Guerra civil i franquisme

Franco va robar els espanyols?

Va permetre la corrupció en la seva família i en la cúpula del règim, perquè pensava que els seus col·laboradors no conspirarien mai contra ell si anaven bé de diners

Mariano Sánchez Soler
16 de novembre de 2015
Carlos Arias Navarro i Francisco Franco
Carlos Arias Navarro i Francisco Franco

Franco va governar Espanya com si fos una caserna; sempre va ser un militar africanista, auster en el menjar i en el beure, i sense aficions sexuals conegudes, tot i que el perdien les celebracions amb pompa de reialesa. Va governar sota pal·li i amb un únic objectiu personal: mantenir-se en el poder. És per això que al seu voltant es va crear una gran xarxa de tràfic d'influències i d'interessos econòmics, un gran estraperlo que va impregnar tot l'escalafó del seu aparell d'estat. També va permetre la corrupció en la seva família i en la cúpula del règim, perquè Franco pensava que els seus col·laboradors no conspirarien mai contra ell si els anaven bé els assumptes de la butxaca, segons va explicar al seu cosí i secretari Franco Salgado-Araujo.

L'epicentre, en el Pardo
El palau d'El Pardo va esdevenir l'epicentre de tots aquests negocis que giraven al voltant del seu cercle familiar íntim (els Franco, els Polo i els Martínez-Bordiú...). De fet, la família directa de Franco va presidir o formar part dels consells d'administració de més de 150 empreses de sectors tan diversos com les grans companyies siderúrgiques, elèctriques, bancs, automoció, immobiliàries, obres públiques, turístiques, sanitàries, agropecuàries o instrumentals, amb les quals encobrien part del seu patrimoni.

Un Franco a cada consell d'administració
Molts anaven a El Pardo "per asseure un Franco" al seu consell d'administració, assumpte que tractaven amb el secretari particular del general, José María Sánchiz Sancho, oncle del marquès de Villaverde, a qui tots anomenaven el mag d'El Pardo, i que va ser qui es va ocupar dels negocis familiars. Com a exemple il·lustratiu dels privilegis de què gaudia la família del dictador, el gendre de Franco, Cristóbal Martínez Bordiú, va ocupar llocs en els consells d'administració de setze empreses (moltes d'elles de la sanitat privada) i va treballar simultàniament en vuit places mèdiques de la sanitat pública per les quals cobrava un sou superior a l'assignat al seu sogre com a cap de l'Estat.

Aquest article es va publicar en el número 62 del SÀPIENS, un monogràfic especial sobre el 40è aniversari de la mort de Franco.

Subscriu-t'hi

Portada 194

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada 194

1968: quan la guerra del Vietnam va sacsejar el món

Ens endinsem en les mobilitzacions estudiantils de caràcter global contra el conflicte que van donar peu a l'eclosió de moviments com l'ecologisme o el feminisme

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto