Guerra civil i franquisme

Quin expresident d'ERC va ser castigat per negar-se a parlar en castellà?

Jordi Carbonell era un dels 113 de l'Assemblea de Catalunya, detinguts el 28 d'octubre de 1973 quan la policia va irrompre en una reunió de la plataforma

Arnau Cònsul
28 d'octubre de 2017

Amb motiu del tancament de la presó Model, iniciem una sèrie d'articles explicant la història de 13 dels seus presos més destacats. Si en voleu saber més, podeu visitar l'exposició 'La Model en parla: 113 anys, 13 històries'.

1 Repressió contra la dissidència política
Tribunal d'Ordre Públic
Tribunal d'Ordre Públic

Amb la creació del Tribunal d'Ordre Públic (TOP), el 1963, la dictadura pretenia deixar ben clar que no permetria cap dissidència política i que les tallaria totes d'arrel. Deu anys més tard, el règim franquista semblava que començava a fer figa i que les noves ideologies que havien trasbalsat el món occidental als anys 60 començaven a introduir-se a Espanya. Potser per temor a tot plegat, el TOP necessitava un acció ressonant, i la reunió d'un grup d'intel·lectuals de l'Assemblea de Catalunya, que feia un parell d'anys que s'havia fundat i que feia anar de corcoll la policia, era una ocasió idònia.

2 Un tracte inhumà per negar-se a parlar en castellà
Jordi Carbonell
Jordi CarbonellWikimedia Commons

Així, el 28 d'octubre de 1973 la policia va irrompre a la parròquia de Santa Maria Mitjancera, mentre s'hi celebrava una missa, per detenir les 150 persones que estaven reunides a la planta superior. Hi havia representats de tots els partits antifranquistes de Catalunya, des de carlins fins a comunistes, a més d'intel·lectuals independents.

Només 37 persones van aconseguir fugir, alguns gràcies a l'ajuda de senyores que havien assistit a l'ofici, que van prestar-se a fer veure que anaven amb elles. Però 96 homes i 17 dones van ser detinguts i, després de patir tortures a la comissaria de Via Laietana i de ser "jutjats" al Palau de Justícia, van anar a parar a la Model i a la presó de la Trinitat, respectivament. Pocs dies després, però, i a causa del Concordat que Franco tenia firmat amb el Vaticà, Lluís M. Xirinacs, que era sacerdot, i Ricard Lobo, monjo de Montserrat, van ser posats en llibertat.

Un tracte inhumà per negar-se a parlar en castellà
A l'altre extrem, hi ha el cas de Jordi Carbonell, que, en negar-se a parlar en castellà, va rebre un tracte inhumà: el que va ser president d'Esquerra Republicana de Catalunya entre 1996 i 2004 va ser reclòs en una cel·la de càstig, sense llit ni lloc per seure que no fos la tassa del vàter. La pressió internacional va permetre que li concedissin la llibertat provisional tres setmanes després.

Subscriu-t'hi

Portada SÀPIENS 195

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada SÀPIENS 195

Catalunya contra la Inquisició

Quan els catalans van dir 'no' al tribunal dels Reis Catòlics

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Més informació Accepto