Guerra civil i franquisme

Juan José del Águila: "Durant el franquisme es van celebrar uns 300.000 consells de guerra"

Parlem amb un dels principals experts de l'Estat en repressió franquista i un ferm partidari de l'anulació dels consells de guerra

13 de setembre de 2010
El magistrat Juan José del Águila
El magistrat Juan José del Águila

Doctor en Dret i magistrat del Jutjat Social de Madrid, Juan José del Águila és un dels principals experts de l'Estat en repressió franquista i un ferm partidari de l'anulació dels consells de guerra. Clàudia Pujol ha parlat amb ell sobre aquest i d'altres assumptes relacionats amb la jusítica espanyola.

Com és que quan tenia només 19 anys el van sotmetre, junt amb el seu pare, a un consell de guerra?
Tot va començar l'estiu del 1961. Aleshores vivíem a Algesires, i una activitat lúdica que tenia molt d'èxit eren els cines d'estiu. Doncs de la nit al dia, les empreses que controlaven les sales van decidir duplicar el preu de l'entrada.

Una mesura molt impopular.
La gent es va començar a mobilitzar, espontàniament i sense cap consigna política. Alguns es concentraren en un cine proper a la farmàcia del pare, i intentaven impedir que la gent hi entrés. Es va crear una situació de tensió i confusió, i un germà meu, menor d'edat, va ser detingut. Quan el meu pare i jo ens vam presentar per fer-nos-en càrrec, un dels agents va colpejar el pare i, després, es va arrencar les muscleres i els botons de l'uniforme –una forma habitual per fer veure que hi havia hagut violència física.

I van passar de ser els agredits a ser els agressors.
I a veure'ns asseguts en un consell de guerra. Jo aleshores estudiava Dret i preguntava als catedràtics si era normal una situació com aquella. I perquè ho anomenaven consell de guerra? Si no n'hi havia, de guerra! Cap resposta convincent. Finalment, el pare va ser condemnat a quatre mesos de presó. A mi em van absoldre. Però allò va ser una experiència traumàtica que em va fer obrir els ulls.

No va ser l'única vegada que va ser subjecte passiu de la repressió.
Tota la meva vida ha estat supeditada a la repressió. En diverses ocasions vaig ser detingut per la Brigada Político-Social. Per repartir fulls de mà el Primer de Maig demanant un salari mínim de 150 pessetes, dret de sindicació i dret de vaga; en una reunió amb una trentena d'advocats vinculats al PCE… Els anys seixanta i setanta vaig fer turisme penitenciari.

Un pres incòmode?
Per la meva condició de lletrat, em dedicava a posar denúncies pel tracte dels funcionaris… Vaig estar a presons d'Algesires, de Madrid, de Jaén, de Segòvia… Quan vaig sortir-ne, vaig tenir la sort que el despatx degà dels laboralistes de Madrid em va obrir les portes.

És el despatx on van assassinar cinc advocats laboralistes l'any 1977?
Al costat. Aquella fatídica nit hi havia dues reunions d'advocats al carrer Atocha, una al 49 i l'altra al 55, on va ocórrer la tragèdia. Jo havia citat per error dos companys al 55 i vaig anar-los a buscar. A les 22.35 h sortíem de l'edifici. L'assassinat es produïa a les 22.45 h. Em vaig salvar per deu minuts!

Com a mínim els assassinats d'Atocha no van quedar impunes.
Va ser la primera vegada que la ultradreta va ser asseguda al banc dels acusats, jutjada i condemnada. La flamant Audiència Nacional els va condemnar a un total de 464 anys de presó.

Quins paral·lelismes considera que hi ha entre l'Audiència Nacional i el Tribunal d'Ordre Públic (TOP), el seu antecessor?
El 4 de gener del 1977, el mateix dia que desapareixia el TOP, es publicava un decret de creació de l'Audiència Nacional. Molta gent ho va criticar per considerar-la'n successora, però no és tan senzill. El TOP havia estat una mena de Santa Inquisició del franquisme que tenia com a objectiu la repressió de l'oposició política i que prenia les seves decisions sense independència i per caprici. L'Audiència, en canvi, es va concebre per temes de terrorisme, en un moment àlgid d'ETA.

