El Dia D i el desenllaç de la Segona Guerra Mundial

Del desembarcament de Normandia a l'Europa de postguerra

1. El desembarcament de Normandia i el desenllaç de la guerra a Europa

La matinada del 6 de juny del 1944, la flota més gran mai reunida, amb 6.000 vaixells i 11.000 avions, va desembarcar més de 150.000 soldats sobre cinc platges normandes, menys protegides del que es podia esperar gràcies, entre altres motius, a la tasca de l'espia barceloní Joan Pujol 'Garbo'. Començava la invasió aliada de l'Europa occidental i el principi de la fi de l'Alemanya nazi.

Però a Europa, les causes de la victòria aliada van ser múltiples: en primer lloc, l’establiment del front de guerra a l’est, la defensa a ultrança dels soviètics i la recuperació de terreny cada vegada més ràpida a partir de la batalla de Stalingrad del 1943 i a despit de la immensa xifra de morts. En segon lloc, la mateixa durada de la guerra, que havia esgotat els soldats alemanys i els de les altres potències de l’Eix. Per explicar la carnisseria humana del final de la guerra, hi podem sumar el desencís dels comandaments tant d’alemanys com d’angloamericans i una desídia absoluta per la preservació de les vides humanes, a més a més de les ànsies de revenja dels milions de soldats soviètics de l’Exèrcit Roig. 

El 1944, després de les terribles derrotes al front rus, els alemanys tenien molt clar que la invasió aliada es produiria tard o d’hora i es van dedicar a fortificar la costa amb els plans d’un dels seus millors generals, Erwin Rommel. Us ho expliquem amb tot detall, a 'El desenllaç de la Segona Guerra Mundial a Europa'. També trepitgem el litoral de Calvados, per veure de primera mà els escenaris del desembarcament de Normandia.

Els francesos veuen passar els aliats a l'Arc de Triomf després de l'alliberament de París el 26 d'agost del 1944
Els francesos veuen passar els aliats a l'Arc de Triomf després de l'alliberament de París el 26 d'agost del 1944Jack Downey / Library of Congress

2. Les conseqüències per a la població civil

Les conseqüències de la Segona Guerra Mundial per a la població civil van ser terribles. Entre el 1939 i el 1945, el continent va perdre 36 milions i mig de vides, que en aquella època equivalia a tota la població de França. Pel que fa als supervivents, aquests es van trobar amb ben poc amb què tornar a començar. A excepció dels centres de Roma, Venècia, Praga, París i Oxford, la pràctica totalitat de les ciutats europees van patir bombardejos. Es calcula que entre 25 milions de russos i 20 milions d’alemanys van perdre la seva llar. A això, cal sumar-hi els milions de ciutadans que van haver de marxar a l'exili i els milions de persones que van ser deportades. A banda d’aquests moviments de població, la postguerra també va moure fronteres, amb Polònia com un dels casos més significatius. Us ho expliquem amb tot detall a 'Les conseqüències de la Segona Guerra Mundial per a la població civil'.

Colònia (Alemanya), el 24 d'abril del 1945
Colònia (Alemanya), el 24 d'abril del 1945U.S. Department of Defense / Wikimedia Commons

3. La desnazificació d'Àustria i Alemanya

Després de la guerra encara hi havia 8 milions de nazis a Alemanya, i Lucius Clay, comandant en cap de la zona nord-americana, va arribar a afirmar que el seu problema administratiu més gros era trobar alemanys competents que no haguessin estat afiliats o relacionats d’alguna manera amb el règim. Així, es van portar a terme programes de reeducació i depuracions de funcionaris i altres treballadors, que, en alguns casos, van tenir un efecte dubtós. A Àustria, els aliats van deixar en mans del mateix país la seva pròpia desnazificació. Ho van fer el 1946 i d’entrada, van acomiadar 70.000 funcionaris, però els criteris van ser molt desiguals segons el seu càrrec o posició social. Us ho expliquem als últims dos punts de l'article 'Les conseqüències per a la població civil de la Segona Guerra Mundial'.

Soldats soviètics a Viena, davant del Palau Schönbrunn, el 1945
Soldats soviètics a Viena, davant del Palau Schönbrunn, el 1945Embaixada de Russia a Viena / Wikimedia Commons

4. Els judicis als líders nazis

Mig any després de la capitulació del Tercer Reich, els aliats van arribar a l’acord de jutjar la cúpula nazi que havia dut Europa a la devastació més absoluta. Fins a 5.000 dirigents nazis van passar pels tribunals a Nuremberg entre el novembre del 1945 i l’octubre del 1946, una desena part dels quals acabarien els seus dies penjats a la forca. Entre els acusats més destacats hi havia Karl Dönitz, president del Reich; Rudolf Hess, anterior adjunt del Führer, i Hermann Göring, a tots els efectes el successor d’Adolf Hitler. El suïcidi d’aquest, així com el del cap de les SS, Heinrich Himmler, i del ministre de propaganda, Joseph Goebbels, no va impedir als aliats dur a terme el que va ser considerat com 'el judici del segle'. Llegiu el text complet a 'La fi de la Segona Guerra Mundial i el judici als líders nazis'.

Els principals dirigents nazis Hermann Göring, Rudolf Hess, Joachim von Ribbentrop i Wilhelm Keitel (a la fila del davant) sent jutjats al Judici de Nuremberg
Els principals dirigents nazis Hermann Göring, Rudolf Hess, Joachim von Ribbentrop i Wilhelm Keitel (a la fila del davant) sent jutjats al Judici de NurembergGovern Federal dels Estats Units / Wikimedia Commons

Subscriu-t'hi

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto