Nascut el 10 de març de 1452, va heretar la corona el 1461 després de la mort del seu germanastre. El seu atractiu físic –segons deien– li va permetre gaudir de la companyia de múltiples dames. Casat amb Isabel I, va ser infidel a la seva esposa –a qui també se li adjudicava alguna relació extramatrimonial– fins i tot amb la seva pròpia cosina.

Del seu matrimoni en van néixer cinc fills, tot i que amb Aldonça Roig i d'Ivorra, Joana Nicolau o Toda de Larrea –alguns dels noms que apareixen a la llista d'amants del rei– també va tenir descendència. La seva mort, el 23 de gener de 1516, va suposar la fi de les seves aventures i el principi del misteri del seu decés: l'abús d'un producte afrodisíac que hauria utilitzat per tenir descendència amb la seva segona esposa, Germana de Foix.

El monarca, nascut el 8 d'abril de 1605, va passar a la història per ser el rei amb més fills. Dotze van ser fruit dels seus dos matrimonis –Isabel de Borbó i Mariana d'Àustria–, i són innombrables els que va tenir fruit de relacions extramatrimonials. No obstant això, a la seva mort, el 17 de setembre de 1665, va deixar només un hereu: Carles II.

Despreocupat per la corona i entregat als plaers carnals, ningú no sap el nombre exacte de fills fora del matrimoni que va tenir el rei, tot i que les xifres parlen d'entre 20 i 40. D'aquests, només un va ser reconegut oficialment: Juan José d'Àustria, que va intentar convertir-se en rei. Alonso Enríquez de Santo Tomás, Alonso Antonio de San Martín i Carles Ferran d'Àustria van ser altres descendents documentats del monarca, que va ser descrit com una persona obsessionada pel sexe.

El Rei Sol va néixer el 5 de setembre de 1638 i va mantenir el títol d'amant o ‘preferida del rei' atorgat a les dones de la cort francesa fins a la seva mort, l'1 de setembre de 1715.

El monarca francès, a qui se li atribueixen al voltant de vint fills, no només no va abandonar aquest títol d'amant tan dubtós i freqüent al país, sinó que el va fomentar amb la llista de dones que van assolir aquesta denominació: Madame de Maintenon, amb qui fins i tot es va casar després de la mort de la seva esposa Maria Teresa d'Àustria, o Madame de Montespan són alguns dels noms de les persones ‘preferides del rei'.

Més de dos segles després de la seva mort, el nom de Casanova és, encara avui dia, sinònim d'excel·lència en l'art de la seducció. Aquest aventurer venecià va néixer el 2 d'abril de 1725 i, des del moment que va perdre la virginitat, va iniciar una vida plena d'aventures sexuals fins a la seva mort, el 4 de juny de 1798.

Giacomo Casanova va ser un escriptor destacable i un aventurer que va viatjar arreu d'Europa, però és recordat, principalment, per la seva autobiografia, ‘Història de la meva vida', d'on va sorgir la seva reputació de seductor. La seva vida sentimental va ser molt intensa i es calcula que va conquerir innombrables dones –com la cantant i ballarina Nina Bergonzi– i que va intimar amb més de 100. En fi, tot ‘un Casanova'.

Nascut l'11 de novembre de 1748, Carles IV va ser conegut popularment per no tenir mandat durant la seva corona.

La seva història amorosa va estar marcada, principalment, pel misteri. Les infidelitats les va cometre, majoritàriament, amb homes, o això es rumorejava a l'època. El que està confirmat és la relació extramatrimonial que va tenir la seva dona i cosina Maria Lluïsa de Parma amb Manuel Godoy, el primer ministre del rei. Diuen, fins i tot, que cap dels fills que va tenir Carles IV amb la seva esposa va ser legítim. El monarca va tenir múltiples amants, de qui poc se sap, i la seva mort el 19 de gener de 1819 va suposar el final de la seva misteriosa vida amorosa.

El militar i governant francès va néixer el 15 d'agost de 1769 i va ser conegut per les conquestes i aliances que el van portar a controlar Europa. Però no només el van fer famós les batalles, sinó que les seves aventures extramatrimonials el van fer presa dels relats populars fins a la seva mort, el 5 de maig de 1821.

Casat amb Josefina Beauharnais, de qui després es va divorciar per contraure matrimoni amb Maria Lluïsa d'Àustria, els rumors apunten al fet que les seves infidelitats van ser històries de revenja pels adulteris comesos per la seva primera esposa. Es diu que l'emperador va intimar amb una cinquantena de dames, de les quals es coneixen noms com Éléonore Denuelle de la Plaigne, amb qui va tenir el seu primer fill, o l'aristòcrata polonesa Maria Walewska, amb qui va tenir el seu segon i últim fill.

Nascuda el 10 d'octubre de 1830, Isabel II va ser titllada, ja a la seva època, de nimfòmana, una atribució utilitzada, també, per alguns historiadors. Esposa de Francesc d'Assís de Borbó, la reina va ser coneguda pels seus nombrosos amants i per la seva entrega als plaers carnals, una fama que l'acompanyaria fins a la seva mort, el 9 d'abril de 1904.

Tot i això, la historiadora Isabel Burdiel va desmentir aquestes afirmacions a ‘Isabel II. Una biografía (1830-1904)', obra que li va valer el Premio Nacional de Historia l'any 2011. La historiadora admet que la reina va tenir nombrosos amants, però matisa que era un fet habitual entre l'aristocràcia i la reialesa de l'època. "Isabel II no va ser una nimfòmana; simplement va ser una dona que va estar mal casada i que va optar per fer el que feien moltíssimes dones de l'aristocràcia a la seva època: tenir relacions extramatrimonials", va afirmar Burdiel.

La ment més brillant de tots els temps va néixer el 14 de març de 1879 i va morir el 18 d'abril de 1955 deixant la teoria de la relativitat com a herència i una notable llista d'adulteris.

El geni més conegut del segle XX va enganyar les seves dues esposes. Després de divorciar-se de la primera dona, Mileva Maric –que diuen que va ser coautora de les principals teories físiques d'Einstein–, es va casar amb la seva cosina Elsa, tot i que després va conèixer íntimament la seva secretaria Betty Neumann i Toni Medel, amb qui, fins i tot, es va presentar a alguns esdeveniments públics. Sembla, doncs, que el físic també va tenir temps de gaudir d'aventures sexuals entre treballs científics i teories.

El pintor malagueny més reconegut mundialment va ser, alhora, un dels artistes sexualment més actius de la seva època. Nascut el 25 d'octubre de 1881, Picasso es va casar amb la ballarina Olga Koklova però va tenir diverses relacions extramatrimonials, que van quedar reflectides a les seves pintures.

Va tenir aventures sexuals amb moltes dones, entre les quals destaquen les que va tenir amb la model Marie-Thérèse Walter, amb qui va tenir una filla; la fotògrafa Dora Maar, una de les seves muses; la companya de professió Françoise Gilot, amb qui va tenir dos fills, i Jacqueline Roque, amb qui es va casar i va compartir la resta de la seva vida, fins a la seva mort, el 8 d'abril de 1973.

"Escull un amant que et miri com si fossis màgia." Aquesta és una de les frases cèlebres de la pintora i icona de la cultura mexicana Frida Kahlo, nascuda el 6 de juliol de 1907 i coneguda popularment per la seva llibertat sexual.

La relació que va mantenir Kahlo amb el seu marit, Diego Rivera, va estar marcada per les infidelitats. El fotògraf Nickolas Muray, el polític Lev Trotski o l'artista català Josep Bartolí són algunes de les personalitats amb qui va mantenir relacions extramatrimonials. Obertament bisexual, l'aventura amorosa més revelada de la pintora i mai confirmada va ser la que va mantenir amb la cantant Chavela Vargas. Aquesta icona de la història de la pintura i símbol del feminisme va deixar una intensa empremta en l'art del segle XX i va morir el 13 de juliol de 1954 amb la satisfacció d'haver viscut intensament sense haver-se hagut d'amagar.