Actualitat i fets històrics per reviure la història
Cerca...La història dels orfeons de Barcelona
Els grups i les entitats que fomentaven el cant van ser el bressol d'unes associacions que continuen formant part del teixit cultural de la capital catalana. Les recordem
Als locals populars, els seguidors de Clavé criticaven els orfeonistes, que titllaven de conservadors, elitistes i burgesos. A les cafeteries del centre de la Ciutat Comtal, però, tocava el rebre als coristes claverians, a qui acusaven de populistes i poc organitzats. Sigui com vulgui, el que queda clar és que hi havia una vertadera passió per la música, que va arrelar profundament en la societat catalana.
La contribució de Josep Anselm Clavé, que seria president de la Diputació de Barcelona, va ser clau a l'hora d'organitzar grups i entitats que fomentessin el cant. Els obrers que passaven llargues jornades a la fàbrica van trobar en aquesta activitat d'oci la via d'escapament a una vida habitualment grisa i poc entretinguda. Avui en dia, els orfeons continuen formant part del teixit cultural dels diversos districtes de la ciutat, agrupant sota el paraigua el cant coral, el foment i la difusió del nostre patrimoni cultural.
Va ser fundat l'any 1853 pels germans Pere i Joan Tolosa amb el patrocini de l'Ajuntament de la ciutat. L'Orfeó Barcelonès era una agrupació de cant coral pionera al nostre país i una de les primeres que van sorgir a Europa. Aquesta societat prenia el nom d'Orfeu, el llegendari 'pare de la cançó' de la mitologia grega que sempre viatjava amb una lira feta per Hermes.
La febre per la cançó va continuar ben viva al llarg del segle. El 1886 obria les portes l'Escola Municipal de Música de Barcelona i aviat la passió es va contagiar als municipis veïns i per tot Catalunya, que en pocs anys ja van tenir el seu propi 'equip' coral. L'any 1901 es fundava l'Orfeó de Sants; el 1903, el Gracienc, i una mica més tard, el 1910, el Martinenc, a l'actual barri del Clot. Tots amb els seus propis colors i escut, que lluïen en una ensenya brodada.
L'Orfeó de Sants es va gestar de la mà del mestre Estanislau Mateu, que després de sondejar l'interès per la música al barri, recentment annexat a Barcelona, va organitzar classes de cant gratuïtes per formar els futurs membres de l'associació. La iniciativa va ser tot un èxit, com mostra la pervivència d'aquesta societat: 117 anys després de la seva fundació, l'Orfeó de Sants està pendent de la finalització de la construcció d'una nova seu, amb el suport de l'Ajuntament, que passarà a ser titular del nou edifici.
Al final del XIX naixia a Barcelona l'Orfeó Català de la mà dels melòmans Lluís Millet i Amadeu Vives. L'any 1904 es creava sota l'empara de l'orfeó la Revista Musical Catalana. En aquest bulletí mensual hi col·laboraven els millors compositors i musicòlegs de casa nostra, però també hi intervenien figures internacionals de prestigi. Amb tot, una de les fites més destacables de l'Orfeó Català va ser l'encàrrec d'una nova seu a l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Entre els anys 1905 i 1908 va prendre forma el Palau de la Música, auditori i joia modernista de referència a la Ciutat Comtal. Els primers concerts de l'Orfeó Català van motivar els melòmans d'arreu a formar les seves pròpies societats corals.
Millet i Vives es reunien al voltant del piano del desaparegut Cafè Pelayo, a la Rambla, amb altres amants de la cançó, com Enric Granados o Joan Gay. Participaven activament i amb entusiasme en totes aquelles activitats relacionades amb el cant, com les que havien sacsejat Barcelona durant l'Exposició Universal del 1888. Durant la mostra no solament s'havia erigit un monument en honor de Clavé, al capdamunt del passeig de Sant Joan, sinó que associacions corals de tot Europa havien vingut a Barcelona a fer gala del seu repertori. Vives i Millet van conjugar la seva afició musical amb un compromís ferm amb la llengua i la cultura del país per impulsar l'Orfeó Català. Tot i que els inicis d'aquesta nova societat coral van ser modestos, les iniciatives per fomentar la música catalana van ser diverses, a mesura que es buscaven patrocinadors que financessin l'associació.
El 1910 es va fundar l'Orfeó Martinenc, a l'actual barri del Clot. Amb el temps, els orfeons també van ser un far cultural de primer ordre, amb propostes multidisciplinàries que acollien les diverses sensibilitats dels veïns. I el Martinenc n'és un dels millors exemples, ja que a l'agrupació de cant coral aviat s'hi van sumar les representacions teatrals, les classes de sardana, l'organització de sortides i excursions o el foment d'activitats esportives. El que havia començat com un cor musical, havia esdevingut un centre cívic, abans que ningú sabés què era un centre cívic.
A Batalla monumental, deu icones patrimonials del nostre país competeixen per ser el nou monument favorit dels catalans; entre elles el Palau de la Música Catalana, seu de l'Orfeó Català. El programa, que s'emet els dijous al vespre a TV3, consta de cinc enfrontaments, un per capítol, en què es posen cara a cara monuments de característiques semblants: el castell de Montsoriu i el de Mur; els recintes emmurallats de Montblanc i de Cervera; el Palau de la Música Catalana i la Colònia Güell amb la seva cripta; la cartoixa d’Escaladei i el monestir de Santa Maria de Ripoll, i el Poble Vell de Corbera d’Ebre i el Born Centre de Cultura i Memòria de Barcelona. El guanyador de cada duel passarà a la gran final, que serà un programa en directe.
En cada programa, les reporteres Candela Figueras i Laia Fontàn defensen un dels dos monuments, amb Roger de Gràcia com a conductor. El monument guanyador de cada programa el decideix l'audiència amb els seus vots, que es poden emetre a les xarxes socials del programa: Facebook, Twitter i Instagram. Us convidem a passejar per tots els monuments participants en aquest mapa interactiu.
Comentaris