Els àrabs hi van edificar el primer nucli urbà a la falda del castell. Els carrers conserven encara l’aire medieval, tant en l’aspecte de les cases com en la disposició concèntrica a la fortalesa. També s’hi mantenen algunes tradicions, com el mercat dels diumenges al carrer Balasc d’Alagó, que es fa des que al s. XIII Jaume I va concedir als mercaders locals el privilegi de comerciar sense haver de pagar impostos. També hi ha mercat els dijous.

Durant les Germanies (1519-1523), Morella va defensar la causa reial. Després d’una victòria, el batlle Berenguer de Ciurana rebé tres canons de trofeu. El 1701 en van fondre un per a fer la campana dels Quarts, que du la inscripció: “Gran honra per a Morella posar en esta campana la pesa de artilleria als agermanats guanyada”. Dels altres dos, el 1750 en van fer la Cantonera. Se les sent a Santa Maria.

L’any 1414, en ple cisma d’Occident, el papa Luna va oferir una missa abans de retirar-se a Peníscola. El sermó el va fer sant Vicent Ferrer, que va aprofitar l’estada per a fer alguns miracles. I d’oient, Ferran d’Antequera, proclamat rei l’any anterior. L’episodi queda resumit en la creu de terme dels Tres Caps, coneguda com ‘de Santa Llúcia i Sant Miquel’, que es conserva a les sales gòtiques de l’ajuntament. També n’hi ha una rèplica -que ara s’està restaurant- al portal de Sant Miquel.

Morella va estar enfrontada durant segles amb les seves viles (Cinctorres, el Forcall, Catí…). Això es va reflectir en les preferències polítiques. Mentre una apostava pels Trastàmara o els Borbons, les altres ho feien pel comte d’Urgell o l’arxiduc Carles. Un altre cas és el del conflicte entre Joan II i el seu primogènit Carles, príncep de Viana, empresonat en un cau al peu del castell de Morella el 1461 i alliberat l’any següent.

La fortalesa del municipi dels Ports només ha estat expugnada dues vegades. La primera, en la conquesta als àrabs i per traïció dels habitants. L’altra, l’any 1838, durant la primera carlinada. El general Ramon Cabrera, ‘el tigre del Maestrat’, hi va entrar a través de les latrines incrustades a la muralla. Un cop dins, hi va establir la capital de la comandància de València, Aragó i el Maestrat. No va capitular fins al 1840, després del convincent argument d’Espartero: 19.000 projectils en tres dies.