Història contemporània

La conferència de Berlín, pas a pas

Expliquem els principals punts que es van tractar en una cimera en què Europa va decidir les regles del joc per al repartiment d'Àfrica

Sònia Casas Codinach (text) / Josep Sánchez Cervelló (assessorament)
25 de maig de 2019

Sempre es diu que les fronteres africanes es van establir a la conferència de Berlín, que es va desenvolupar entre el 15 de novembre del 1884 i el 26 de febrer del 1885. Però, en realitat, aquella cimera no va ser el final de cap partida, sinó el seu inici, el lloc on es van decidir les regles del joc. Només 15 anys després, aquell continent del qual a Europa no se’n sabia pràcticament res, va quedar esquarterat i en mans estrangeres. 

1 Els tres punts de la conferència i els països convidats
Il·lustració de la conferència de Berlín
Il·lustració de la conferència de Berlín Adalbert von Rößler / Wikimedia Commons

A les invitacions hi havia un ordre del dia amb tres punts: l’establiment del lliure comerç en la conca i desembocadura del riu Congo, la lliure navegació per aquest riu i el riu Níger i el compromís de respectar les formalitats en les noves ocupacions en les costes africanes. Això era tot. Els estats convidats van rebre les invitacions al mes d’octubre. Bismarck hi havia convidat la Gran Bretanya, França, Bèlgica i Portugal, Espanya, els Països Baixos i els Estats Units, com a països clau amb interessos territorials, i l’imperi austrohonarès, Turquia, Dinamarca, Itàlia, Suècia-Noruega i Rússia, perquè la conferència semblés plenament internacional.

El Congo, l'únic país africà representat
Així, l’únic país africà representat era en certa manera l’Estat Lliure del Congo de Leopold II. Potser hauria estat bé que al seu costat hi haguessin estat Rabah, senyor del Txad; Touré Samory, cap de l’Estat diola; Cetshwayo, rei zulu; Ranavalona II, reina de Madagascar; el rei Mahdi, vencedor de la batalla de Khartum contra l’exèrcit britànic; Glélé, rei d’Abomey, o Menelik II d’Etiòpia. Però ni Bismarck ni cap altre europeu ni tan sols s’ho van plantejar. Àfrica era “terra de ningú” i hi vivien girafes, elefants i salvatges per civilitzar.

2 Punt 1: la internacionalització i la lliure navegació pels rius Congo i Níger
Il·lustració de la conferència de Berlín
Il·lustració de la conferència de Berlín Adalbert von Rößler / Wikimedia Commons

La conferència de Berlín es va obrir a les 14 h del 15 de novembre del 1884 amb un discurs solemne i no gaire llarg en el qual el canceller alemany Otto von Bismarck va insistir que no tocava debatre assumptes de sobirania i que el més important era establir unes normes de cara a l'ocupació de les costes africanes. A continuació va prendre la paraula Sir Edward Malet, ambaixador de Sa Majestat la reina Victòria de la Gran Bretanya. Després d’una llarga proclama sobre el benestar dels africans, va entrar en matèria negant-se en rodó a parlar sobre la internacionalització del riu Níger en els mateixos termes que la del riu Congo. El baix Níger era tan anglès com francès era el Senegal, i si s’havia de discutir sobre el Níger, s’hauria de discutir també sobre el Senegal, va argumentar. Bismarck, que s’havia adonat que els interessos alemanys s’alineaven més amb els d’Anglaterra i el seu lliure comerç, que amb els de França, va donar l’assumpte per tancat.

3 Punt 2: el lliure comerç a l'àrea d'influència del riu Congo
Caricatura sobre la conferència de Berlín
Caricatura sobre la conferència de Berlín Wikimedia Commons

Un cop liquidada en un tres i no res la qüestió del baix Níger a favor d'Anglaterra, es va passar al punt següent, el lliure comerç a l'àrea d'influència del riu Congo. El periodista nord-americà Henry Morton Stanley, que assistia a la conferència com a membre de la delegació nord-americana però que en realitat actuava com a agent de Leopold II, va proposar que el territori fos tota la faixa central d'Àfrica, des de l'Atlàntic i fins al Pacífic. França i Portugal, que ja hi tenien alguns drets adquirits, van protestar. També ho va fer Anglaterra, que vetllava pels drets del sultà de l'illa de Zanzíbar. A la fi es va arribar a un acord. Es crearien dues zones de lliure comerç: "la conca del Congo i els seus afluents" i la "zona oriental marítima". 

4 Punt 3: la regulació de les costes africanes
Il·lustració de la conferència de Berlín
Il·lustració de la conferència de Berlín Wikimedia Commons

Quan es va començar a parlar del tercer punt de l’agenda de la cimera, la regulació de l’ocupació de les costes africanes, va quedar clar que delimitar-les no comportava cap problema: longitud X i latitud Y. Anglaterra va proposar de fer el mateix amb l’interior. Però, on acabava la costa i començava l’interior?, i quan deixava de ser interior per tornar a ser costa? A més, de l’interior, no se’n sabia pràcticament res. Els francesos van suggerir inventariar de nou el continent i fer-ne una partició d’acord amb les pretensions de sobirania. A l’acta oficial, el tercer punt va quedar consensuat de la manera següent: tot aquell que ocupés un nou territori costaner o establís un protectorat havia d’informar-ne la resta. A efectes pràctics, com que quedaven molt poques costes per adjudicar, el tercer punt, en realitat, no tenia cap mena d’incidència.

5 La creació de l'Estat Lliure del Congo de Leopold II
Retrat del rei Leopold II
Retrat del rei Leopold II Wikimedia Commons

Lluny de la gran sala de reunió, dels discursos benintencionats i de les discussions sobre dret internacional carregades d’eufemismes, en petits comitès als passadissos i en despatxos paral·lels hi havia la negociació veritablement important: la de la creació de l’Estat Lliure del Congo de Leopold II. El rei belga havia aconseguit de seguida el suport dels Estats Units, als qui va entabanar fent-los creure que estaven contribuint a crear una nova Libèria. Gràcies a Stanley, Anglaterra tampoc no s’hi oposava si obtenia determinades concessions pendents de negociar. Però allò que més volia el rei belga era el suport alemany. “De quines fronteres parlaríem? Les vull veure”, va dir el canceller Bismarck. Stanley i Leopold II es van abraonar sobre un mapa i van traçar el que seria el primer esborrany del nou país. Tenia unes dimensions considerables, que anaven de l’Atlàntic al Pacífic i gairebé fins a Egipte. Bismarck s’ho va mirar. “No està malament”, va dir, i el 8 de novembre del 1884 Alemanya va signar un document on acceptava la creació d’aquell nou país a canvi d’obtenir-hi un acord de lliure comerç.

6 El torn de França

El 5 de febrer del 1885 va ser el torn de França. Leopold II havia modificat el traçat del mapa signat amb Alemanya per fer els francesos contents. Aquests no tenien inconvenient en el fet que el Congo belga tingués una extensió màxima, sempre que no afectés un territori on tinguessin interessos, com era el cas de Niari-Kwilu. Dit i fet, Leopold II va treure aquest territori del seu país i, per compensar la pèrdua, va afegir-ne un de nou per una altra banda, Katanga, sense tenir ni idea que aquesta regió es convertiria en la més pròspera del país per les seves riqueses minerals.

Però Portugal no afluixava i les negociacions extraoficials pel Congo belga estaven allargant la conferència. S’havien reunit ja vuit vegades i tothom tenia ganes de marxar cap a casa. Al final, la tossuderia portuguesa els va fer perdre la partida i es van veure obligats a signar un acord que no els satisfeia el 15 de febrer. El certamen es va cloure un mes després, el 26 de febrer de 1885.

Subscriu-t'hi

Portada SÀPIENS 207 (juny 2019)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada SÀPIENS 207 (juny 2019)

65.590! Els consells de guerra franquistes a Catalunya

A partir de la història de l'alcalde republicà de Badalona, Frederic Xifré, reconstruïm l'ambient repressiu que els colpistes van instal·lar al nostre país el 1939

1 any de SÀPIENS per només 19,90€ 19,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Més informació Accepto