Història contemporània

"És una paradoxa que Otegi, l'home de la pau, estigui a la presó per terrorista"

Entrevistem Antoni Batista, autor de l'obra 'Otegi: la força de la pau'

Clàudia Pujol
5 de desembre de 2015
Arnaldo Otegi -  ©La Campana
Arnaldo Otegi - ©La Campana

El periodista Antoni Batista acaba de publicar "Otegi, la força de la pau" (La Campana, 2015) on recull vint-i-cinc anys d'experiència com a corresponsal al País Basc i el tracte que va mantenir amb Arnaldo Otegi.

Recorda el dia que va conèixer Otegi?
És una data inoblidable: el 12 de setembre de 1998, el dia que es signava l'històric Pacte de Lizarra que obria l'oportunitat més grans fins aleshores de cessament de la violència. Va ser justament a la Casa de Cultura i molt poc després que ell signés aquell document tan important i que el posava en el primer rengle de la política.

Com era l'Otegi militant d'ETA i com evoluciona cap a la pau?
Era un militant disciplinat, molt seriós, que per fortuna no va estar mai implicat en cap delicte de sang.


El carismàtic Txomin Iturbe, líder indiscutible d'ETA, va influir molt en Otegi?
Txomin Iturbe i Otegi van conviure junts, a la mateixa habitació d'un hotel, els dies que els van confinar a Poitiers, l'agost de 1983, amb motiu d'una visita del Papa a Lourdes. Aquella estada de gairebé una setmana va donar molt de joc perquè parlessin de política, i després l'aval de Txomin va ser decisiu quan Otegi es va passar d'ETA pm a ETA m. El seu pas per la lluita armada i la confiança de Txomin van ser avals per donar-li força quan va definir l'estratègia de la pau. No era qualsevol qui plantejava deixar les armes, era algú que les havia empunyades i tenia l'autoritat moral que dóna la clandestinitat i el pas per les terribles comissaries i la presó.

Les converses importants amb membres de l'esquerra abertzale, com Otegi, no les podia fer en els seus locals, ja que estaven punxats per la policia, sinó al carrer o als bars dels hotels. Sembla una pel·lícula d'espies, d'aquelles inspirades en la guerra freda.
Sí, o una novel·la d'en Frederic Forsyth o d'en Lé Carrée! La policia i els serveis secrets van usar totes les eines que disposaven, fins i tot la de l'infiltrat. Reunions amb Otegi i l'esquerra abertzales les he tingudes a espais molt públics. Les entrevistes amb ETA però encara admeten molta més literatura, perquè les mesures de seguretat eren de l'alçada d'un campanar, o de dos... Vaig evocar els meus anys de militància clandestina al PSUC, el que em va donar experiència. El que no passava al PSUC és que hi hagués un vigilant amb una metralleta.

A part d'Arnaldo Otegi, hi ha altres personatges clau per aconseguir la pau al País Basc. Per exemple, Jesús Eguiguren...
Jesús Eguiguren és essencial, perquè és un dirigent socialista, el que vol dir que hi va haver un diàleg ampli i fructífer de l'esquerra abertzale i ETA amb l'Estat espanyol. Sense diàleg és impossible resoldre cap problema de conflicte d'envergadura política.

O Josu Urrutikoetxea...
Josu Urrutikoetxea fa al braç militar el que Otegi fa al braç polític en el difícil camí del cessament de la violència i la pau. Jo els comparo a Gerry Adams-Otegi i Martin McGuinness-Urrutikoetxea, en el conflicte irlandès. Ara, que estigui amagat en cerca i captura, i Otegi a la presó, diu molt de la diferència entre una democràcia consolidada que va lluitar contra el feixisme com l'anglesa, que ha sabut afrontar i resoldre les qüestions nacionals d'Irlanda i Escòcia, i una democràcia que no ha passat comptes amb el passat feixista, com l'espanyola, que té els temes basc i català embarrancats.

Llegint el seu llibre es desprèn que la continuïtat d'una certa violència política interessa alguns sectors de l'estat espanyol.
No la continuïtat de la violència, que penso que no vol ningú, sinó el seu fantasma, l'ídolum. Hi ha un terrorisme real i un terrorisme semàntic, el real no el vol ningú, però amb el terrorisme semàntic es contaminen idees democràtiques que el sistema no tolera, i l'independentisme és clar que n'és una. El PP porta als tribunals allò que o perd o no guanya a les urnes. Això també ho dic en català.


Lizarra va marcar un punt i a part en el camí cap a la normalització política a Eukal Herria. Mayor Oreja, però, sempre la va qualificar de "treva trampa".
S'hi va anticipar "profèticament", ho va dir quan encara s'estava cuinant. Això linka amb la pregunta anterior, i ho diré citant la "teoria de l'úlcera sagnant", deguda a Xabier Arzalluz: l'Estat espanyol pot suportar una determinada cota de violència, però no un procés secessionista democràtic. Otegi, l'home de la pau, a la presó per terrorista! Però resulta que això no és passat com passat és Oreja: fa quatre dies la vicepresidenta espanyola va dir que Otegi era on es mereixia ser.

