Actualitat i fets històrics per reviure la història
Cerca...Què es cobrava al Vapor Aymerich?
Així eren els contractes i els salaris dels treballadors a la fàbrica egarenca els anys 1918 i 1920
Quatre-centes persones. Aquesta va ser la xifra d’homes, dones i nens que van arribar a treballar al Vapor Aymerich l’any 1915, set anys després de la seva inauguració a Terrassa, en una època en què l’embranzida industrial a Catalunya va requerir molta mà d’obra. De la fàbrica tèxtil es disposa del reglament interior de l’any 1918, un document on es detallen les normes que tots els treballadors i treballadores havien d’acatar per mantenir la seva feina al Vapor Aymerich, l’actual seu del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC).
El text, que inclou un total de 13 articles, es va elaborar en un context en què la intervenció dels governs en les regulacions laborals va generar lleis de mínims per mantenir la pau social entre els interessos dels amos i dels obrers. El reglament era d’obligat compliment, i així ho feia palès el primer article, que “presuposa, per part d'aquests (obrer u obrera) la acceptació del present Reglament, obligant-se a respectar-lo i complir-lo en totes les seves parts".
El reglament destaca en primer lloc les concidions dels menors, que havien de disposar d’un “permís per dedicar-se a la feina” i “la certificació facultativa acreditant haver sigut vacunat, no sofrir enfermetat infecciosa de cap mena i ésser apte per al treball industrial”. Més endavant, ja amb referència a tots els obrers en general, l’empresa demanava un “comportament digne i atent” i la “màxima puntualitat”, tot i que admetien la possibilitat d’absentar-se al lloc de treball “en el cas d’existir causa justificada”. També es feia constar l’auxili dels obrers en cas de patir accidents laborals.
Els acomiadaments
Un aspecte rellevant del reglament són els acomiadaments, recollits en l’article 8 amb el nom de “despidos”, que s’havien de produir “amb una setmana d’anticipació” o “amb l’import dels jornals que aquesta setmana s’haurien de pagar”. Val a dir, però, que aquest apartat compta amb diferents excepcions. Les persones acomiadades quedaven exemptes de treballar durant aquella setmana si rebien maltracte dels seus caps, mentre que aquests podien acomiadar directament l’obrer quan “s’adverteixi incapacitat per al treball, defraudi els interessos del seu principal o causi desperfectes en el material de la fàbrica”.
Prohibit llegir "llibres i periòdics" i conversar en hores de treball
Pel que fa a l’ambient a la fàbrica, l’article 10 prohibia “la lectura de llibres i periòdics i mantenir conversacions durant les hores de treball”. A més, la nau estava plena de cartells moralistes per alertar els obrers de possibles distraccions.
El reglament també recull les hores de la jornada laboral. N'hi havia de tres tipus: “Les normals en la localitat en el ram a que’s dedica la casa”, les hores treballades (si hi havia una aturada elèctrica, per exemple, aquelles hores no comptaven) i les hores extres, que eren voluntàries.
Els salaris
Pel que fa als salaris, durant molts anys la retribució va ser setmanal i en pessetes. A l'hora d'establir el sou, es tenia en compte la funció que desenvolupava cada treballador, de manera que variaven segons la categoria laboral.
Les feines més ben remunerades
Dins de la fàbrica hi havia fins a 27 categories diferents, des de peó fins a oficial. Segons les dades del 1920, el càrrec més ben pagat era el de filador, que rebia una retribució de 52 pessetes a la setmana, seguit pels teixidors (48 ptes.) i els oficials (41 ptes.).
Les feines de les dones, les menys remunerades
En canvi, les feines amb pitjor retribució eren les de les dones. Es considerava que la seva funció social era fer-se càrrec de la llar i dels fills, per això el seu salari es considerava un complement del que cobrava el cap de família. Les talladores (21,50 ptes.) o les classificadores (23 ptes.) eren les tasques més mal pagades a l’empresa.
El novembre de 1908, la ciutat de Terrassa va sumar un nou vapor als gairebé 40 que ja tenia, la fàbrica de teixits de llana Aymerich, Amat i Jover, que els senyors Josep Aymerich, Pau Amat i Francesc Jover havien encarregat a l’arquitecte modernista Lluís Muncunill. La nau del vapor era enorme, feia 11.000 metres quadrats i era la part principal d'un conjunt fabril excepcional on tenia lloc el procés tèxtil de la llana, des de l’entrada de les bales de llana fins al teixit acabat, preparat per a la venda. A la fàbrica hi havia multitud de màquines que eren mogudes inicialment per la força proporcionada per una màquina de vapor, el qual era generat per la combustió del carbó.
Avui dia, aquesta fàbrica és la seu del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC), un dels exemples del modernisme fabril més emblemàtics de Catalunya i una de les fàbriques tèxtils més belles d’Europa. El Vapor Aymerich va ser un dels monuments finalistes de la tercera edició del concurs 'El monument favorit dels catalans'.
Comentaris