Catalunya 1714

La capitulació de Lleida davant les tropes de Felip V

La ciutat va caure el novembre de 1707 després de dos mesos de setge

12 de novembre de 2018

En el context de la guerra de Successió, Felip V va aprofitar l'ocupació dels regnes d'Aragó i València per estrènyer el cèrcol sobre Catalunya. La ciutat de Lleida i, posteriorment, Tortosa, va ser el seu primer objectiu i va acabar sucumbint a la pressió de les seves tropes, convenientment reforçades amb efectius arribats de França. 

1 El fet: Lleida esdevé objectiu
Setge de Lleida en un gravat de Gabriel Bodenehr
Setge de Lleida en un gravat de Gabriel Bodenehr Wikimedia Commons

La victòria aconseguida el 25 d'abril del 1707 a Almansa sobre els aliats va obrir als borbònics, comandats pel duc de Berwick, James Fitz James, les portes cap als regnes de València i Aragó, però no es va aturar aquí l'ofensiva. A l'estiu, Lleida es va convertir en un objectiu prioritari. Al capdavant d'un exèrcit de 30.000 homes, Felip II, el duc d'Orleans, va avançar des de la vila de Fraga, convertida en el seu centre d'operacions, i no va trigar a ocupar l'estratègica plaça de Balaguer. El camí cap a Lleida quedava així obert.

Dos mesos de setge
El 9 de setembre, el setge al voltant de la capital del Segrià era ja una realitat. Lleida, defensada per una força de 2.500 angloholandesos, només va poder resistir dos mesos. El 12 de novembre, un cop es va evidenciar la impossibilitat de l'arribada de reforços, la ciutat capitulava. 

Tortosa, una altra plaça forta estratègica pel Principat, cauria vuit mesos després, el 15 de juliol del 1708, davant l'embranzida dels borbònics i del duc d'Orleans.

2 Dos motius per conquerir Lleida: estratègia i aliment
Seu Vella de Lleida
Seu Vella de Lleida Wikimedia Commons

Per una banda, la seva posició estratègica la convertia en la ciutat més important de l’oest de Catalunya i porta d’entrada per la zona d’Aragó. Per aquest motiu, Lleida havia estat una ciutat fortificada des de l’antiguitat i una regió disputada per España i França en època moderna, les dos grans potències europees del moment. I per altra banda, la seva riquesa agrícola proporcionava la gran quantitat d’aliment per a la tropa i el gra per als animals que necessitaven els exèrcits del segle XVIII.

3 La defensa de la capital: dos exèrcits molt desiguals
Detall del turó de la Seu Vella amb els baluards i les línies defensives del castell
Detall del turó de la Seu Vella amb els baluards i les línies defensives del castell Wikimedia Commons

L’exèrcit defensor de la ciutat de Lleida estava format per tropes dels diferents països europeus partidaris de l’arxiduc Carles, al capdavant dels quals hi havia tres comandaments: el príncep alemany Enric de Darmstadt, el general anglès Wills i el tinent coronel holandès Vidders. Al seu costat s'uniren les tropes locals, tant les catalanes dels miquelets com les de la coronela de la ciutat. Uns 2.500 homes, aproximadament, que lluitaren contra un exèrcit borbònic sis vegades més gran, integrat per soldats de la infanteria francesa i espanyola. 

L'estratègia militar del setge
L’estratègia per part dels atacants era de manual, és a dir, primer aïllaren la ciutat i després van fer un doble atac, inicialment contra les muralles medievals que protegien la ciutat, entre el portal del Carme i Magdalena, i un segon atac a la part superior del turó, al castell. La ciutat va capitular a causa de les nombroses disfuncions del comandament tricèfal aliat, la impossibilitat de l'arribada de reforços i la pressió de l'exèrcit borbònic, comandat pel duc d’Orleans. 

4 Les conseqüències de la derrota i la repressió borbònica
El duc d'Orleans retratat per Jean Baptiste Santerre
El duc d'Orleans retratat per Jean Baptiste Santerre Wikimedia Commons

Des d'aquell moment, el duc d'Orleans tenia la porta oberta a tot el pla d'Urgell i ràpidament foren ocupades Tàrrega, Agramunt i Cervera, les viles més destacades d'aquella zona. Els abusos de les tropes borbòniques entre la població civil van ser la nota dominant en tota la zona. La ciutat de Lleida també patí nombrosos saquejos per part dels soldats, i els membres del partit austriacista estigueren sotmesos a una duríssima repressió.

La petjada de Felip V
Lleida fou la primera ciutat catalana en patir els canvis polítics i territorials del nou monarca. Malgrat tot, el govern absolutista de Felip V no es materialitzaria fins al decret de Nova Planta de 1716. A partir de llavors, el govern del Principat estaria en mans del Reial Acord, un organisme format pel Capità General i la Reial Audiència que representava en tot moment el poder reial. El territori quedaria dividit en dotze corregiments, que substituïen les vegueries medievals, una compartimentació territorial que es mantindria vigent fins a la creació de les províncies el 1833.

També hi hagué altres conseqüències, com el fet que la ciutat va veure la seva població reduïda a la meitat; la Seu Vella es va convertir en caserna i el turó, en un complex militar; es va suprimir l’Estudi General, l’antiga universitat de Lleida fundada l’any 1300, i les escoles universitàries van esdevenir casernes militars. Finalment, Felip V va abolir la Paeria, la forma de govern municipal de Lleida instaurada per Jaume I el 1264, concentrant tot el poder en la seva persona. 

Subscriu-t'hi

Portada del número 209 del SÀPIENS

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada del número 209 del SÀPIENS

Hans Hellermann: l'home de Hitler a Catalunya

Una investigació exclusiva de SÀPIENS

1 any de SÀPIENS i de REGAL l'Atles català de Cresques 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto