Història contemporània

El final real de l’apartheid

El 10 de maig de 1994, Nelson Mandela jurava com a nou president de Sud-àfrica després de guanyar les primeres eleccions lliures del país

Jordi Mata i Àngel Casals
16 de novembre de 2018
Nelson Mandela
Nelson Mandela Wikimedia Commons

L’apartheid (‘separació’ en llengua afrikaans) va ser una política basada en la segregació racial que es va practicar a Sud-àfrica a partir del 1948 a iniciativa del Partit Nacional, que volia establir un estat cristià que garantís la supremacia dels ciutadans blancs. Classificava els habitants en grups racials, tot reservant per als blancs els millors serveis en matèries com l’educació o la sanitat. Entre altres mesures, es va desposseir els negres de la ciutadania i se’ls va prohibir viure o treballar en les àrees blanques, llevat que tinguessin un passi, o adquirir-hi terres. Els matrimonis mixtos també estaven vetats, les dones patien la discriminació per motiu de gènere a més a més de la racial, i tot plegat incidia en una alta taxa de mortalitat infantil.

La resistència a l’apartheid es va plasmar en el Congrés Nacional Africà (ANC), moviment que va emprendre la lluita armada contra la segregació, fet que va causar una enorme repressió. Va ser prohibit el 1960 i el seu líder, Nelson Mandela, acusat de terrorista i empresonat el 1962. El rebuig a l’apartheid es va fer més evident a partir de la dècada del 1970 amb vagues i protestes estudiantils, sufocades violentament, i amb les primeres sancions i condemnes a escala internacional. A les acaballes de la dècada del 1980 la desinversió a Sud-àfrica, fomentada arreu del planeta, es va generalitzar i va dur el règim a una situació insostenible.

Injustícies derogades
El 1990, Frederik de Klerk, president del govern sud-africà, va anunciar la derogació de les lleis discriminatòries, la fi de la prohibició dels grups antiapartheid, com l’ANC, el restabliment de la llibertat de premsa, la suspensió de la pena de mort i l’alliberament dels presos polítics com Nelson Mandela, convertit en un símbol mundial de la lluita per la igualtat racial després d’haver estat tancat durant 27 anys.

Mandela i De Klerk van negociar entre el 1990 i el 1993 com desmantellar l’apartheid i dur el país a la democràcia dins la legalitat vigent. No va ser un procés senzill. Es van viure esclats de violència, tant de part d’aquells que volien accelerar els canvis com, sobretot, de l’extrema dreta blanca, contrària a liquidar el règim racista. Matances a pobles i l’assassinat del secretari general del Partit Comunista sud-africà van ser algunes mostres de la tensió del moment. Fins i tot hores abans de les eleccions generals del 1994, les primeres amb sufragi universal i que havien de certificar l’extinció de l’apartheid, 21 persones van morir en atemptats terroristes.

Però sense deixar-se intimidar per aquest clima, gairebé vint milions de persones van votar en unes eleccions que van efectuar-se al llarg de quatre dies, del 26 al 29 d’abril. Malgrat la precarietat de les condicions i que la majoria dels electors mai no havien votat, els observadors internacionals van assenyalar la netedat dels comicis. L’ANC es va alçar amb el triomf i el 73% de població negra del país va quedar representada amb un 52% de parlamentaris de diferents ètnies. El 10 de maig, Mandela jurava com a president. Des d’aleshores, la data del 27 d’abril, a més de ser un record de la victòria sobre el racisme, es commemora a Sud-àfrica el Dia de la Llibertat.

Subscriu-t'hi

Portada 201

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada 201

La gran migració, com els 'Sapiens' vam colonitzar el món

T'expliquem com va arribar a Europa, Àsia, Oceania i Amèrica la nostra espècie

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Més informació Accepto