Història contemporània

Les anècdotes més sorprenents sobre la cursa espacial

Ens les ha explicat l'historiador aeronàutic Pere S. Argila, amb qui hem parlat sobre l'arribada de l'home a la Lluna i l'exploració de l'univers

Víctor Farradellas i Caterina Úbeda
14 d'agost de 2016
1
Nixon visita la tripulació de l'Apollo 11, en quarantena després de tornar a la Terra -  NASA
Nixon visita la tripulació de l'Apollo 11, en quarantena després de tornar a la Terra - NASA

 

1. Nixon tenia dos discursos sobre la missió de l'Apollo 11
El primer, el que va pronunciar el president nord-americà aquella històrica nit del 20 de juliol, ja el sabem. Però el segon tenia un contingut ben diferent. Començava així: "El destí ha decretat que els homes que van viatjar a la Lluna per explorar en pau es quedin a la Lluna per descansar en pau".

 

2
El doctor Wernher von Braun (amb prismàtics penjats al coll) després de l'enlairament de l'Apollo 11 -  NASA
El doctor Wernher von Braun (amb prismàtics penjats al coll) després de l'enlairament de l'Apollo 11 - NASA

 

2. L'arribada de l'home a la Lluna no hauria estat possible sense el coneixement dels nazis
El nucli principal del personal tècnic d'alt nivell del programa espacial americà eren científics alemanys que portaven anys fent proves i estudis sobre coets. Normalment, quan es parla d'això s'acostuma a pensar amb el pare de l'astronàutica moderna, el Dr. Wernher von Braun, però no hem d'oblidar la resta del seu equip portat als Estats Units sota la protecció del projecte Paperclip, amb el qual els Estats Units d'Amèrica van reclutar els millors científics de Hitler després de la Segona Guerra Mundial.

L'Alemanya nazi va rebre documentació dels estudis fets als EUA
A més, el Dr. Robert H. Goddard, un estudiós americà infatigable constructor de coets que va registrar nombroses patents de sistemes de propulsió amb combustibles líquids, sempre va sospitar que els seus estudis no només havien atret l'atenció de la intel·ligència militar de l'Alemanya nazi, sinó que algú els havia fet arribar documents importants. Fa uns anys, el govern nord-americà va desclassificar dos documents que confirmaven els temors del doctor Goddard. El primer, un memoràndum que confirmava l'enviament d'un informe sobre els treballs del científic des de l'ambaixada alemanya a Washington al servei d'intel·ligència de l'exèrcit nazi. El segon, la transcripció d'un interrogatori de després de la guerra en què Von Braun afirmava: "Els coets del Dr. Goddard van obrir el camí. Els experiments del Dr. Goddard en combustible líquid ens van evitar anys de treball, i ens ha permès perfeccionar en un temps rècord els nostres míssils V-2 molt abans del que hauria estat possible sense els seus estudis" Efectivament, els V-2 alemanys tenien característiques pràcticament idèntiques a les desenvolupades per Goddard.

 

3
Càpsula espacial original en què viatjaven els gossos en els seus viatges orbitals i suborbitals
Càpsula espacial original en què viatjaven els gossos en els seus viatges orbitals i suborbitals

 

3. Una de les gosses seleccionades pels russos es va escapar minuts abans d'entrar al coet espacial
Les gosses -les gosses femelles eren més intel·ligents que els mascles- escollides van ser la famosa Laika, la Zvezdochka (Estrelleta) i la Chernushka (Negreta). Els animals van ser preparats per a la ingravitació entrenant en una centrifugadora, van aprendre a menjar en condicions d'ingravidesa, i a passar dies lligats a una espècie d'arnès especial igual que el que haurien de portar a la nau.

La base de llançament estava en ple bosc i el dia del llançament la Negreta, quan era portada cap al coet, va veure un conill, va saltar del vehicle i va desaparèixer entre la vegetació que envoltava la carretera. Tots els presents, tant científics com militars, es van quedar de pedra. Per evitar represàlies, algú va tenir la idea d'anar a buscar una gossa de carrer que se li assemblés i sense dir res a ningú la van ficar en el coet i la van enviar a l'espai... sense cap entrenament! El més divertit de tot plegat és que quan la nau va retornar a la terra la gosseta va sortir de la nau sense cap problema; en paraules de Leonov, va tornar fresca com una rosa. En canvi, en un altre llançament Estrelleta es va passar tot el viatge marejada i a la tornada va tardar més d'una setmana a recuperar-se de l'experiència.

 

4
Imatge de televisió congelada de Neil Armstrong en la missió de l'Apollo 11 -  NASA
Imatge de televisió congelada de Neil Armstrong en la missió de l'Apollo 11 - NASA

 

4. Les imatges de l'arribada de l'home a la Lluna han desaparegut
Les imatges originals de l'arribada de Neil Armstrong a la Lluna, que milers de persones van veure en directe arreu del món, han desaparegut. Un equip de científics de la NASA les va buscar al començament del nou mil·lenni, però no va ser capaç de trobar-les, un fet que ajuda a alimentar la teoria que l'home mai va arribar a la Lluna i que en realitat tot va ser un muntatge.

 

5
Roca lunar al Centre Espacial Lyndon B. Johnson, a Houston -  Shannon Moore - Wikimedia Commons
Roca lunar al Centre Espacial Lyndon B. Johnson, a Houston - Shannon Moore - Wikimedia Commons

 

5. Els becaris de la NASA que robaven roques lunars
Què se n'ha fet de les roques lunars? Moltes estan tancades en magatzems, però moltes d'altres han estat objecte de robatori i avui estan desaparegudes. Concretament, l'administració Nixon va regalar a "les nacions del món" 270 pedres lunars procedents de les missions Apollo 11 i Apollo 17 (l'última que va arribar a la Lluna). Moltes d'aquestes pedres estan avui en parador desconegut.

Un dels casos més sonats el van protagonitzar tres becaris de la NASA que van posar a la venda per grams una roca lunar. La van aconseguir robar d'una caixa forta, però un agent de l'FBI es va fer passar per un comprador i va impedir que l'operació es dugués a terme.

 

6
The Apollo Guidance Computer
The Apollo Guidance Computer

 

6. L'arribada de l'home a la Lluna va fer més fàcil la nostra vida quotidiana
La tecnologia de l'era espacial ha arribat a camps tan quotidians com la cuina, en forma de paper d'alumini o l'envasat al buit. Altres llegats del programa Apollo són el codi de barres -dissenyat originalment per controlar els milions de peces de la missió- i l'ordinador portàtil, que va néixer de la necessitat de reduir al màxim l'espai que ocupava la computadora a la nau sense perdre prestacions.

Tot això sense tenir en compte que el projecte Apollo va posar en marxa quatre pràctiques que avui es consideren d'ús comú en el funcionament de qualsevol empresa: les eines de gestió, producció, organització i control de qualitat.

Més enllà del programa Apollo, la cursa per conquerir l'espai ens ha deixat un munt d'innovacions, com els bolquers d'un sol ús o el "velcro", ambdós de gran utilitat per als astronautes. La llista segueix sense fil amb innovacions com el menjar liofilitzat, que ocupava molt poc espai a la nau; el trepant; l'aspirador amb bateria autònoma que van fer servir per extreure mostres del sòl lunar o els vestits ignífugs.

 

7
Autògrafs de Neil Armstrong a eBay
Autògrafs de Neil Armstrong a eBay

 

7. Neil Armstrong no firmava autògrafs
Al principi en signava, però el primer home que va trepitjar la Lluna ho va deixar de fer en saber que molts d'ells eren subhastats. De fet, si escriviu a Google "Neil Armstrong auto" veureu que una de les frases suggerides pel cercador és "Neil Armstrong autograph for sale". I a eBay existeix l'apartat "Neil Armstrong Signed", en el qual apareixen fotografies signades que es venen per uns 1.500 dòlars.

