En el moment de començar la Primera Guerra Mundial, tot i que les marines de guerra importants disposaven de submarins, encara hi havia molts dubtes sobre l’eficàcia com a arma dels submarins. Però aviat els alemanys van demostrar que aquests podien ser una arma eficaç i terrible per la seva manera d’actuar silenciosa i per sorpresa. El 22 de setembre del 1914, un submarí model U-34 va enfonsar amb èxit tres creuers anglesos, el 'Cressy', l’'Aboukir' i el 'Hogue', en un episodi que va causar 1.464 víctimes.

L’aïllament britànic
La inferioritat de la flota naval germànica va fer que els seus estrategs militars miressin de superar el bloqueig aliat intentant col·lapsar el seu tràfic marítim, sobretot el de la Gran Bretanya, que depenia dels subministraments que li arribaven per mar. La gran campanya submarina alemanya es va encetar tres anys després i va assolir unes xifres d’enfonsaments espectaculars. Durant el mes de març, els alemanys van afonar 414 vaixells, o el que és el mateix, 875.000 tones de pes. Un dels seus comandants més mortífers, Lothar von Arnauld de la Perière, és qui va assolir la xifra rècord. En el decurs de tota la guerra va enfonsar 197 vaixells, és a dir, 455.868 tones de pes.

Aquella campanya indiscriminada per part d’Alemanya va tenir una triple conseqüència. Per una banda, va crear un estat d’opinió internacional desfavorable als alemanys, sobretot a causa dels enfonsaments de vaixells de països neutrals que es produïen per error. Per l’altra, va provocar l’entrada dels Estats Units a la guerra. I en darrer terme, va dur a l’establiment de noves mesures de defensa naval (com, per exemple, la navegació en combois fortament protegits) que van fer fracassar la guerra submarina.

A diferència del que va passar a la Segona Guerra Mundial, a la Primera la mar Mediterrània va ser un important escenari bèl·lic, ja que durant tota la guerra els submarins alemanys tenien les seves bases d’avituallament a les costes de l’actual Croàcia, aleshores part de l’imperi austrohongarès. De fet, tant l’enfonsament del vaixell més gran com l’enfonsament que més pèrdues humanes va provocar van tenir lloc en aigües mediterrànies.

El vaixell més gran enfonsat va ser el 'Britannic', bessó del cèlebre 'Titanic', i amb un pes de 48.758 tones. El 'Britannic' era utilitzat com a vaixell-hospital i va ser engolit per les aigües el 21 de novembre del 1916 després de l’atac del submarí alemany U-73. El nombre de víctimes mortals va ser de 30.

Però com que no va quedar clar si el vaixell s’enfonsà per causa d’una mina o per l’efecte d’un torpede, alguns autors consideren que el vaixell més gran enfonsat fou el transatlàntic 'Justícia', de 32.234 tones, afonat per un model U-64 el 20 de juliol del 1918. Del que no hi ha dubte és de quin va ser l’enfonsament més tràgic pel que fa al nombre de víctimes: el del vaixell de transport de tropes italià 'Principe Umberto'. Fou enfonsat el 8 de juny del 1916, i les 1.750 persones que hi viatjaven van perdre la vida. El responsable fou el submarí U-5 de l’armada austrohongaresa dirigida pel capità Friedrich Scholsser.

Amb tot, l’enfonsament més famós de tota la guerra va ser el del 'Lusitania', de 31.550 tones. Sembla que aquest luxós vaixell transportava, a part de 1.959 passatgers, gran quantitat de material bèl·lic. L’encarregat d’enfonsar-lo a les aigües gèlides de l’Atlàntic a només 15 milles de la costa irlandesa va ser el submarí U-20, comandat per Walther Schwieger, el 7 de maig del 1915. Del total dels 1.959 passatgers que viatjaven a bord, 1.198 hi van perdre la vida (entre ells, 124 nord-americans). Els cadàvers recuperats, molt pocs, van ser enterrats a l’església de Saint Multose, a la localitat irlandesa de Kinsale.

Al llarg de la guerra, els submarins van anar millorant tècnicament, encara que les condicions de vida de les seves tripulacions eren terriblement dures i angoixants, pel poc espai i la poca capacitat defensiva que tenien quan eren localitzats. L’enfonsament d’un submarí representava quasi sempre una mort segura per a la totalitat de la tripulació. En el cas alemany, van perdre 178 submarins d’un total de 372 que van operar al llarg de la guerra, i 5.000 tripulants hi van morir.

Amb tot, les xifres juguen al seu favor. Els càlculs mínims parlen de 6.000 vaixells enfonsats, cosa que equival a dotze milions de tones de pes, de les quals quasi vuit milions correspondrien a vaixells britànics. Amb bandera espanyola van ser enfonsats unes desenes de vaixells que sumaven la xifra de 238.000 tones