El 'Retrat de Lisa Gherardini, esposa de Francesco del Giocondo' —popularment conegut com 'La Gioconda' o 'La Monna Lisa'— és un dels quadres més famosos de la història. L'obra, del pintor renaixentista italià Leonardo da Vinci, va ser pintada entre el 1503 i el 1519. El seu robatori, que va tenir lloc l'any 1911, és, probablement, el més cèlebre de la història de l'art. Va ser precisament aquest delicte el que va catapultar la Monna Lisa a la fama.
Però qui va ser capaç d'emportar-se el quadre del Louvre? Va ser Vincenzo Peruggia, un antic treballador del museu parisenc. El 1907, Peruggia va instal·lar unes vitrines de vidre per protegir les obres d'art de possibles atacs. La mesura de seguretat es va adoptar després que una dona clavés unes ganivetades a un quadre de Dominique Ingres. El fuster italià, aficionat a la pintura i a la decoració, havia emigrat a París, la capital de l'art del moment, per satisfer les seves curiositats artístiques i intel·lectuals.

Picasso i Apollinaire, acusats de lladres
Però com es va perpetrar el robatori? El 21 d'agost de 1911, a les 7 h, Peruggia va entrar al Louvre vestit amb la camisa blanca pròpia del personal de manteniment. Va despenjar el quadre, es va desfer del marc i es va amagar la tela sobre la roba. Poc després, el pintor Louis Béroud es va adonar de l'absència de l'obra de Da Vinci i va avisar la policia. El museu va tancar les portes durant una setmana per investigar el furt. Entre els sospitosos hi havia celebritats com el pintor Pablo Picasso i el poeta Guillaume Apollinaire, ja que prèviament se'ls havia relacionat amb la desaparició d'unes escultures del Louvre. A més, Apollinaire havia secundat les propostes futuristes de cremar els museus per obrir camí al nou art.

En el temps que 'La Gioconda' va estar perduda, el Louvre va batre rècords de visitants, que anaven al museu per veure el buit que havia deixat el quadre robat. El retrat no es va recuperar fins dos anys i 111 dies més tard. Peruggia va intentar vendre el quadre al director de la Galleria degli Uffizi de Florència, i va ser així com les autoritats el van enxampar. L'extreballador del museu va al·legar que l'havia robat per tornar-la a Itàlia, la verdadera pàtria del quadre, i que havia estat víctima d'un estafador. Això no el va lliurar de passar uns mesos a la presó. Anys més tard, un periodista va assenyalar que el cervell del robatori havia estat un comerciant argentí que volia el quadre per vendre còpies falses, una hipòtesi que no es va poder demostrar.

'El crit', del pintor noruec Edvard Munch, ha passat a la història com una icona de l'expressionisme i com un símbol de l'angoixa. El quadre, pintat el 1893, va ser robat a plena llum del dia per una banda de lladres. En només 50 segons, els delinqüents, encapçalats pel noruec Pål Enger, van sostreure la peça de la Galeria Nacional d'Oslo. L'operació es va realitzar el 12 de febrer de 1994, el dia que el país nòrdic estava pendent de la inauguració dels Jocs Olímpics d'hivern de Lillehammer, i va ser tot un èxit per als lladres, que es van poder aturar a escriure una nota: "Gràcies per la manca de seguretat".

Tres mesos després de la desaparició, els lladres van demanar un rescat d'un milió de dòlars al govern noruec, però l'oferta va ser refusada. El quadre va ser recuperat el 7 de maig del mateix any en una operació conjunta dels cossos policials noruecs, Scotland Yard i el Museu Getty. Segons va declarar Enger, el llenç va ser amagat entre les superfícies de la taula del seu menjador.

Deu anys més tard, la versió del quadre exposada al Museu Munch també va patir un robatori. Va aparèixer dos anys més tard amb danys irreversibles a la part inferior del quadre.

El cas del Museu Isabella Stewart Gardner, a Boston, és conegut com un dels robatoris d'obres d'art més coneguts de la història, en aquest cas per la gran quantitat d'obres desaparegudes i per a la importància d'aquestes. El museu, fundat amb la col·lecció privada de 2.500 obres de la mecenes nord-americana Isabella Stewart Gardner, va patir la seva nit negra 18 de març de 1990.

Passada la mitjanit, dos lladres disfressats d'agents de policia van convèncer els vigilants de seguretat perquè els obrissin les portes, amb l'excusa que venien a investigar uns sorolls sospitosos. Al cap de poca estona estaven emmanillats i emmordassats al soterrani del museu. Els lladres van disposar d'una hora i mitja per endur-se 13 obres: 'La tempesta al mar de Galilea' (1633); l'únic paisatge marítim de Rembrandt, 'El concert' (1658-1660); un dels 34 quadres de Vermeer que es conserven; dues obres més de Rembrandt; cinc de Degas, una de Manet; una de Govaert Flinck; un matràs de bronze de la dinastia xinesa Shang, i una peça que coronava una bandera napoleònica.

El llarg llistat d'obres continua desaparegut, però el museu conserva els marcs buits a causa de l'estricte testament de la mecenes d'origen irlandès, que desitjava que no es modifiqués la disposició de les obres. S'ha especulat que l'artífex del robatori va ser la màfia de Boston. Malgrat que el termini per detenir els lladres ha transcorregut, el museu segueix oferint una recompensa de 5 milions de dòlars a qui aporti informació sobre la localització dels quadres.

Un dels robatoris artístics que es troba entre els deu més importants del llistat de l'FBI és el de 'Nativitat amb Sant Francesc i Sant Llorenç' (1609), de Caravaggio, el mestre de la tècnica del clarobscur i un dels primers representants de la pintura barroca. El quadre va ser robat de l'oratori de Sant Llorenç de Palerm, a Sicília, el 17 d'octubre de 1969. Des de llavors està desaparegut, però és sabut que els artífexs del robatori van ser membres de la màfia siciliana.

La recerca de l'original ha estat marcada per les diferents confessions d'integrants de la Cosa Nostra. N'és un exemple la confessió de Francesco Marino Mannoia, que va explicar en un judici el 'modus operandi' de la sostracció. Les esperances de recuperar el quadre van ressorgir quan Giovanni Brusca va intentar negociar una reducció de la pena de presó a canvi d'aportar informació sobre el parador de la tela. Però potser el més recordat són les declaracions del mafiós Salvatore Cangemi, que va assegurar que l'obra no havia estat destruïda, sinó que s'exposava durant les reunions de la Cosa Nostra com a símbol de poder.

Per omplir el lloc de l'original, recentment s'ha fet una reproducció fidedigna del quadre utilitzant les noves tecnologies.

El políptic 'L'anyell místic' (1432) va ser pintat pels germans Hubert i Jan van Eyck per ocupar l'altar de la catedral de Sant Bavó a Gant (Flandes). El políptic de Gant és considerada una de les obres mestres de la pintura flamenca perquè va suposar el pas de les formes medievals a les renaixentistes. També és conegut per ser l'obra d'art que ha estat robada més cops.

El 1566, el políptic va haver de ser retirat del seu lloc original per protegir-lo dels atacs calvinistes. Ja el 1800, el retaule va caure en mans de les tropes napoleòniques, que el van adquirir com a trofeu de guerra. Els panells centrals es van exposar durant un temps al Louvre i els laterals es van vendre. Un cop vençut Napoleó, els panells van ser retornats a la catedral de Gant. Uns anys més tard, els panells laterals van ser venuts pel vicari de la catedral i van acabar exposats al Museu Kaiser Friedrich de Berlín. Després de la Primera Guerra Mundial, l'església va recuperar els panells gràcies al tractat de Versalles (1919), que obligava Alemanya a tornar aquestes i altres obres als seus propietaris legítims. El 1934 es va robar el panell conegut amb el nom d''Els jutges justos', que encara avui segueix desaparegut.

L'interès de Hitler per les Arma Christi
Però el periple del políptic encara no havia acabat. Hitler cobejava el retaule i estava convençut que a dins hi trobaria un mapa per trobar les Arma Christi, els instruments utilitzats a la passió de Crist, que ell creia que tenien propietats sobrenaturals.

A la fi de la Segona Guerra Mundial, els 'monument men', els encarregats aliats de recuperar les nombroses obres d'art espoliades pels nazis, van recuperar el políptic.

Si per algun motiu és famós el robatori d'aquest quadre de Goya, pintat entre el 1812 i el 1814, és perquè ha estat l'única vegada que la National Gallery de Londres ha patit un succés d'aquestes característiques. Va ser l'any 1961, pocs mesos després que el museu adquirís l'obra en una subhasta. Poc temps després del furt, va arribar un missatge de rescat: el lladre tornaria l'obra si s'abaixaven les taxes de televisió als jubilats.

El 1965, el lladre va enviar una altra nota al diari 'Daily Mirror', amb el resguard d'una consigna de l'estació de Birmingham, on era el quadre. Finalment, el lladre es va entregar a les autoritats. Es tractava d'un taxista jubilat que volia que els jubilats gaudissin de televisió gratuïta. Això no el va deslliurar de tres mesos de presó.

El políptic de Gant no va ser l'única obra que els nazis van robar. Durant la Segona Guerra Mundial van aconseguir de manera il·lícita un llistat ben llarg de pintures, ja que Hitler tenia gran afició per l'art (era un pintor frustrat) i, a més, moltes grans obres eren propietat de col·leccionistes jueus.

Entre les obres robades n'hi havia dues del pintor holandès Vermeer: 'L'art de la pintura' i 'L'astrònom'. Ambdues serien recuperades a la fi del conflicte. També van furtar el Saló d'Àmbar, una peça d'orfebreria russa considerada l'octava meravella del món. Està desapareguda des de 1941.

Els nazis també van apoderar-se d'obres del pintor simbolista austríac Gustav Klimt. En aquesta ocasió, les obres van ser expropiades a la família Bloch-Bauer, empresaris jueus d'Àustria. Són cèlebres els retrats de la musa del pintor, Adele Bauer [a la imatge]. Fins a l'any 1998 el govern austríac no va tornar les peces als seus hereus. Des de llavors s'exposen al LACMA de Los Angeles, Califòrnia.

El 'Codex calixtinus' és un pergamí de 225 folis atribuït al papa Calixt II. Elaborat al segle XIII, es considera que és la primera guia de viatges de la història perquè molts pelegrins la feien servir per arribar a Santiago de Compostel·la. És per aquest motiu que la peça té un valor incalculable. El còdex original, guardat en una càmera cuirassada de la catedral, va desaparèixer l'any 2011.

Aviat van detenir un electricista que havia treballat a la catedral de Santiago durant més de 25 anys. Es creu que va robar la peça com a venjança, ja que, uns anys abans, havia volgut regularitzar la situació laboral dels seus treballadors. Un any després del furt, el còdex va ser trobat en una bossa de plàstic entre caixes de cartró que hi havia al garatge de la casa familiar de l'electricista.

El cas del Museu d'Art Modern de París és considerat el robatori d'art contemporani més important de la història. Entre les pintures desaparegudes hi havia 'L'olivera prop de l'estany', del cubista Georges Braque; 'La pastoral', d'Henri Matisse; 'La dona del ventall', de Modigliani; 'Natura morta amb canelobre' de Lèger, i, potser la més coneguda, 'Colom amb pèsols', de Picasso [a la imatge].

Durant la matinada, els lladres van entrar per una finestra després d'haver trencat la tanca que envolta el museu. No va ser fins a les 7 h del dia següent quan els treballadors es van adonar que faltaven les peces d'art. Més tard es va saber que el sistema d'alarma del museu no funcionava des de feia dos mesos. Les obres encara no han estat recuperades.

El pintor britànic Joseph Mallord William Turner (1775-1851) ha passat a la història per haver elevat l'art del paisatge a l'altura de la pintura tradicional. Tot i que en la seva època els seus paisatges van generar controvèrsia, amb el temps se'l va considerar com un dels mestres de la llum i com un dels precursors romàntics de l'impressionisme.

Les seves obres 'Ombra i obscuritat' i 'Llum i color', valorades en més de 30 milions de dòlars cadascuna, van ser robades d'un museu de Frankfurt, a Alemanya, l'any 1994. Malgrat que els quatre lladres van ser arrestats un any més tard, no va ser fins sis anys després que les pintures es van poder recuperar.

Les dues obres es poden veure a la Tate Gallery de Londres. 'Llum i color' va ser comprada al mercat negre per dos milions de dòlars.