Errors bíblics al cinema
La Bíblia ha nodrit el cinema d’arguments, i a la seva ombra s’han produït pífies que no apareixerien en els films si segons qui no hagués estat convençut que tot concepte o objecte de relativa antiguitat ja existia en vida de Noè

A la Roma del segle I de 'Quo vadis' (1951), els patricis s’entretenen amb els escacs, joc desconegut a Europa fins al segle VII. Per si això no fos poc, hi ha un moment en 'La túnica sagrada' (1953) en què s’afirma que Jerusalem és a Palestina, quan Palestina és el nom amb què els romans van rebatejar a partir de l’any 135 la Judea de l’època de Crist.

En 'Els deu manaments' (1956), al faraó Ramsès II li anuncien la visita de l’ambaixador de Troia, circumstància possible per la coincidència en el temps (segle XIII aC) del faraó i de la ciutat, però increïble en veure i sentir l’ambaixador, que llueix vestimentes romanes i diu que ve de part del mític rei Príam. A banda, en la mateixa cinta, Ramsès arenga els egipcis per fustigar Moisès i els jueus sobre el fons de les actuals i deteriorades piràmides, que forçosament havien d’estar aleshores una mica més senceres i noves que avui. Comptat i debatut: senyor, perdona’ls, perquè no saben què fan. Amén.
Comentaris