Història medieval

5 monestirs valencians que van ser afectats per la desamortització de Mendizábal

També conegut com 'Pas del Pobre', el recorregut ofereix una passejada pel patrimoni de la Ribera Alta, la Vall d’Albaida i la Safor

Maria Josep Picó
13 de juny de 2018

Cinc monestirs articulen aquesta ruta entre les comarques valencianes de la Ribera Alta, la Vall d’Albaida i la Safor. Aquest itinerari, també conegut com 'Pas del Pobre', es pot fer caminant o per carretera, i mostra com vivien quatre ordes -Sant Jeroni, Sant Agustí, Sant Domènec i Cister-, tots vinculats a la conquesta cristiana i afectats per la desamortització de Mendizábal. Alhora, travessa diversos paisatges tot fent servir vies pecuàries, antigues línies de ferrocarril i pistes forestals.

1 Santa Maria de la Murta
El monestir de Santa Maria de la Murta, a Alzira
El monestir de Santa Maria de la Murta, a Alzira

La serra de Corbera protegeix aquest indret de les ventades de la Mediterrània i en fa un paradís botànic. Ben apartada de la població, entre els segles XIV i XV s’hi va alçar un monestir de l’orde dels jerònims. Avui encara resta en peu la porta renaixentista, amb l’escut de la família Vic, benefactora del monestir, i la torre dels Coloms. I és que aquest espai d’espiritualitat va ser destruït arran de la desamortització i no va ser fins al 1995 quan l’Ajuntament d’Alzira va comprar el conjunt.

2 Convent d'Aigüesvives
El convent d'Aigüesvives, situat a Carcaixent
El convent d'Aigüesvives, situat a Carcaixent

El convent d’Aigüesvives és de propietat privada. L'indret ens permet aproximar-nos al paratge entre tarongers de la Barraca d’Aigüesvives, per contemplar-ne la façana i l'entorn. Tot i que aquest convent augustinià va començar-se al segle XV, es va desenvolupar durant els dos segles següents amb estils renaixentista i barroc. Entre les meravelles que s’hi conserven, destaquen les mostres de ceràmica del segle XVIII al pis d’algunes estances. Després de la desamortització, es va destinar a habitatge rural.

3 Santa Maria de la Valldigna
Santa Maria de Valldigna, a Simat de la Valldigna
Santa Maria de Valldigna, a Simat de la Valldigna

Després de la conquesta cristiana, es considera el monestir més important de l’antic Regne de València, precisament construït en una fèrtil vall, al peu del Mondúber, poblada per musulmans. El rei Jaume II el Just va permetre la fundació d’aquest edifici de l’orde cistercenc, que es va nodrir de monjos provinents de Santes Creus. El portal nou, del segle XIV, dóna pas a l’ample recinte, avui enjardinat, des d’on s’accedeix al refectori, la sala capitular, la casa de l’abat, l’església i la capella de la Mare de Déu de Gràcia. Malgrat l’estat d’abandonament i espoli durant dècades, s’hi han conservat força elements destacables, com per exemple els arcs.

4 Monestir convent del Corpus Christi
Monestir convent del Corpus Christi, ubicat a Llutxent
Monestir convent del Corpus Christi, ubicat a Llutxent

Coronant la muntanyeta del Mont Sant de Llutxent trobarem la construcció, d’estil gòtic mediterrani, dels frares dominics del segle XV, la qual fou bastida al voltant de l’església construïda al segle XIV per commemorar el miracle dels Corporals, una llegenda que es remunta a la conquesta cristiana al segle XIII a la Vall d’Albaida. L’austeritat en la bellesa de l’orde de frares marca el conjunt, dominat pel claustre de dues plantes, des d’on s’articulen l’aula capitular, les cel·les i el refectori. Una espadanya d’origen romànic separa el claustre i l’església del Corpus Christi, un temple de nau única amb volta de creueria estrellada.

5 Sant Jeroni de Cotalba
El monestir de Sant Jeroni de Cotalba, a Alfauir
El monestir de Sant Jeroni de Cotalba, a Alfauir

Els atacs de corsaris van promoure la construcció del monestir alçat sobre el tossalet de Cotalba a fi d’acollir la comunitat jerònima més antiga de la Corona d’Aragó. Va ser el duc reial Alfons el Vell qui, el 1388, va manar-lo construir a Alfauir per traslladar-hi els monjos de Sant Jeroni de la plana de Xàbia, vora la Mediterrània i, per tant, desprotegits de les freqüents invasions. El claustre baix d’estil gòtic mudèjar es considera el cor d’aquest monestir desenvolupat del segle XVI al XVIII i és un dels més ben conservats del País Valencià.

Subscriu-t'hi

sapiens 197 agost

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

sapiens 197 agost

Els Cardona: els senyors de la sal

La història d'una família clau per entendre la Catalunya medieval

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Més informació Accepto