Paul Preston: "Part de la corrupció espanyola és herència franquista"
Preston és un dels hispanistes més reputats del món. Una de les seves especialitats és la Guerra Civil Espanyola i la dictadura franquista, períodes que encara marquen les relacions entre Catalunya i Espanya.

El franquisme va ser el punt àlgid de la repressió que a vegades intensa i a vegades subtil, ha afectat la nació catalana al llarg dels últims tres-cents anys. L'adveniment del règim del general Franco va ser fruit del triomf a la guerra civil (1936-1939) dels militars colpistes que es van alçar contra el Govern democràtic que regia Espanya des del 1931. Durant aquest període, conegut com a Segona República, Catalunya va liderar un procés polític que pretenia construir una Espanya més plural que reconegués els drets institucionals de les diferents nacions que la formaven.
Quin paper va tenir el fet que Catalunya recuperés l'autogovern en l'esclat de la guerra civil?
El projecte de la Segona República, i especialment els projectes d'autonomia, sobretot el català, que va ser el primer, va ser un dels motius principals dels generals colpistes per perpetrar l'Alzamiento del 18 de juliol del 1936. Es conserven moltes declaracions de militars colpistes que demostren que l'odi envers Catalunya i el País Basc era molt gran. El procés de detenció i execució del qui era president del Govern català, Lluís Companys, és l'únic cas del món en què un president democràtic ha mort afusellat.
Com valora que a hores d'ara encara no s'hagi revisat mai aquell judici i anul·lat la condemna?
La manca d'un reconeixement en aquest sentit per part dels governs espanyols tant de la Transició com de l'era democràtica és un dels factors que contribueixen a la forta crispació i les tensions actuals entre Barcelona i Madrid. També evidencia un problema mal resolt pel que fa a la memòria històrica a l'Estat espanyol, que provoca que les ferides de la guerra no acabin de tancar-se, un altre dels factors que contribueix a la tensió política que es viu avui.
Durant la dictadura, quins mecanismes va fer servir l'aparell franquista per reprimir l'oposició?
Jo diria que tots: tribunals militars, execucions, tortures a les presons... L'aparell de repressió franquista era molt complet. Però aquest aparell no es pot entendre si no s'entén el que va passar durant la guerra civil. Tot l'esforç
bèl·lic de Franco no estava solament destinat a la victòria militar sinó a assegurar la permanència del seu règim després. Per això l'estratègia militar franquista no era la de buscar una victòria ràpida sinó la de destrossar literalment la República. Per ell, l'important no era la conquesta del territori sinó la conquesta del pensament de les persones, de les seves ments. I això ho va aconseguir aterrint la gent. A més, el fet que 500.000 republicans marxessin a l'exili també va afeblir molt l'oposició.
Quins àmbits de la societat diria que van ser els més afectats?
La repressió la va patir tant el proletariat urbà com el rural. Però també la burgesia liberal il·lustrada. En aquest sentit, en cada zona va ser diferent. A Andalusia l'àmbit més afectat va ser el rural, mentre que a Catalunya, fortament industrialitzada, els sectors que més van rebre van ser el de la burgesia i el proletariat industrial.
Què va significar la repressió franquista en l'àmbit cultural i social?
Socialment, el patiment va ser esgarrifós i va marcar moltes famílies per sempre. Culturalment, van ser quaranta anys de desert, ja que la majoria de la intel·lectualitat va marxar a l'exili. Però aquest desert no solament va ser cultural sinó també ètic, ja que el franquisme va deixar unes fortes taques morals. Tot i que hi ha altres raons, part de la corrupció política espanyola és hereva d'aquesta manca d'ètica que impregnava les estructures socioeconòmiques franquistes.
Com valora l'evolució que ha experimentat la societat catalana després de la mort de Franco i la recuperació democràtica?
És molt complex explicar-ho en poques paraules. D'una banda, hi ha hagut un desenvolupament econòmic molt important, malgrat que les polítiques que s'han fet des de Madrid sovint hagin perjudicat Catalunya, com, per exemple, en la qüestió del sistema de transports. Socialment també hi ha hagut una transformació.
Comentaris