A la Mediterrània, Mussolini anava pel seu compte, molt en sintonia amb la “guerra paral·lela” que ell visualitzava amb mires d’expansió colonial. “No lluitem per Alemanya ni amb Alemanya, sinó al costat d’Alemanya”, havia dit el Duce. Certament, Itàlia solament havia declarat la guerra als aliats després de la victòria alemanya a França, fent gala d’un oportunisme vergonyós.

De la mateixa manera, Mussolini va pensar que després de la batalla d’Anglaterra la Gran Bretanya no estaria en disposició de defensar les seves posicions al Mediterrani i a Àfrica, i ho va voler aprofitar. Però el Duce no va mesurar bé les seves forces i entre el setembre i l’octubre del 1940 va emprendre un doble atac, contra Grècia i Egipte, que no va prosperar. Amb una invasió caòtica, marcada per la manca d’efectius i els nombrosos problemes logístics i d’equipament necessaris per a una campanya en ple hivern, l’aventura italiana a Grècia va ser un desastre absolut. Mentrestant, al desembre, Anglaterra contraatacà la invasió a Egipte que els italians havien endegat des de la seva colònia a Líbia. Les tempestes de sorra que enfosquien el camp de batalla es van afegir a la superioritat tècnica dels tancs britànics, i a les tropes de Mussolini no els va quedar més remei que fugir desesperadament. Es diu que un soldat britànic, quan li van preguntar quants presoners italians havien fet, respongué: “Oh! Diria que diverses hectàrees”.

El somni de crear un imperi italià a l’Àfrica oriental s’ensorrava
El somni de crear un imperi italià a l’Àfrica oriental s’ensorrava irremeiablement. El problema en aquest cas no va ser de quantitat, ja que en moltes batalles Itàlia disposà d’una superioritat militar clara, sinó d’incapacitat estratègica, manca de preparació, motivació per a la guerra i moral de combat. Només a l’Àfrica oriental al Duce li van anar mínimament bé les coses. A l’agost, aconseguia prendre el protectorat de la Somàlia britànica des d’Etiòpia, que havien conquerit el 1936.

Hitler envia Rommel a Àfrica per redreçar el lamentable paper de les tropes italianes
Per redreçar el lamentable paper de les tropes italianes, Hitler envià a Àfrica Erwin Rommel, a qui s’arribaria a conèixer amb el sobrenom de 'Guineu del Desert'. Mussolini, ja en una clara posició de subordinació, hagué d’acceptar que Rommel assumís el comandament d’una operació de gran importància estratègica, ja que estava en joc el control del canal de Suez.