El Japó modern, des de mitjan segle XIX fins a mitjan segle XX, va patir una transformació digna d’estudi. Tot just l’any 1853, l’almirall nord-americà Matthew C. Perry aconseguia, amb l’amenaça de quatre naus de guerra, obrir el país al comerç amb Occident. Poc més d’un segle després, i havent superat les ferides de la Segona Guerra Mundial –en què el Japó havia fet costat a l’Alemanya nazi–, Tòquio organitzava els Jocs Olímpics de 1964 i consolidava l’arxipèlag com un dels motors econòmics més ben greixats del món, una situació que ha mantingut fins avui. 

Dit d’una altra manera, en aquest període, el Japó va passar de ser una societat preindustrial a esdevenir una dictadura militar expansionista que va substituir els imperis del Regne Unit, França, Holanda i els Estats Units a l’Àsia abans d’enfonsar-se en la més absoluta ruïna i acabar tornant-se amb el temps, sota la tutela dels Estats Units, en una pacífica i pròspera democràcia de tall occidental. 

A la dècada de 1930, les forces armades nipones van mantenir un ferri control sobre el Govern. I l’emperador Hiroito hi va tenir un paper més cerimonial que real. Així doncs, el setembre de 1931 l’exèrcit de Kuantung iniciava la invasió de la regió xinesa de Manxúria. Era el preludi de la segona guerra sinojaponesa i el començament de l’escalada bèl·lica i imperialista del país del Sol Ixent. 

Un llop amb pell de xai 
Justament a causa de les crítiques rebudes per la intervenció a la Xina, el Japó va abandonar la Lliga de les Nacions el 1933, i aquest fet el va dur a intensificar els seus contactes internacionals. Aprofitant la tradicional ignorància sobre els afers orientals, alguns estats europeus –i algun govern, com el de la Generalitat de Catalunya– van continuar mantenint relacions d’amistat amb el Japó i, cosa encara més greu, van fer els ulls grossos a la deriva feixista del seu irregular sistema polític.

La imatge
L’arribada de l’esquadra naval japonesa al port de Barcelona va ser rebuda amb un cordial rosari d’actes institucionals. D’entrada, un homenatge a l’expresident Francesc Macià al cementiri de Montjuïc, amb l’aleshores màxima autoritat del país, Lluís Companys, i l’alcalde de Barcelona, Carles Pi i Sunyer, d’amfitrions. Durant l’estada, i segons el diari La Humanitat, els mariners nipons també van desfilar marcialment per l’avinguda del 14 d’Abril (la Diagonal), van plantar arbres originaris del seu país al carrer de Tòquio i van oferir un banquet a bord del creuer Asama. Sardanes, focs artificials, gegants i nans i concerts populars van cloure la visita.