Història moderna

Els altres conflictes de la monarquia hispànica durant la guerra dels Segadors

El conflicte al territori català no va ser l'únic que va tenir Felip IV entre el 1640 i el 1648, també va haver-hi revoltes a Portugal, Andalusia, Palerm, Aragó i Nàpols

1 de desembre de 2018
1 Portugal, desembre del 1640
Retrat del duc de Bragança
Retrat del duc de Bragança Wikimedia Commons

Moviment protagonitzat per sectors de la noblesa i urbans que va tenir èxit en el seu objectiu de restaurar la independència i crear una monarquia encarnada en la família dels ducs de Bragança. Fins al 1668 la monarquia hispànica no va reconèixer la seva derrota i la independència portuguesa.

2 Andalusia, estiu del 1641

Una conxorxa del duc de Medina Sidonia (cunyat del nou rei de Portugal) i el seu cosí, el marquès d'Ayamonte, anhelava crear un regne independent d'Andalusia –que pretenia assumir també Amèrica– amb l'ajut de francesos i portuguesos. En ser descobert l'agost del 1641, es va intentar evitar l'escàndol i el duc acabà desterrat a Valladolid fins a la seva mort. El marquès va ser executat el 1648.

3 Revolta de Palerm, 1647-1648

El gener del 1647 una revolta antifiscal començada a Palerm es va estendre pel conjunt del regne gràcies, en part, a la debilitat del virrei espanyol. Entre els revoltats hi havia qui volia proclamar la independència i cercar la protecció de França. De tota manera, les divisions internes entre les diverses ciutats de l'illa i els mateixos revoltats van facilitar que el govern de Madrid controlés la situació a partir del novembre del 1648.

4 Nàpols, 1647-48
Quadre de la revolta de Nàpols del 1647, liderada per Masaniello
Quadre de la revolta de Nàpols del 1647, liderada per Masaniello Wikimedia Commons

Al juliol del 1647, una revolta antifiscal derivà en un moviment popular dirigit per un pescador anomenat Masaniello. Tot i que la revolta va ser sufocada i el seu líder, mort, el moviment va rebrotar poc després però llavors amb voluntat independentista, ja que es proclamà la República de Nàpols. Tot i posar-se sota protecció francesa, Nàpols no va resistir i els hispànics la van tornar a controlar l'abril del 1648.

5 Aragó, 1648

Encara que la historiografia no hi doni gaire transcendència, el duc d'Híxar, tot i ser de família castellana, va muntar una trama per aconseguir la independència d'Aragó amb l'ajut de França, i fins i tot va voler negociar amb els francesos la incorporació de Tortosa i Lleida a Aragó. No tenia suports reals a Aragó i va acabar desarticulat, amb dos executats el 5 de desembre del 1648 i el duc reclòs a Lleó, on moriria el 1664. 

Subscriu-t'hi

Portada 201

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada 201

La gran migració, com els 'Sapiens' vam colonitzar el món

T'expliquem com va arribar a Europa, Àsia, Oceania i Amèrica la nostra espècie

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Més informació Accepto