Història contemporània

"La dictadura brasilera va servir de model per a la resta de l'Amèrica Llatina"

Conversem amb la investigadora i historiadora brasilera Claudia Wasserman sobre la història contemporània del seu país

Sònia Casas
1 de juny de 2015
La investigadora i historiadora Clàudia Wasserman -  Enrique Marco
La investigadora i historiadora Clàudia Wasserman - Enrique Marco

El mes de març del 2014, l'excomandant de la policia secreta brasilera Paulo Malhâes, de 77 anys, va declarar davant la Comissâo Nacional da Verdade, l'organisme que, des del 2012, analitza les violacions comeses al Brasil contra els drets humans entre el 18 de setembre del 1946 i el 5 d'octubre del 1988. La declaració, disponible a Youtube, va causar un terrabastall en la societat brasilera.

Per quina raó?
Per la brutalitat de les tortures i assassinats que Malhâes va confessar haver dut a terme com a agent policial i que, per exemple, incloïen la destrossa sistemàtica de les dents i dels tous dels dits per evitar que els cadàvers poguessin ser reconeguts més tard. La cúpula militar brasilera es va posar molt nerviosa amb aquesta declaració. Només un mes després, Malhâes va aparèixer mort a la seva casa de Rio de Janeiro després d'un suposat robatori...

Vostè s'ho creu?
Ningú no s'ho creu! Tothom sap que va ser una 'queima de arquivo', una expressió que en portuguès significa desempallegar-se d'un testimoni. Al Brasil, la commoció per tot plegat ha estat gran i ha forçat fins i tot la presidenta Dilma Rousseff a posicionar-se en el debat que, des de fa uns deu anys, té lloc al país sobre la possible revocació de la llei d'amnistia que els militars van aprovar el 1979 per protegir-se.

I què va dir?
Doncs que no, que creia que era millor mirar cap endavant i no revocar aquesta llei. Conclusió: ella, que va ser torturada i empresonada i que té a les seves mans l'oportunitat de reprendre aquestes qüestions, prefereix no revocar aquesta llei.

En això de "mirar cap endavant" em fa l'efecte que hi ha paral·lelismes entre la transició espanyola i la brasilera.
En el cas brasiler, la transició democràtica va ser molt lenta i va estar molt controlada pels militars, que d'una manera molt eficient van pactar amb les elits perquè no hi hagués cap ruptura. També les forces d'esquerres tenien molta por que hi hagués retrocessos, de manera que hi va haver un pacte no escrit per evitar una nova polarització social.

De quina polarització parlem?
La que es va produir a l'inici dels seixanta, abans del cop militar. El Brasil vivia un moment de molta efervescència cultural liderada per una intel·lectualitat políticament influenciada per la Revolució Cubana i que debatia sobre la possibilitat de traslladar aquesta revolució al Brasil.

Això en els ambients intel·lectuals. I en l'àmbit polític?
El vicepresident João Goulart, que era nacionalpopulista, creia que per activar l'economia era necessari nacionalitzar punts estratègics com les comunicacions i la telefonia. Goulart i els comunistes van pressionar tant el president, Jânio Quadros, que aquest finalment va renunciar al càrrec el 1961. En aquell moment, Goulart estava de viatge a la Xina, cosa que va generar una crisi institucional fortíssima.

I no devia agradar gens als EUA...
Gens ni mica! Era el moment en què es parlava de l'americanització de la guerra freda. La gran consigna dels EUA era la d'evitar "noves realitats polítiques com la cubana". Al Brasil, es va provar d'evitar que Goulart pugés com a president, tal com li pertocava pel seu càrrec. Al final va pujar, però el 1964 va ser enderrocat pels militars. Per això, d'aquesta dictadura, se'n diu la primera dictadura de la guerra freda.

També he escoltat sovint que se l'anomena 'dictablanda'.
Sí, però això és un mite. La dictadura brasilera va ser modèlica. Si no va matar més gent va ser perquè de tan eficient que era, ningú no volia arriscar-se. De fet, va servir de model per a la resta de dictadures llatinoamericanes que estaven per venir i els oficials brasilers fins i tot van entrenar els seus col·legues xilens, argentins i uruguaians.

Quins altres fets històrics han condicionat la societat i política brasileres?
Com a totes les excolònies, la construcció nacional va ser complicada, perquè totes les referències dels conceptes de pàtria o nació eren externes. La construcció dels estats va ser liderada per les elits oligarques, d'àmbit rural i, per tant, vinculades econòmicament cap a l'exterior, al sector primari exportador. Culturalment, els seus referents eren europeus, desitjaven haver nascut a Europa, i aquest menyspreu del que tenien a casa les feia ser molt racistes i excloents. Això ha marcat profundament tot el segle XX brasiler i encara el marca avui dia.

Pot posar-me'n un exemple concret?
La integració. Durant els anys trenta, el president Getúlio Vargas va intentar incloure socialment i política la gran massa de brasilers exclosa per les oligarquies. Parlo de blancs de classe mitjana i baixa que fins llavors havien estat exclosos de participar en l'economia i en la política. Vargas va aconseguir democratitzar una mica el país, a més de reivindicar un cert sentiment de pertinença nacional brasilera.

I la integració dels afrobrasilers?
Mai no hi ha hagut un programa d'integració social per als descendents dels esclaus. Tot just fa deu anys que funciona, amb gran èxit, un sistema de quotes a la universitat, que no ha estat exempt de gran polèmica.

Claudia Wasserman va ser la protagonista de l'entrevista del núm. 148 de SÀPIENS.

Subscriu-t'hi

Portada Sàpiens 196

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada Sàpiens 196

Mandela guerriller

Els primers anys del jove que va canviar Sud-àfrica

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Més informació Accepto