L'origen d'aquest verb el trobem en la segona guerra dels bòers, uns conflictes derivats de l'expansionisme britànic i de la negativa dels colons holandesos a esdevenir-ne súbdits. En aquest context, l’11 d’octubre del 1989 començaren les hostilitats britàniques, amb el colós Cecil Rhodes al capdavant. Es van produir avanços ràpids dels bòers sobre posicions clau com ara Kimberley, Ladysmith o Mafikeng. Però aquesta ciutat en concret, en principi sense gaire valor estratègic o econòmic, va esdevenir per als britànics un gran símbol. El cap de l’Estat Major britànic a la zona era Robert Baden-Powell, militar veterà ja en sonats fracassos bèl·lics anglesos com ara l’Afganistan o l’Índia. Però aquí va ser diferent. Va aguantar un setge de la ciutat que superà els 200 dies i acabà imposant-se, la qual cosa va fer esclatar d’eufòria el públic britànic, que seguia la guerra dia a dia gràcies al desenvolupament de les línies telegràfiques i les cròniques dels corresponsals de guerra destacats a la zona, entre ells un jove Winston Churchill. Les demostracions de joia van ser tan impressionants que van donar pas a la creació fins i tot d’un nou verb en llengua anglesa, 'mafficking' (celebrar esbojarradament una cosa).

Aquest, però, és només un fet concret de les guerres dels bòers. Si us ha agradat, us recomanem que llegiu l'article complet, també al web: 'Les guerres dels bòers en 13 punts'.