Va ser l'escenari dels combats més sagnants de la jornada. Els seus gairebé 10 quilòmetres de llargada es conserven quasi intactes com a espai natural protegit. Al damunt dels penya-segats hi ha l'impressionant cementiri nord-americà del Colleville-sur-Mer, on s'arrengleren al mil·límetre 9.387 creus i estrelles de David. Només hi ha quatre dones enterrades, i un sol caigut a la I Guerra Mundial, que reposa al costat del seu germà: eren fills del president Theodore Roosevelt.

Quan els Rangers nord-americans que havien de capturar una de les tres grans bateries de l'àrea de desembarcament van aconseguir esclatar sota el foc enemic els penya-segats de 30 metres, es van endur una sorpresa. A dalt no hi havia canons, només unes llargues fustes col·locades com a cimbell. El paratge està corcat pels immensos cràters oberts per les bombes aliades. Arreu hi ha trossos enormes de formigó de les fortificacions enviats lluny per la força de les explosions.

Situat sobre el canal navegable que comunica Caen amb l'Atlàntic, era l'objectiu d'una de les primeres unitats aerotransportades llançades de matinada. Diversos planadors britànics van aterrar a la vora i els soldats van ocupar el cafè Gondrée, la primera casa alliberada a França, que es conserva gairebé igual. Els propietaris feien d'espies dels aliats. Avui el regenta la seva filla. L'actual pont llevadís és una rèplica de l'original, que es pot veure en un museu que hi ha al costat.

L'única bateria alemanya de la zona que conserva els seus canons, txecs i de 15 quilòmetres d'abast. Hi ha un punt d'observació arran de mar des d'on es dirigia el tir -s'hi va rodar l'escena d''El dia més llarg' en què els defensors veuen per primer cop la flota invasora. Terra endins hi havia l'artilleria, que va patir fortíssims bombardeigs. Com que al migdia va deixar de disparar, els aliats la van donar per morta. Però a la tarda tornava a respondre. En realitat, els alemanys s'havien quedat sense municions i van trigar cinc hores en portar-les des de Bayeux. Dos vaixells francesos la van fer callar definitivament.

Un cop conquerida la costa, els aliats van construir un enorme port artificial per alimentar la invasió de França. Amb 17 vaixells enfonsats i 115 gegantins blocs de formigó arrossegats per mar des d'Anglaterra, es va protegir una àrea de 500 hectàrees on funcionaven vuit quilòmetres de molls comunicats amb la platja per passarel·les flotants. Quan la marea s'enretira, encara es poden veure dues dotzenes de blocs davant del poble d'Arromanches-les-Blains.

Del temple que dóna nom a la vila de Sainte-Mère-Eglise, en penja la figura d'un paracaigudista amb el seu aparell enganxat al campanar. Està situada a l'extrem occidental del front d'atac i havia de ser ocupada per les tropes aerotransportades nord-americanes. Molts dels soldats que van caure a la plaça van perdre la vida. John Steele, però, va quedar suspès de la torre i es va haver de quedar així durant hores, fent-se el mort mentre es lluitava sota els seus peus. Quan va acabar la guerra, va tornar diversos cops al poble, on el coneixien com a 'John el del campanar'.