La repressió dels vencedors de la Guerra Civil va ser salvatge i venjativa. Responia a la lògica militar de l'escarment i de fer taula rasa de qualsevol dissidència: per instaurar un règim fort calia eliminar tota oposició. No és estrany que la Model s'omplís per sobre de les possibilitats del recinte: a principis del 1940 hi havia més de 13.000 interns; en cada cel·la s'hi encabien més de 15 persones.

Com era de preveure, Franco va restablir la pena capital que la Segona República havia abolit, de manera que el recinte carcerari barceloní va omplir-se de condemnats a mort: fins al 1955 les xifres oficials –no les reals– parlen de 1.618 presos de la Model executats. L'antic alcalde republicà de Mollet Josep Fortuny i Torrens va ser un dels primers: detingut a Irun el febrer del 1939, pocs dies després de tornar a Espanya, va patir la tortura al camp de concentració de San Marcos (Lleó) abans de ser traslladat a Barcelona, on al mes de maig va ser sotmès a un judici sumaríssim que el va dur a ser executat el 16 de juliol al Camp de la Bota.

El periple polític de Fortuny havia començat en fundar el Centre Catalanista Republicà, el 1930, que més endavant va adherir-se a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Va ser regidor fins a l'octubre del 1934, quan el consistori molletà va adherir-se a la proclama del president Companys i va ser destituït en bloc. Va recuperar el càrrec el febrer del 1936 i, durant la guerra, va ser escollit alcalde, per la dimissió del seu predecessor.

Va haver d'afrontar la manca de proveïments, els bombardejos de l'aviació italiana i la persecució de religiosos: la seva família va amagar el capellà i les monges del poble, però això no els va servir ni perquè el primer intercedís davant les autoritats franquistes per commutar la pena ni perquè la seva dona i els seus fills evitessin el buit i la humiliació de les noves autoritats, que els va prendre tots els béns. L'Església catòlica va beneir sistemàticament tal repressió, encegada pel mateix desig de venjança que els militars rebels.