Hi ha tradicions que es mantenen i tradicions, habitualment sagnants, que han desaparegut (o desapareixeran, per a joia dels braus). Els duels pertanyen a aquesta categoria. En temps en què l'honor era considerat el valor suprem, una simple descortesia era suficient perquè dos individus es batessin en duel. Era preferible ser ferit o la mort abans que sofrir l'escarni de la societat. 

Els duels antics, com els mítics de David i Goliat i Aquil·les i Hèctor, acaraven guerrers que representaven pobles enfrontats. Però en esdevenir la manera perquè particulars de classe alta poguessin prendre's la justícia per la seva mà, l'Església i els governs van prohibir-los. Per això els duels sempre s'encobrien, no se'n parlava fora dels cercles afectats. Ara bé, comptaven amb un clima de tolerància. Les autoritats, que de vegades exercien com a duelistes, tendien a mirar a una altra banda si s'assabentaven de la imminència d'un desafiament, i si el cas transcendia els jutges, també capaços d'empunyar espasa o pistola per defensar el seu honor, solien ser tous a l'hora de dictar sentències, ja que els implicats eren de la seva mateixa posició social o superior.

Calúmnies, amor i poder eren motius per arriscar la vida en un duel, com aquests quatre que us recordem:

1. Aaron Burr i Alexandre Hamilton
L'11 de juliol del 1804, Aaron Burr, vicepresident dels Estats Units, va matar el 1804 qui va ser el primer ministre d'Hisenda del país i un dels redactors de la Constitució nord-americana, Alexandre Hamilton, per rivalitat política. Hamilton va disparar alt, va trencar una branca que va colpejar Burr i aquest, irat, va disparar al pare de la pàtria i el va matar.

2. Enric de Borbó i Antoni d'Orleans
L'infant Enric de Borbó va morir el 1870 a mans d'Antoni d'Orleans, duc de Montpensier, en disputar-se a trets la corona d'Espanya després que Isabel II fos enderrocada.

3. Alexandr Puixkin
El poeta rus Alexandr Puixkin va caure el 1837 amb 29 duels a l'esquena davant un militar massa atent amb la seva esposa, i potser amb la secreta satisfacció de la reaccionària cort tsarista, que no simpatitzava amb un escriptor afí al reformisme. 

4. Ferdinand Lassalle
I una altra dona pel mig va estar al darrere de la bala disparada per un noble que va abatre el 1864 Ferdinand Lassalle, el considerat pare de la socialdemocràcia alemanya.

La irrupció d'una nova escala de valors un cop acabada la Primera Guerra Mundial va desterrar els duels a les pel·lícules de l'Oest i de capa i espasa. Sembla que actualment allò més similar als duels ja no es fa d'amagat, es limita a la dialèctica més aviat agra i no mancada d'estirabots, i empra Twitter i Facebook com a armes. Hi haurà qui opinarà que s'ha sortit perdent amb el canvi.