Subscriu-t'hi
Guerra civil i franquisme

En record de Salvador Puig Antich

Rememorem els fets que van desencadenar en un consell de guerra i la darrera execució del franquisme amb el brutal mètode del garrot vil

Sònia Casas
Salvador Puig Antich
Salvador Puig Antich

A les nou hores i quaranta minuts del 2 de març de 1974, Salvador Puig Antich moria executat amb la tècnica del garrot vil al pati de la presó Model de Barcelona. De res va servir tot l'esforç dels seus companys, de la seva família i els seus advocats durant mesos per evitar que es dugués a terme l'execució, la darrera que es va fer a l'Estat espanyol amb aquest mètode cruel i brutal. La seva vida i la seva mort són l'argument de Salvador, la pel·lícula dirigida per Manuel Huerga i protagonitzada per Daniel Brühl i Leonor Watling, entre d'altres, a qui acompanya la banda sonora composta pel cantautor Lluís Llach. Basat en la novel·la 'Compte enrere', escrita per Francesc Escribano, i produït per Jaume Roures, del grup Mediapro, el film va ser presentat al Festival de Cinema de Cannes d'enguany amb un gran èxit de crítica i públic.

TEMPS DE REVOLTA
La pel·lícula ens transporta fins al principi de la dècada dels anys setanta, moment en què va néixer el Moviment Ibèric d'Alliberament (MIL), un grup d'anarquistes que donava suport als sectors més combatius del moviment obrer i del qual un joveníssim Salvador Puig Antich es va fer militant.

Arreu d'Europa es vivien temps convulsos. El Maig francès del 1968, la Tardor italiana del 1969 i tota una constel·lació de moviments revolucionaris havien calat entre la joventut més radical. A Catalunya, els joves membres del MIL sovint duien a terme espectaculars atracaments amb què aconseguien diners per finançar la seva particular lluita revolucionària. Per a Puig Antich, la seva militància política i les accions que se'n derivaven li van servir de vehicle perfecte per al seu esperit rebel.

Valent, atractiu, amb un acusat sentit de la justícia, alegre i amb sentit de l'humor, conseqüent amb les seves idees, Salvador ho té tot a favor seu. Però el 25 de setembre de 1973, efectius de la Brigada Político Social el paren a ell i al seu company Xavier Garriga. En un confús tiroteig durant l'emboscada, un inspector de la policia de vint-i-quatre anys, Francisco Aguas, cau mort després d'haver rebut cinc trets, però de la pistola de Puig Antich només havien sortit dues bales. Greument ferit, a Puig Antich se'l trasllada a un hospital de l'Eixample barceloní i, un cop recuperat, ingressa a la presó Model de Barcelona, on espera que se celebri el consell de guerra, que s'anuncia per als dies 7 i 8 de gener de l'any següent, el 1974.

Un parell de setmanes abans, però, el 20 de desembre de 1973, ETA atempta contra el president del govern franquista, l'almirall Carrero Blanco. Un sector del règim franquista reclama un cap de turc i l'arribada imminent del consell de guerra a Puig Antich facilita les coses. L'activista és condemnat a mort. Mentrestant, al carrer, les seves germanes i els advocats de la família comencen una cursa contra rellotge i plena d'obstacles per aconseguir evitar l'aplicació de la brutal sentència i salvar la vida de Salvador Puig Antich.

CONTRA LA PENA DE MORT
Tot resulta en va. El primer de març, des de Madrid, el Consell de Ministres confirma la pena màxima i només un dia després, Puig Antich mor executat. Durant anys, la seva tràgica mort deixarà una gran empremta a tota una generació, que encara avui es pregunta si hauria pogut fer alguna cosa per evitar una mort terrible i inútil. Tal com diu el director de la pel·lícula, Manuel Huerga, el film no és només un contundent al·legat contra la pena de mort, sinó que també narra uns fets de la història recent d'Espanya, l'etapa final del franquisme, un període relativament verge des del punt de vista cinematogràfic. En aquest sentit, però, tal i com afirma Huerga, Salvador no és un viatge nostàlgic cap a un episodi aïllat, sinó que pretén també demostrar la vigència de la història de Puig Antich, que, malauradament, en algun racó del planeta continua repetint-se dia rere dia.

Subscriu-t'hi

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada SÀPIENS 224 (novembre 2020)

Judici a Martín Villa

Repassem la trajectòria del polèmic governador civil de Barcelona, des dels càrrecs polítics fins als consells d'administració

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto