Una conxorxa del duc de Medina Sidonia (cunyat del nou rei de Portugal) i el seu cosí, el marquès d'Ayamonte, anhelava crear un regne independent d'Andalusia –que pretenia assumir també Amèrica– amb l'ajut de francesos i portuguesos. En ser descobert l'agost del 1641, es va intentar evitar l'escàndol i el duc acabà desterrat a Valladolid fins a la seva mort. El marquès va ser executat el 1648.

El gener del 1647 una revolta antifiscal començada a Palerm es va estendre pel conjunt del regne gràcies, en part, a la debilitat del virrei espanyol. Entre els revoltats hi havia qui volia proclamar la independència i cercar la protecció de França. De tota manera, les divisions internes entre les diverses ciutats de l'illa i els mateixos revoltats van facilitar que el govern de Madrid controlés la situació a partir del novembre del 1648.

Encara que la historiografia no hi doni gaire transcendència, el duc d'Híxar, tot i ser de família castellana, va muntar una trama per aconseguir la independència d'Aragó amb l'ajut de França, i fins i tot va voler negociar amb els francesos la incorporació de Tortosa i Lleida a Aragó. No tenia suports reals a Aragó i va acabar desarticulat, amb dos executats el 5 de desembre del 1648 i el duc reclòs a Lleó, on moriria el 1664.