provenia l'encens i així poder-ne mantenir el monopoli comercial.

Els romans eren grans consumidors d'encens per als seus temples, no?
Sí, i va arribar un moment en què ja no tenien prou or per pagar-lo i van decidir que l'havien d'anar a buscar ells mateixos. L'any 23 aC, el general Eli Gal va aconseguir arribar fins a Saba gràcies als nabateus, que li van ensenyar el camí a través del desert.

Devia ser dur per als romans.
Duríssim, la majoria van morir. Però Gal es va adonar d'una cosa: que tot i haver-hi arribat per terra, aquell regne és en realitat a tocar de mar. Els romans aleshores hi van tornar en vaixell des d'Egipte. Van establir-hi tres ports, hi van introduir el vi en àmfores i van començar a comerciar l'encens per si mateixos. La meva teoria, i molta gent hi està d'acord, és que aquell va ser l'inici de la fi del regne de Saba.

Quan es va fer efectiu aquest declivi?
Cap al segle I el poder es va desplaçar definitivament cap a les muntanyes, cap al regne d'Himyar. En els segles IV o V, Himyar ja era el regne més poderós de la península i abraçava des de la punta sud-aràbiga on avui hi ha el Iemen fins a l'oasi de la Meca, el més important, que tenia uns quatre mil habitants.

De religió pagana, encara.
Sí, falta un segle perquè neixi Mahoma però llocs de culte musulmà com la Ka'ba ja eren espais de sacrificis pagans. Tots els regnes sud-aràbics adoraven un déu comú, Athar, i després cadascun tenia divinitats pròpies. A Saba, per exemple, s'adorava Almaka. Hi ha una teoria que afirma que Almaka estava vinculada a la lluna decreixent i que d'aquí l'hauria pres l'islam, però això no està provat.

Com és que un poble que ha estat tan rellevant en la història és tan desconegut?
Perquè és una zona molt difícil d'excavar. De fet, les primeres prospeccions arqueològiques serioses no es van fer fins a la dècada dels vuitanta. I perquè de fet, de l'època més antiga, la que correspondria al segle X aC, encara no se n'ha pogut excavar res perquè implica baixar a una profunditat de gairebé vint metres.

Per això s'ha dubtat de la veracitat de la visita de la reina de Saba al Jerusalem del rei Salomó que narra l'Antic Testament?
Sí, però si abans es dubtava de l'existència d'ella, ara del que es dubta és de la d'ell, ja que, de Salomó, no se n'ha trobat res. I si realment va existir, el seu regne devia ser molt petit comparat al d'ella. Per tant, no descarto que fos Salomó qui fes propaganda d'aquella trobada per donar-se importància.

Per tant, la història seria una mica al revés de com ens l'han explicada.
Sí, però tot això no deixa de ser una anècdota. El que és realment rellevant és descobrir quan, qui i com es va domesticar el camell. Aquest va ser el punt d'inflexió que va permetre tot el desenvolupament cultural i comercial que va venir després.

_____________________

SOS IEMEN: Massa tard?
Brunner s'entristeix molt quan li pregunto pel present. "Des que existeix Al-Qaida, al Iemen ja no es pot excavar. Als vuitanta i noranta, els bandits t'amenaçaven però no et feien res, els pagaves i et deixaven estar. Ara ni tan sols la protecció del Govern és suficient, de manera que des de fa anys no hi ha cap arqueòleg treballant-hi. Tot el patrimoni és espoliat i venut al mercat negre. Els danys són irreparables i moltes restes s'han perdut per sempre".

Subscriu-t'hi

Portada 194

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada 194

1968: quan la guerra del Vietnam va sacsejar el món

Ens endinsem en les mobilitzacions estudiantils de caràcter global contra el conflicte que van donar peu a l'eclosió de moviments com l'ecologisme o el feminisme

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto