Subscriu-t'hi
Història contemporània

Els fets de la mina de Columbine

Des de la presó de Lledoners, Oriol Junqueras recorda la massacre que van patir una desena de treballadors que lluitaven per millorar les seves condicions laborals

Oriol Junqueras
Treballadors de la mina de Columbine
Treballadors de la mina de Columbine

Va ser el 21 de novembre del 1927. Aquell dia, centenars de miners, molts d’ells acompanyats de les seves esposes i els seus fills, es van concentrar a la porta nord de la mina de Columbine, a Colorado. Feia cinc dies que els treballadors de les mines de l’estat s’havien declarat en vaga, convocats per la International Workers of the World. Aquella matinada es van tornar a concentrar, com havien fet els dies precedents, en què havien estat rebuts amb galetes i cafè, encarregats per Josephine Roche, la filla del propietari.

Atac de les forces parapolicials
Aquesta vegada, però, seria diferent. A la porta els esperaven un grup de 'rangers' i de civils armats amb fusells, pistoles automàtiques i tres metralladores pesades. Poc després va esclatar una discussió, i el líder de la vaga, Adam Bell, va intentar obrir la porta del recinte. Davant el seu gest, va ser colpejat de manera violenta amb barres de ferro. Un adolescent de 16 anys i una dona el van intentar protegir amb dues grans banderes nord-americanes que portaven, però les forces parapolicials els les van arrencar de les mans. Poc després, van llançar de manera indiscriminada pots de gas lacrimogen sobre la multitud, per dispersar-la. Els miners es van defensar amb pedres davant la pluja de bales. Els incidents van acabar amb una massacre. Quan el foc va finalitzar, el panorama era desolador: 12 persones havien mort o estaven agonitzant. Finalment van recollir una de les tres banderes que portaven, tacada de sang i amb 17 forats de bala.

Un context convuls marcat per les lluites sindicals
Aquests tràgics incidents van tenir lloc en un context molt convuls marcat per les lluites sindicals per aconseguir millores en les condicions de vida dels treballadors i, especialment, per les execucions a la cadira elèctrica dels anarquistes italians Sacco i Vanzetti, que s’havien dut a terme el 23 d’agost anterior a Massachusetts, després d’un judici ple d’irregularitats. Avui, un petit monument recorda les persones assassinades davant les portes de la mina de Columbine; aquells miners i les seves famílies que van lluitar per un món més just i més digne i que van patir una duríssima repressió de la qual els fets de la mina de Columbine només són la punta de l’iceberg.

Oriol Junqueras, presó de Lledoners. Novembre de 2018


columbineposter
Pòster en record de la massacre de Columbine

Subscriu-t'hi

Portada SÀPIENS 224 (novembre 2020)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada SÀPIENS 224 (novembre 2020)

Judici a Martín Villa

Repassem la trajectòria del polèmic governador civil de Barcelona, des dels càrrecs polítics fins als consells d'administració

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto