Subscriu-t'hi
Història medieval

Visita a Morella: els llocs clau per entendre la seva història

Al llarg dels segles, el municipi valencià ha estat objecte de disputa permanent per les seves qualitats defensives

Jordi Calvet

Dinosaures i pintures rupestres fan entendre fins a quin punt els orígens de Morella, a la comarca dels Ports, són remots. Ibers, romans i andalusins en saberen apreciar les qualitats defensives de la fortalesa natural. Això l’ha convertit en centre de disputa permanent i punt clau en tots els conflictes que ha viscut el país. Una batussa que no ha malmès una herència declarada Patrimoni de la Humanitat.

1 Els carrers medievals
La fortalesa de Morella vista des de la base
La fortalesa de Morella vista des de la base Wikimedia Commons

Els àrabs hi van edificar el primer nucli urbà a la falda del castell. Els carrers conserven encara l’aire medieval, tant en l’aspecte de les cases com en la disposició concèntrica a la fortalesa. També s’hi mantenen algunes tradicions, com el mercat dels diumenges al carrer Balasc d’Alagó, que es fa des que al s. XIII Jaume I va concedir als mercaders locals el privilegi de comerciar sense haver de pagar impostos. També hi ha mercat els dijous.

2 L'església de Santa Maria
L'església de Morella, un dels indrets indispensables de la vila
L'església de Morella, un dels indrets indispensables de la vila Wikimedia Commons

Durant les Germanies (1519-1523), Morella va defensar la causa reial. Després d’una victòria, el batlle Berenguer de Ciurana rebé tres canons de trofeu. El 1701 en van fondre un per a fer la campana dels Quarts, que du la inscripció: “Gran honra per a Morella posar en esta campana la pesa de artilleria als agermanats guanyada”. Dels altres dos, el 1750 en van fer la Cantonera. Se les sent a Santa Maria.

3 La creu de terme dels Tres Caps
La casa de l'ajuntament de Morella, on es conserva la creu de terme dels Tres Caps
La casa de l'ajuntament de Morella, on es conserva la creu de terme dels Tres Caps

L’any 1414, en ple cisma d’Occident, el papa Luna va oferir una missa abans de retirar-se a Peníscola. El sermó el va fer sant Vicent Ferrer, que va aprofitar l’estada per a fer alguns miracles. I d’oient, Ferran d’Antequera, proclamat rei l’any anterior. L’episodi queda resumit en la creu de terme dels Tres Caps, coneguda com ‘de Santa Llúcia i Sant Miquel’, que es conserva a les sales gòtiques de l’ajuntament. També n’hi ha una rèplica -que ara s’està restaurant- al portal de Sant Miquel.

4 El castell
El castell de Morella, on va ser empresonat el príncep de Viana
El castell de Morella, on va ser empresonat el príncep de Viana Wikimedia Commons

Morella va estar enfrontada durant segles amb les seves viles (Cinctorres, el Forcall, Catí…). Això es va reflectir en les preferències polítiques. Mentre una apostava pels Trastàmara o els Borbons, les altres ho feien pel comte d’Urgell o l’arxiduc Carles. Un altre cas és el del conflicte entre Joan II i el seu primogènit Carles, príncep de Viana, empresonat en un cau al peu del castell de Morella el 1461 i alliberat l’any següent.

La fortalesa del municipi dels Ports només ha estat expugnada dues vegades. La primera, en la conquesta als àrabs i per traïció dels habitants. L’altra, l’any 1838, durant la primera carlinada. El general Ramon Cabrera, ‘el tigre del Maestrat’, hi va entrar a través de les latrines incrustades a la muralla. Un cop dins, hi va establir la capital de la comandància de València, Aragó i el Maestrat. No va capitular fins al 1840, després del convincent argument d’Espartero: 19.000 projectils en tres dies.

Un document del 1845 amb una vista de la fortalesa de Morella des de la carretera d'Aragó

Subscriu-t'hi

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada SÀPIENS 225 (desembre 2020)

Elionor d'Aquitània, la reina més poderosa

Fem un recorregut per la biografia d'una dona que va tenir una vida de novel·la

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto