Quants de nosaltres no hem perseguit quelcom fins a l’obsessió? Per una persona, per una feina, per un objecte, ens hem vist fent les coses més inversemblants, arrossegats a fer un viatge que mai no hauríem cregut possible. És precisament això el que explica Herman Melville a 'Moby Dick'. L’obsessió d’un home, el capità Ahab, per la caça d’un catxalot blanc que va arrabassar-li una cama.

És obvi que la novel·la fa referència a moltíssims altres temes, però aquesta obsessió ho amara tot. Des de fora, el narrador, un dels arponers enrolats al balener 'Pequod' no ho acaba d’entendre. El que veu és només la fixació autodestructiva d’Ahab. Clar que millor seria aturar-se, pensar, dissenyar una estratègia plausible, però els fets, la passió, ens arrosseguen. A la fi, Ahab amb Moby Dick i cadascú de nosaltres amb la nostra dèria no fem res més que navegar inexorables cap al nostre destí encara que aquest sigui als esculls o al fons del mar.

Per cert, encara que 'Moby Dick' hagi passat al catàleg de les millors obres de la literatura universal, el cert és que les vendes no van acompanyar la seva edició. Potser va ser pels capítols intercalats que expliquen amb coneixement enciclopèdic la caça de les balenes.