Diu l'escriptor Bockelmann que "el principal argument racional contra la pena de mort és que no hi ha cap argument racional a favor". Al llarg de la història, però, els homes no sempre s'han plantejat la pena capital amb tanta lucidesa. Al segle XIX, quan Ramon Casas va pintar el quadre 'Garrot vil', la pena de mort era un càstig exemplar, sobretot en moments de tensió social. Això explica que entre el 1892 i el 1894 s'executessin tres reus al patíbul del pati dels Corders, a la ronda de Sant Pau de Barcelona, després de més de 20 anys de no haver-ho fet.

Les execucions d'Isidre Mompart i d'Aniceto Peinador
El primer va ser Isidre Mompart, que havia matat una nena i la seva mainadera. Va ser un cas que va aixecar una gran alarma social i que va acabar al garrot vil el gener de 1892. L'execució no va ser pública i per entrar-hi calia un permís especial o pertànyer a la Germandat de la Sang, que acompanyava els condemnats en els últims moments. L'any 1893 va ser executat Aniceto Peinador (el moment que recull el quadre) i el 1894, Santiago Salvador, l'anarquista que havia posat la bomba al Liceu. Poc després (1900), la Llei Pulido abolia les execucions públiques i obligava a fer-les a les presons.

La dignitat del reu
Segurament, al principi la condemna a mort buscava netejar sang amb més sang, però amb el temps es va imposar el sentiment de donar reparació a les víctimes i castigar el culpable amb tota mena de tortures ben sofisticades. L'humanisme de la Il·lustració, al segle XVIII, va començar a pensar en la dignitat del reu, buscant formes més ràpides i indolores de matar. En aquest sentit, a Espanya, Ferran VII va canviar la soga pel garrot com a única forma d'execució (o l'afusellament per als militars) el 1832.

Puig Antich i Heinz Chez, les últimes execucions a garrot vil
Finalment, la Constitució del 1978 va abolir la pena de mort; les últimes execucions havien estat les de Salvador Puig Antich i Heinz Chez a garrot vil, el 2 de març de 1974, i els afusellaments de cinc membres d'ETA i del FRAP l'1 d'octubre de 1975. Amb el nou marc legal s'acabava una pràctica que només havia estat abolida entre el 1932 i el 1934.

El quadre de Ramon Casas
El 12 de juny del 1893, Ramon Casas va assistir a l'execució d'Aniceto Peinador, un jove de 19 anys condemnat a pena de mort per haver matat un home en intentar robar-li un rellotge d'or. Va ser un espectacle públic, amb una assistència massiva. Sembla que Casas va presenciar l'aplicació del garrot vil des del sostre d'una conductora, un furgó que portava el morbós públic fins al lloc de l'execució fent servir com a reclam publicitari l'eslògan "Al patíbulo por dos reales". El quadre es conserva al Museo Nacional de Arte Reina Sofía, a Madrid.