Jules Verne va néixer a la ciutat portuària de Nantes, a França, el 8 de febrer de 1828. Fill d'una família burgesa, primer es va dedicar a la borsa, però la seva passió real era l'escriptura. 'Cinc setmanes en globus' va ser la primera obra publicada de l'autor, el 31 de gener de 1865, quan tenia 34 anys. Al principi, cap editor la hi va voler publicar, però Pierre-Jules Netzel, editor i també escriptor, va veure el potencial de l'escrit i va signar un contracte amb Verne. A partir de llavors, tot va anar sobre rodes i l'escriptor va anar publicant un èxit rere l'altre. En poc temps, ja s'havia convertit en un dels autors més llegits de tot Europa, i les seves obres van ser traduïdes a molts idiomes. La relació entre editor i escriptor va durar més de 40 anys, però no tothom estava tan content amb els escrits de Verne: els literats consideraven que les seves històries eren vulgars i de poca qualitat.

Quan va acabar l'obra, Verne no havia viatjat mai en globus aerostàtic. Ho va fer una única vegada molts anys després, el 1873, en un vol que va durar dues hores.

Si hi ha alguna cosa que caracteritzi Jules Verne són les profecies que sempre omplen les pàgines de les seves obres, i 'Cinc setmanes en globus' no n'és una excepció. En aquesta ocasió, Verne idea tot un sistema tecnològic de direcció, ascens i descens que en la seva època no estava gens desenvolupat. Durant els segles XVIII i XIX no es podia controlar el vol ni els aterratges, i tampoc no es podia reescalfar l'aire del globus quan es refredava.

El 'Victòria', el globus protagonista de la novel·la de Jules Verne, estava format per un globus interior i un d'exterior que es comunicaven amb una vàlvula de ferro. La vela estava feta de tafetà i untada d'una goma impermeable resistent a gasos i àcids. A l'interior, el globus contenia grans quantitats d'hidrogen, que és 14,5 vegades més lleuger que l'aire. Les proporcions del globus eren 24,36 metres de llargada per 16,24 metres d'amplada. La cistella, que era de vímet i estava reforçada amb una estructura de ferro, feia 4,7 metres de llargada. En total, l'artefacte pesava 1.814 kg... Però tot i així volava!

L'obra relata l'aventura de tres personatges, el doctor Samuel Fergusson, el seu criat Joe i el seu amic Dick Kennedy, que s'enlairen en el globus 'Victòria' per tal de creuar el continent africà i trobar les fonts del riu Nil. 'Cinc setmanes en globus' era la primera obra publicada de Jules Verne i ja tenia ben marcats els punts que guiarien tots els seus relats:

1. L'aparició del científic o savi, principal coneixedor del grup d'aventurers.
2. L'aparició d'un acompanyant que ha estat obligat a assistir al viatge.
3. Una invenció teconlògica extraordinària i avançada al seu temps.
4. Un territori inexplorat que els aventurers descobreixen a poc a poc.

Per tal de guiar la navegació, el globus 'Victòria' estava dotat d'un baròmetre, un termòmetre i una brúixola. A més, també contenia un total de tres àncores de ferro que servien per fixar l'estructura al terra. El globus també comptava amb un complex sistema de tubs d'acer que connectaven la caixa de calor amb la vela. Un dels tubs feia baixar l'aire fred i per l'altre hi pujava l'aire calent, i els dos anaven reforçats amb cautxú per controlar les dilatacions i contraccions del metall. Uns altres objectes molt importants eren l'escala de 16 metres per accedir al globus o per descendir al terra i els dipòsits on es guardava el cafè, el te, les galetes i tot el que els aventurers poguessin necessitar.

L'èxit de l'obra 'Cinc setmanes en globus' va continuar sorprenent molts anys després de la mort de l'autor, el 24 de març de 1905. De fet, es va adaptar al cinema fins a cinc vegades.

La primera adaptació es va fer als Estats Units l'any 1961 de la mà del director Nathan Juran, i la pel·lícula es va titular 'Five Weeks in a Balloon'. L'any següent, el 1962,es va fer una segona adaptació també als Estats Units amb el mateix títol, aquesta vegada dirigida per Irwin Allen. El 1966 a Romania, el director Olimp Varastean va fer-ne un curt animat titulat 'Cinci saptamîni în balon'. A Mèxic, la primera producció va arribar de la mà del director René Cardona Jr. l'any 1975, i es va titular 'Viaje fantástico en globo'. Finalment, l'última pel·lícula sobre aquesta obra de Verne va produïr-se el 1977 a Austràlia. Aquesta vegada, el film va ser una animació titulada 'Five Weeks in a Balloon', dirigida per Chris Cuddington. 

Existeix una comunitat, els 'vernians', que creuen que Jules Verne amagava missatges ocults en de les seves novel·les. Principalment, la creença se centra en els noms que l'autor posava als personatges, que suposadament tindrien un significat ocult. Un exemple: el cognom del personatge Phileas Fogg ('La volta al món en 80 dies') es podria traduir de l'anglès 'fog', és a dir, 'boira'. Amb aquest pretext, alguns vernians afirmen que Jules Verne hauria estat membre de la mística societat de la època 'La Boira', en la qual, suposadament, hi haurien estat vinculats grans personalitats de la societat parisenca. Els vernians també pensen que hi ha un gran nombre d'elements criptogràfics i criptològics a tots els escrits de Verne, que haurien passat desapercebuts als lectors de la seva època.

Un dels estudis vernians més recents el va fer el francès Gilles Carpentier, que va fer-lo arribar a la Societat Jules Verne de París. L'estudi, titulat 'Les misterioses fonts d'una illa', sosté que el nom del personatge de 'L'illa misteriosa' Cyrus Smith és, en realitat, un anagrama de la paraula de Jesucrist.

De moment no tenim constància que s'hagin trobat missatges amagats a 'Cinc setmanes en globus', però de segur que alguns vernians n'estan buscant.