Història contemporània

Chopin i George Sand a la serra de Tramuntana

El compositor i l'escriptora es van instal·lar a Valldemossa a finals del 1838

Anna Sáez
15 de desembre de 2017
Retrat de George Sand i Frédéric Chopin -  Eugène Delacroix / Wikimedia Commons
Retrat de George Sand i Frédéric Chopin - Eugène Delacroix / Wikimedia Commons

Encara no havia fet els trenta, però Frédéric Chopin estava malalt. Acabava de trobar l'amor al costat d'Amandine Aurore Lucile Dupin, més coneguda amb el pseudònim masculí de George Sand, així que la parella, amb els dos fills de l'escriptora, van decidir anar a buscar el clima benigne del sud de la Mediterrània i es van instal·lar a Valldemossa, un poble a recer de la serra de Tramuntana, a finals del 1838. Ja a Mallorca, Chopin va rebre el temut diagnòstic: tuberculosi. Però no es va desanimar. Es va fer portar el seu piano Pleyel des de París i va treballar intensament.

Música des de la cel·la
A la cel·la número 3 de la cartoixa de Valldemossa (l'actual número 4) va compondre preludis, una polonesa, un scherzo, la segona balada... George Sand es dedicava a escriure. El 1842 va publicar el seu despietat 'Un hivern a Mallorca', en què xifra en 300 anys el retard de l'illa respecte de França. Ocupaven un edifici meravellós, fundat el 1399, que la desamortització de Mendizábal acabava de posar en mans privades. Sand trobava la inspiració al cementiri dels monjos, mentre Chopin tocava i els nens feien dibuixos que 180 anys després servirien per determinar la cel·la que realment van ocupar. La parella va abandonar l'illa l'11 de febrer de 1839.

De visita a la cartoixa
L'estada de Chopin a Valldemosa ha deixat petjada. Tanta petjada que fins i tot s'exposen a les antigues cambres la seva màscara mortuòria i una mà lànguida en guix, que evoca la mà del músic. Actualment, però, les cel·les de Chopin i George Sand -tres o quatre cambres connectades, amb un jardinet propi i entrada des del claustre- no pretenen asssemblar-se a com estaven moblades quan hi van ser, a diferència de la cel·la del pare pior que sí que busca aquest efecte.

 

Subscriu-t'hi

Portada 201

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada 201

La gran migració, com els 'Sapiens' vam colonitzar el món

T'expliquem com va arribar a Europa, Àsia, Oceania i Amèrica la nostra espècie

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Més informació Accepto