El cas de Zapatero també és clar en aquest sentit. Quan l'any 2006 tot està preparat per la pau, la pressió del PP i dels sectors més reaccionaris fan que el govern socialista faci marxa enrere. Segons vostè, "Zapatero deixa plantats Eguiguren i Otegi, com en general a tothom a qui va prometre alguna cosa al llarg del seu mandat".
Zapatero va arribar a La Moncloa traient les tropes de l'Iraq i una mica amb l'aureola que ara té el cap laborista, Jeremy Corbyn, però un cop al poder va anar fent marxa enrere, per acabar plegant amb l'austericida reforma exprés de la Constitució. Amb la carpeta basca va fer el mateix. Quan el PP el va collar com colla sempre que es tracta de criminalitzar, el PSOE Madrid va cedir per no perdre la franja d'electorat que es disputen i que és finalment la que decanta els resultats. Dic el PSOE Madrid perquè la contribució del PSE a la pau és inqüestionable i imprescindible.


Tornant a Otegi, com un militant de segona fila aconsegueix esdevenir el líder indiscutible de l'esquerra abertzale?
Perquè s'ho val i té l'oportunitat de demostrar-ho, i aquí hi entra la sempre necessària dosi de casualitat que esdevé causalitat. No va sortir diputat l'any 1994, però en ser detinguda una electa, va pujar un graó i va entrar al Parlament. Va ser, per cert, una entrada solemne, el 27 de setembre, dia que l'esquerra abertzale commemora els darrers afusellaments del franquisme, dos militants d'ETA entre els quals. Va mirar el seu escó, hi va deixar cinc clavells en homenatge als morts, es va recollir en silenci i va marxar.

El paper de la CIA en els darrers anys ha estat tan important com sembla que apuntes en el llibre?
De la diplomàcia americana en general i dels serveis d'intel·ligència en particular. Als Estats Units no els hi convé un focus de violència i inestabilitat a un lloc de tanta importància estratègica per a ells com la Península Ibèrica. Coneixen bé la qüestió basca, tenen fins i tot un centre d'estudis a la Universitat de Reno. Quan ETA-Batasuna va ser situada al llistat d'organitzacions terroristes internacionals, tenen jurisdicció per actuar i han activat tot el seu potencial per facilitar el cessament de la lluita armada d'ETA. La Conferència de Pau d'Aiete que va posar fi definitiu al cicle violent els hi deu molt, com les converses de Ginebra i Oslo entra ETA i l'esquerra abertzale i el Govern socialista i el PNB.


Perquè creus que Otegi és encara a la presó? No és un contrasentit que l'home que ha fet possible la pau estigui empresonat per terrorista?
Un contrasentit i un sense sentit. La història posarà les coses al seu lloc; no dic l'absoldrà en futur, parafrasejant Castro, perquè ja l'està absolent en present.

Abans des dels poders de Madrid se'ns deia que "sense violència es podia parlar de tot..."
Ara el PP està demostrant que això no és veritat. A Catalunya no hi ha hagut mai interferències violentes i estan tancats a pany i forrellat. No crec tanmateix que si el PSOE governa, si és amb suports d'esquerres, mantingui la mateixa tessitura: no sé si faran res, però estic segur que si més no parlaran. Si la crossa és C's, anàlogament, malament rai.

Creu, com diu el ministre de l'Interior que ETA ha deixat les armes perquè ha estat derrotada?
Una organització com ETA pot fer molt de mal amb molt poca tropa. La violència desgraciadament pot ser inversament proporcional a la gent necessària per dur-la a terme. ETA hauria pogut continuar activa per molt delmada que estigués, amb el suport social que mantenia l'esquerra abertzale. ETA ha acabat perquè així ho ha decidit, a partir de la premissa estratègica que la violència perjudica l'independentisme, i que la independència només té possibilitats des de la democràcia: en el reeiximent d'aquest planteig és on Otegi hi té un gran protagonisme. Altra cosa és que és lògic que la propaganda del PP ho atribueixi a una victòria.

Què passarà l'abril del 2016, quan Otegi surti de la presó? Si la justícia espanyola permetés la seva presència a les eleccions, creu que podria ser lehendakari?
El PP està fens mans i mànigues per mantenir-li la inhabilitació fins al 2022, però Estrasburg té un deute jurídic amb el cas Otegi i és una porta oberta. Ignoro si es podrà presentar a les properes eleccions basques, però em penso que quan s'hi presenti, les guanyarà.


Com a periodista creu que la informació que han donat els grans mitjans del País Basc ha estat, com a mínim, negligent?
Jo vaig estudiar aquesta qüestió al meu treball de recerca de doctorat. La conclusió és que la versió que arriba majoritàriament al receptor espanyol és esbiaixada, és de part, amb predomini de fonts jurídico-policials i les polítiques que són adverses a l'independentisme d'esquerres. Per això es pensen que Otegi és un terrorista. A Catalunya no hi ha aquesta traducció del pensament únic en fonts úniques, i per fortuna hi ha un tractament més plural. Jo he pogut desenvolupar el meu periodisme basc a Catalunya, a Madrid m'hauria estat del tot impossible en mitjans de referència.

Subscriu-t'hi

Portada 194

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada 194

1968: quan la guerra del Vietnam va sacsejar el món

Ens endinsem en les mobilitzacions estudiantils de caràcter global contra el conflicte que van donar peu a l'eclosió de moviments com l'ecologisme o el feminisme

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto