L'escriptora Alicia Giménez Bartlett (Almansa, 1951) va guanyar l'any 2011 el Premi Nadal amb la novel·la ‘On ningú no et trobi'. Des de la ficció, però també des del rigor històric, l'autora fa un retrat de Florencio Pla Messeguer, el maqui hermafrodita nascut al massís dels Ports que als anys 50 del segle passat va portar de corcoll els masovers i la Guàrdia Civil.

Vostè, de petita, ja va sentir parlar de 'la Pastora'?

De petita vaig viure a Tortosa i a les Terres de l'Ebre. Qui més qui menys havia sentit parlar d'aquell maqui. Deien que era una dona, però que tenia la sang freda d'un home i que havia comès no sé quants assassinats. Ja en aquell moment em vaig començar a encuriosir per saber què hi havia de cert darrere d'aquella persona tan terrorífica.

I quan va decidir portar la història d'aquest maqui a la ficció?

Fa cosa de 15 anys hi va haver un primer intent. Però és un personatge tan complex que em feia falta molta documentació. De fet, l'editorial em va voler donar un cop de mà i va enviar un estudiant d'història a la zona del massís dels Ports per parlar amb la gent que l'havia conegut i consultar els arxius militars on pogués haver-hi informació. Però ens vam trobar amb la por de la gent per parlar d'aquests temes i amb traves burocràtiques per consultar els arxius militars.

I ara les coses han canviat?

Sí, fa tres anys es va publicar l'assaig 'La Pastora, del monte al mito', del periodista José Calvo, que va significar un punt i a part. El llibre és el resultat de molts anys d'investigació; és molt exhaustiu i m'ha servit de base per construir la novel·la. Paral·lelament, he visitat els pobles per on va passar 'la Pastora' i he parlat amb la gent que el van conèixer.

El personatge patia pseudohermafroditisme. Hi havia perill de caure en la banalització?

Tenia molt clar que l'havia de tractar amb respecte. El mite popular em va portar al personatge, i jo havia de descobrir qui s'amagava al darrere, l'aspecte més humà. No era tan salvatge com alguns l'han volgut pintar, tampoc era un sant. De fet, l'any 1978 l'escriptor Manuel Villar ja va escriure una novel·la sobre 'la Pastora', que ara s'ha reeditat. El problema és que es recrea en la cara més fosca del personatge, barreja llegenda i realitat sense gaires escrúpols. 

Vostè que hi ha aportat de nou?

Jo he treballat amb el major rigor històric possible gràcies a la documentació que amb els anys ha anat acumulant José Calvo.