Història medieval

Les croades van ser només un assumpte de fe?

Dos experts debaten sobre els objectius de les campanyes militars dels cristians per recuperar Terra Santa: motius devocionals o interessos polítics i econòmics?

Almudena Blasco Vallés i Sergi Grau Torras
15 de juliol de 2018

Les croades van ser les set campanyes militars que, a partir del segle XI i fins al segle XIII, els estats cristians d’Occident van emprendre per recuperar Terra Santa de mans musulmanes. Aquestes campanyes es van caracteritzar pel suport de l’Església, que va atorgar des d’indulgències espirituals fins a nombrosos privilegis. Amb tot, i malgrat el fervor religiós de molts dels seus participants, les croades van coincidir en un moment en el qual els territoris feudals europeus necessitaven expandir-se en tots els àmbits, desbordats pel creixement demogràfic. Així, a més de complaure l’afany hegemònic del papat sobre les monarquies i esglésies d’Orient, les croades van representar una oportunitat d’intensificar les relacions comercials amb Àsia i van crear un flux migratori d’europeus a la recerca de fortuna. Quin paper hi va tenir, doncs, la fe?

1 SÍ (Almudena Blasco Vallés)
'El papa Urbà II predicant la primera croada a la plaça de Clermont', obra de Francesco Hayez
'El papa Urbà II predicant la primera croada a la plaça de Clermont', obra de Francesco Hayez Wikimedia Commons

Quan el papa Urbà II va reunir a la ciutat francesa de Clarmont d’Alvèrnia, el novembre del 1095, una multitud de fidels per exposar-los que calia anar a alliberar els territoris cristians ocupats pels musulmans, va deixar clar que la iniciativa era dur a terme una 'Peregrinatio Armata', cosa que significa que, malgrat l’ambigüitat d’un terme que duia implícita una clara intenció militar, l’acte es definia sobretot com un ‘pelegrinatge’ fonamentat en motius devocionals, espirituals i de fe.

És més que probable que Urbà II pensés que, amb la conquesta de Jerusalem, es faria efectiva l’hegemonia de l’Església d’Occident a Terra Santa. Però aquells que van respondre a la seva crida, tant l’elit militar com el poble, tenien la idea que anaven realment a alliberar la Jerusalem terrestre, aquella que Sant Agustí havia convertit en el reflex del regne dels cels. Òbviament, l’expedició no va estar motivada únicament per qüestions de fe: el reconeixement social, els guanys econòmics i també la necessitat d’una expansió territorial, entre d’altres, es van unir a la promesa de remissió dels pecats que havia fet el pontífex.

La resta de 'croades' que es van desenvolupar fins a les acaballes del segle XIII ja no van tenir, potser, la fe com a element fonamental. La pèrdua de Jerusalem el 1187 i seguidament d’altres territoris cristians (el darrer, Sant Joan d’Acre el 1291), i els successius violents intents per recuperar-los, amb la notable participació de reis tan rellevants com Ricard Cor de Lleó o Lluís IX de França, evidencien la voluntat de legitimació i promoció dels monarques, i també la transformació de la societat europea, de les seves necessitats espirituals i materials, i de la mateixa Església. I malgrat tot, almenys nominalment, sempre van dur com a estendard la idea de la fe cristiana, partint d’aquella primera intervenció a Terra Santa al final del segle XI.

Almudena Blasco Vallés és professora d’Història Medieval a la Universitat Autònoma de Barcelona.

2 NO (Sergi Grau Torras)
Il·lustració de la croada contra els albigesos a 'Les grans cròniques de França'
Il·lustració de la croada contra els albigesos a 'Les grans cròniques de França' Wikimedia Commons

L’inici de les croades va ser producte d’una qüestió de fe, però ràpidament s’hi van superposar interessos polítics que donarien com a resultat un nou tipus de guerra que es va legitimar al món cristià. La croada és una guerra encomanada per Déu als fidels autoritzada pel papa. Ell mateix identificava l’objectiu de la guerra i oferia a qui hi participés la remissió total de les culpes dels seus pecats i un conjunt de privilegis que es mantenien durant el període de guerra, com la protecció dels béns per part de l’Església, la immunitat processal o l’exempció del pagament d’interessos dels deutes.

Després de l’èxit de la primera croada (1095–1099), que va tenir com a resultat la constitució d’un nou regne cristià a la franja mediterrània del Pròxim Orient, la guerra santa va acabar integrant un llenguatge de violència i de conquestes legítimes que va constituir un nou model de guerra. Aquest model es va utilitzar en tots els conflictes polítics sota la justificació de la fe. La carnisseria de musulmans juntament amb la dels jueus que es va produir pels carrers de Jerusalem durant el mateix 1099, o el saqueig de l’exèrcit dels croats de Constantinoble, la capital dels cristians ortodoxos, el 1204, són alguns dels incidents que es van repetir contínuament i que s’allunyaven de la naturalesa amb la qual la croada s’havia iniciat.

En la croada contra els albigesos (1209–1229) es va utilitzar aquest mateix model de guerra santa que s’havia estès però molt allunyada ja de la qüestió de fe. El resultat final va ser l’expropiació i la supeditació del territori d’Occitània a mans del rei de França i dels senyors feudals del nord de França i la instauració d’un model cristià ortodox que no admetia cap altra interpretació. Un llenguatge, per tant, revestit d’un pretext religiós que res no tenia a veure amb una qüestió de fe.

Sergi Grau Torras és historiador

Subscriu-t'hi

Portada del número 209 del SÀPIENS

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada del número 209 del SÀPIENS

Hans Hellermann: l'home de Hitler a Catalunya

Una investigació exclusiva de SÀPIENS

1 any de SÀPIENS i de REGAL l'Atles català de Cresques 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto