El rei, Carles I, va néixer el 1600 a Fife, segon fill de Jaume I d'Escòcia, de la dinastia Stuart, i va esdevenir hereu en morir el seu germà gran el 1612. Es va casar amb Enriqueta Maria de França el 1625, el mateix any en què va pujar al tron com a sobirà d'Anglaterra, Escòcia i Irlanda. Va tenir nou fills.

El líder dels parlamentaris, Oliver Cromwell, va néixer el 1599 a Huntingdon, fill d'un noble local de fortuna modesta. Va estudiar lleis i va ser escollit parlamentari el 1628 i el 1640. Casat amb Elisabet Bourchier, la filla d'un ric comerciant purità amb excel·lents contactes polítics, va tenir nou fills.

Carles I d'Anglaterra estava absolutament convençut del seu dret diví a governar, i no el preocupava gens el que els altres poguessin pensar: no estava disposat a fer cap concessió. Tot i això, li mancava autoconfiança, i passava sovint de la vacil·lació als brots de ràbia petulant. 

Oliver Cromwell era un ferm partidari del puritanisme, amb una fe religiosa que el feia creure's defensor de la voluntat divina. Figura controvertida, alguns el consideren un dictador regicida i altres, un heroi de la llibertat, mentre que a Irlanda se'l recorda com a un autèntic genocida. 

Carles I va establir el seu centre neuràlgic a Oxford i va confiar el seu exèrcit al seu nebot, el príncep Rupert del Rin. Fou derrotat a la primera guerra el 1647, però, com que es va negar a acceptar el resultat de la seva contesa, va conspirar des del seu captiveri per rellançar les hostilitats amb ajut dels escosesos. 

Oliver Cromwell va estar a l'exèrcit des del començament i, encara que no tingués cap experiència prèvia, es va revelar com a un magnífic comandant. El que li faltava en tàctica ho suplia amb capacitat d'inspirar en les seves tropes la convicció que lluitaven per una causa justa i invencible. 

Carles I va ser condemnat a mort pel Parlament el 1649. La gran dignitat que va mostrar durant la seva execució pública per decapitació va colpir els espectadors. Els seus seguidors el van considerar un màrtir i commemoraven religiosament el dia de la seva mort.

Oliver Cromwell va morir el 1658 per un brot de malària. El 1661, el seu cadàver va ser exhumat i executat simbòlicament juntament amb els de tres parlamentaris més. El cos es va penjar de cadenes als afores de Londres, i el cap, sobre un pal a l'exterior del palau de Westminster.