Subscriu-t'hi
#NOERENBRUIXES, EREN DONES
Reparem la seva memòria. Signa el manifest
#NoErenBruixes, eren dones
Guerra civil i franquisme

Eloi Vila, autor de ‘Cartes des del front'

"El bon funcionament del correu era clau per mantenir alta la moral dels soldats"

Oriol Gracià
Eloi Vila
Eloi Vila

El llibre ‘Cartes des del front' presenta en primera persona els testimonis extraordinaris d'una tragèdia absurda, la Guerra Civil Espanyola, a través de les cartes que els soldats van escriure a les seves famílies des del camp de batalla. Eloi Vila, que n'és l'autor, ens explica com ha viscut la recerca dels textos i la seva contextualització.

La bibliografia sobre la Guerra Civil és immensa. Què aporta de nou aquest llibre?
Històries humanes. És cert que en cada una de les vint històries del llibre hi ha una certa contextualització històrica que permet entendre quin moment de la guerra es vivia. És cert que llegint totes les històries, que parteixen de cartes ordenades cronològicament, et pots fer una idea de l'evolució de la Guerra Civil a Catalunya. Però jo el que he volgut és explicar històries humanes. Històries de gent que va haver de deixar totes les seves il·lusions, la seva dona, els seus fills, la seva feina, el seu futur, els seus somnis. Gent que ho va deixar tot per anar a lluitar a primera línia de front, alguns per convicció ideològica, la majoria per obligació. Això és tan fort, això és tan viu encara entre els supervivents, els fills i els néts dels que els va tocar afrontar aquesta bestiesa de guerra, que em semblava interessant retratar-ho.

Com has documentat el context? Hi havia cartes on ni tan sols s'especifica la ubicació del soldat. Quin ha estat el criteri de selecció?
El criteri de selecció ha estat complex però clar. Compensar històries dramàtiques amb d'altres una mica més divertides en algun cas. Triar històries que passen en fronts de guerra diferents, de manera que es pogués entendre també l'evolució de la Guerra a Catalunya, des del front d'Aragó fins al front del Segre, l'Ebre, el Pallars o el front de Llevant (València, Castelló, el Maestrat…). La veritat és que després de fer el llibre estic molt satisfet amb la selecció d'històries, però em queda també una mena de sentiment de culpa per haver deixat fora moltes històries igual de valuoses, igual d'intenses, igual de dramàtiques. Pel que fa a la documentació i la manca d'informació geogràfica en alguns casos, hem hagut de reconstruir amb les famílies el recorregut bèl·lic dels seus familiars, casant el que ells sabien amb el que he pogut obtenir jo amb l'àmplia historiografia que hi ha dels recorreguts de les Brigades Mixtes i les seves respectives companyies i batallons. També he visitat alguns llocs concrets.

Encara hi ha por de parlar de la Guerra? Això ha estat un obstacle en la producció d'aquest llibre?
Hi ha por i ha estat un obstacle, sobretot per poder encabir-hi històries del bàndol nacional. Per a molta gent costa, 70 anys després, reconèixer que un pare o un avi va lluitar en el bàndol franquista. En tenia 7 o 8 històries però al final les famílies s'han fet enrere i no les he pogut publicar. Al llibre només n'hi ha una, la d'un jove de Vic que va formar part del Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat, un cos de voluntaris de l'exèrcit nacional. És una història magnífica d'un artista, dibuixant i escultor de Vic que va dibuixar la Guerra en un quadern. El seu material és molt valuós, en tots els àmbits: històric i artístic. D'altra banda, jo crec que molta gent m'ha cedit les seves històries íntimes per acabar, precisament, amb la por que va fer que durant anys la història de l'avi o el pare a la Guerra no s'hagués explicat en la intimitat. Molta gent, fins i tot, ha trobat les cartes al cap d'anys dins una caixa o dins un armari o a les golfes, amagades.

Sobta la qualitat de literària d'algunes de les cartes si tenim en compte que la societat del moment era força analfabeta. Com s'ho feien per escriure?
A veure, les cartes, en alguns casos, les hem corregit amb l'objectiu de fer-les entenedores, però hem respectat la seva forma, sense alterar-la. I sí, és cert, la gent escrivia força bé. A les trinxeres, a primera línia de front, feien un esforç per intentar comunicar-se de la manera més clara possible. I molts ho aconseguien. A la Guerra, a més, molts dels que no sabien escriure podien escriure i enviar cartes gràcies a la tasca dels escrivents que hi havia a cada batalló. Enviar i rebre cartes era l'única forma de comunicació. I els exèrcits tenien clar que era bàsic el bon funcionament del correu per mantenir alta la moral de la tropa. Quan un soldat sap que a casa hi ha algú que l'espera, es manté anímicament viu.

Aquest és un llibre on podem també reconèixer paisatges i viles. Has visitat els espais de la Guerra? Quin ha estat el treball de camp. Has conegut algun dels autors de les cartes?
He visitat alguns dels escenaris, sí. Però d'una forma global. És molt difícil saber i conèixer el lloc exacte on passen les històries, però si que m'he acostat a escenaris que formen part de la nostra memòria col·lectiva. A més, he conegut molts dels protagonistes de les històries, tot i que de soldats només en queden dos de vius. En Joan Grañén, un home de 92 anys que viu a Mont-ras, a l'Empordà, un home que va anar a la batalla de l'Ebre formant part de la Lleva del Biberó. He conegut també en Gert Hoffmann, un brigadista internacional austríac, un lluitador per la pau, la democràcia i la República. Té 97 anys i viu a Àustria, en un poblet al sud de Viena. És un home extraordinari, amb una vitalitat extraordinària. Tots dos són un exemple. Aquest llibre és també un homenatge a la gent que va lluitar al costat de la República, aleshores el govern legítim de l'Estat espanyol que els franquistes van voler —i van aconseguir— aixafar.

Subscriu-t'hi

Portada del número 232 del SÀPIENS (juliol 2021)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Portada del número 232 del SÀPIENS (juliol 2021)

Tots els misteris dels ibers

Us expliquem quins enigmes d'aquesta civilització s'han resolt gràcies a treballs arqueològics recents

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto