Guerra civil i franquisme

Els secrets de la fotografia més famosa d’Agustí Centelles

A la seva icònica instantània ‘Guàrdies d’assalt al carrer Diputació’, el fotògraf va escenificar un combat que ja havia acabat i va reenquadrar la imatge original

Teresa Ferré
15 de maig de 2018
La fotografia original ‘Guàrdies d’assalt al carrer Diputació’ mostra quatre homes, tres d'ells recolzats sobre uns cavalls morts
La fotografia original ‘Guàrdies d’assalt al carrer Diputació’ mostra quatre homes, tres d'ells recolzats sobre uns cavalls mortsYouTube

Entre els milers de fotografies de Centelles, ‘Guàrdies d’assalt al carrer Diputació’, del 19 de juliol de 1936, s’ha convertit en una icona contra l’alçament militar que provocà la Guerra Civil. Es tracta d’una imatge que mostra la complexitat de la fotografia, tant des de la producció com des de la difusió, i que forma part de les 136 fotografies de reportatge que l’autor va fer els dies 19 i 20 de juliol.

El reenquadrament de la imatge
La seqüència constitueix el contínuum dels esdeveniments en diferents punts de Barcelona. La fotografia original mostra quatre personatges masculins, tres dels quals estan recolzats sobre uns cavalls morts que fan de parapet. Ara bé, la imatge que s’ha difós massivament fins a formar part de l’imaginari col·lectiu en mostra només tres. El mateix Centelles va reduir-la gairebé dos terços, marcant-ho als seus fulls de contacte. Aquest reenquadrament crea una nova imatge. L’autor ho argumentava dient que el quart home li feia nosa.

En els primers moments de difusió, a partir del 23 de juliol, quan torna a aparèixer premsa a Barcelona, els guàrdies d’assalt són coberta d’’El Día Gráfico’ i ‘La Humanitat’, tal com apareix la imatge en el negatiu. Però a ‘La Vanguardia’ (a la imatge de sota, la portada del 25 de juliol de 1936) i, ja a l’agost, a les portades de les revistes il·lustrades ‘Ahora’ o ’Newsweek’, es publica reenquadrada. A banda de la difusió informativa, la nova imatge també serà emprada propagandísticament, per exemple en un cartell i en la publicació ‘Visions de guerra’ i rereguarda’. Al reenquadrament, pràctica de qualsevol fotògraf, s’hi afegeix l’escenificació. Centelles arribà al carrer Diputació quan el combat ja s’havia acabat, però els protagonistes encara hi eren. Va ser aleshores quan Centelles va intervenir en l’escena, previsualitzant l’enfrontament que acabava de passar i els demana que ‘posessin’.

Portada de 'La Vanguardia' del 25 de juliol de 1936

Un muntatge escenogràfic
A la cantonada amb Llúria, el fotògraf retrata un guàrdia d’assalt que apareix apuntant amb un casc penjat del colze, una indumentària aliena, pròpia dels soldats. Centelles col·loca el mateix guàrdia, parapetat rere els cavalls, i un intrús que exhibeix una petita pistola. Més que reproduir el combat, el que pretenia el fotògraf era immortalitzar la victòria. El casc lluent del centre de la imatge ve a ser una mena de trofeu.

Subscriu-t'hi

sapiens 197 agost

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

sapiens 197 agost

Els Cardona: els senyors de la sal

La història d'una família clau per entendre la Catalunya medieval

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Més informació Accepto