Un dels rituals més coneguts pel poble sioux, ja sigui a través del cinema o les descripcions literàries, és el de fumar la pipa sagrada (a nosaltres ens ha arribat com a sinònim de gest de pau). Es tracta d'un costum antic i estès per altres pobles de les planures nord-americanes. L'hàbit es remunta al matí que, molts hiverns enrere, una bella i misteriosa dona que duia dos farcells a l'esquena i vestia una pell d'ant es va atansar a dos caçadors sioux. Un dels homes es va enamorar a primera vista. Mentre el cor encara li bategava de l'emoció, va començar a descompondre's fins a quedar reduït a l'esquelet. Llavors, la dona va dir al que quedava intacte: "Vull parlar amb el teu cap. Vés a dir-li que prepari un tipi gran per acoillir-me". El caçador, astorat pel que acabava de succeir al seu company, va obeir de seguida.

Quan una estona després la dona va entrar a la tenda del cap, lliurà el bolic de roba al seu amfitrió i li comentà: "Sóc la Búfal Blanc. Això que et dono és sagrat i cap home impur no ho ha de veure. Us servirà per enviar les vostres veus al gran esperit Wakan Tanka durant els pròxims rigorosos hiverns". Llavors, va treure una pipa i una pedreta rodona i les va deixar a terra. Després, amb la canya de la pipa apuntant el cel, va engegar: "Amb aquest estri sagrat caminareu per la terra, que és la vostra mare i àvia, i és sagrada. La cassoleta és de pedra vermella i la representa. Duu gravada la imatge d'un búfal, símbol de tots els éssers de quatre potes. La canya és de fusta i engloba tot allò que creix al nostre voltant. Les 12 plomes que en pengen pertanyen a l'Àguila Clapada i equivalen als éssers aeris. I els set cercles de la pedra mostren una quantitat idèntica de ritus per als quals s'emprarà aquest instrument".

Els set ritus fonamentals
Després de parlar del primer ritu (pel qual es guarda l'ànima d'un difunt fins que passa a l'estudi dels esperits), la Búfal Blanc va anunciar que marxava i que tal vegada tornaria un altre dia, data abans de la qual serien revelats la resta dels ritus. Mentre s'allunyava de la tribu es va convertir primer en un jove búfal vermell i marró, i després en un de negre i adult. Va inclinar finalment el cap als quatre punts cardinals i va desaparèixer a la muntanya.

La resta de ritus que l'enigmàtica senyora no va revelar als sioux, nosaltres sí que us els descobrirem. El segon, anterior als altres, l'anomenat 'pavelló de suor', pel qual es procedeix a una purificació del cos i l'ànima; el tercer es refereix a la recerca d'una visió sagrada que un individu emprèn en solitari; el quart és la cerimònia de recreació comunitària o dansa del Sol; el cinquè parla de la formació de familiars, la unió de dos amics amb un vincle diví; el sisè se centra en la pubertat femenina, i l'últim, batejat amb l'expressió 'tirar la pilota', es basa en la consecusió de la saviesa.

L'acte de compartir la pipa referma els llaços que uneixen les famílies, i el mateix estri que s'utilitza per a la fumada col·lectiva, sovint guarnit amb plomes i dibuixos que són l'escenificació dels esperits i visions personals del seu propietari, té un valor equivalent a l'acció creadora.

Pipa de la pau de la zona de l'alt Missouri que es conserva al Museu Peabody d'Arqueologia i Etnologia de Cambridge (EUA)