 

8
Un dels coets Saturn V es troba exposat al Centre Espacial John F. Kennedy de Florida -  350z33 - Wikimedia Commons
Un dels coets Saturn V es troba exposat al Centre Espacial John F. Kennedy de Florida - 350z33 - Wikimedia Commons

 

8. Els coets Saturn V dels Apollo 18, 19 i 20 són les peces de museu més cares de la història
Es diu que les missions a la Lluna es van aturar per raons econòmiques, però el cert és que els motius van ser polítics. Molts veien el programa com una competició contra els russos que ja havien guanyat després de posar un home a la Lluna abans que la Unió Soviètica. El mateix 1969, les enquestes van mostrar que l'interès dels nord-americans per la carrera espacial era cada cop menor, i sense el suport del contribuent els politics ràpidament van tancar el programa. Els coets Saturn V dels Apollo 18, 19 i 20 ja estaven construïts; per tant, el suposat estalvi econòmic era ridícul comparat amb el cost dels coets, que d'un dia per l'altre van passar a ser les peces de museu més cares de la historia.

 

9
El suport a l'Estació Espacial Internacional és un dels objectius de l'actual programa espacial nord-americà. En la imatge, la ISS l'abril de 2002 -  NASA
El suport a l'Estació Espacial Internacional és un dels objectius de l'actual programa espacial nord-americà. En la imatge, la ISS l'abril de 2002 - NASA

 

9. Barack Obama va cancel·lar el programa per tornar a la Lluna
Tecnològicament és perfectament factible tornar a la Lluna. El 2006 la NASA va anunciar la posada en marxa del Programa Constellation, que preveia la tornada a la Lluna amb l'objectiu d'intentar anar a Mart des del satèl·lit. No obstant això, el 2009 la Comissió Augustine va valorar que el programa, amb un cost pressupostat de 100.000 milions de dòlars, era econòmicament insostenible. El 2010 el president Obama el va cancel·lar per dirigir l'enfocament general cap a missions a asteroides, així com a estendre el suport a l'Estació Espacial Internacional.

 

10
Neil Armstrong el juliol de 1969 -  NASA
Neil Armstrong el juliol de 1969 - NASA

 

10. Els requisits per ser astronauta ja no són tan durs
Al principi de la carrera espacial, el desconeixement de les circumstàncies i les conseqüències que podia tenir el viatge va fer que es demanés als aspirants a astronauta uns requisits superiors dels que realment es necessitaven. El procés de selecció dels primers astronautes nord-americans va ser llarg i molt dur. Els aspirants havien de tenir menys de 35 anys; tenir una alçada inferior a 1,80 metres, atesa la grandària de les càpsules; pesar menys de 77 quilograms; haver volat més de 1.500 hores en reactors; estar en possessió d'un títol de llicenciat en alguna especialitat científica o tècnica, i disposar de certa capacitat de reacció nerviosa, així com ser fisiològicament perfectes d'acord amb un esquema establert. Però a mesura que es van anar desenvolupant els vols la duresa de les condicions va disminuir, entre altres coses, per l'evolució de les astronaus, que van guanyant en seguretat, comoditat i mitjans tècnics.

Les principals proves que havien de suportar al principi els astronautes tenien lloc en centrifugadores o càmeres de buit en les quals se simulaven les condicions del vol en totes les seves fases. Altres proves consistien a tractar de suportar temperatures extremes o de sobreviure al desert, a la selva i a llocs inhòspits per si hi havia una tornada a la Terra d'emergència.

 

Subscriu-t'hi

Portada SÀPIENS 195

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada SÀPIENS 195

Catalunya contra la Inquisició

Quan els catalans van dir 'no' al tribunal dels Reis Catòlics

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Més informació Accepto