Per tant, hem d'entendre que si desaparegués el terrorisme, l'Audiència deixaria de tenir sentit?
Efectivament. L'Audiència també és, en certa manera, una jurisdicció especial: té els òrgans centralitzats a Madrid, i això atempta contra el principi del jutge immediat: el principi que afirma que tothom té dret que sigui un jutge del seu territori qui el jutgi. L'Audiència és un pedaç, un tema que grinyola en un Estat democràtic de dret.

Quins altres temes grinyolen?
El tema de la jurisdicció militar és un altre dels forats negres del franquisme. Jo porto anys investigant en arxius i no apareixen les dades globals dels consells de guerra i dels judicis sumaríssims que es van dur a terme. Només tinc peces incompletes del puzle. L'expedient més elevat que he trobat de la regió de Madrid és el número 154.200. L'expedient de Companys, per exemple, és el 23.468. Això significa que, entre l'abril del 1939 i l'octubre del 1940, només a la regió de Barcelona n'hi va haver 23.467 més.

Els militars tenen fama d'anotar-ho tot.
És que era una obligació del fiscal militar togat fer estadístiques mensuals i anuals de tots els procediments. Per tant, les dades completes hi són, però hi ha la voluntat política que no apareguin. Jo sempre dic que el dia que surti a la llum aquest calaix podem perfectament trobar-nos davant 300.000 consells de guerra!

Tres-cents mil! On creu vostè que és, el calaix?
Jo crec que està a disposició de la Sala Militar del Tribunal Suprem. Va ser la Sala que va substituir el Consell Suprem de Justícia Militar. I no només el va substituir en les funcions, sinó que tot el material documental va passar a estar disponible.

És la mateixa sala que contínuament diu "no" a l'anul·lació dels consells de guerra?
La mateixa.

Creu que l'anul·lació del procés militar contra Companys pot ser un primer pas per a l'anul·lació de tots els consells de guerra?
Jo sóc del parer que s'han d'anul·lar tots alhora. No tindria sentit anul·lar el procés militar contra Companys i no fer-ho, per exemple, amb el del dirigent comunista Julián Grimau. Una de les satisfaccions més grans de la meva vida ha estat provar que l'execució de Grimau va ser un crim d'Estat. De crims d'Estat en cometen tots els governs, però no topes cada dia amb un que es pugui provar. El de Companys també va ser un paradigma de barbàrie, d'arbitrarietat i de violació de totes les garanties, començant pel segrest per part de la policia nazi.

Segrest o col·laboració?
Quan la policia nazi el va capturar, Companys residia a la "zona ocupada" per l'exèrcit alemany, però sota sobirania de l'Estat francès, que representava el govern de Vichy. Les autoritats alemanyes estaven obligades, pels convenis de la Haia, a respectar la població civil, i més encara un ciutadà estranger que hi residia amb la condició de refugiat polític i president d'un govern deposat militarment. No haurien d'haver-s'hi immiscit.

El procés també va tenir les seves anomalies.
No va tenir dret ni a un tribunal independent, ni a la presumpció d'innocència, ni a ser informat de l'acusació, ni a poder-se defensar… ni a cap dels principis generals del Dret. Se l'acusà d'haver tingut una "actuació funesta durant el període roig" i de ser "el veritable inspirador de la matança que hi va haver i de la catàstrofe econòmica que se'n va derivar". La sentència que el va condemnar a mort fou una farsa, una venjança política. No hem d'oblidar que el procés contra Companys va ser un consell de guerra contra tota la nació catalana.

Subscriu-t'hi

Portada 194

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada 194

1968: quan la guerra del Vietnam va sacsejar el món

Ens endinsem en les mobilitzacions estudiantils de caràcter global contra el conflicte que van donar peu a l'eclosió de moviments com l'ecologisme o el feminisme

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto