Gabriel Seu era un ciutadà d'Arenys que, a la darreria del segle XVI, posseïa una d'aquelles embarcacions de tres pals, sense rems i vela llatina, anomenades 'sageties', amb la qual pescava i feia alguns negocis per la costa mediterrània. Tot i que el maig d'aquell any el rei Felip II d'Espanya havia signat la pau de Vervins amb el rei francès, per les nostres costes encara circulaven nombrosos corsaris depredadors del país veí, i un d'ells, Jean Monton, va abordar la sagetia de Gabriel Seu i la hi va prendre.

Vet aquí que poc temps després, Gabriel Seu es va tornar a trobar la seva estimada nau al port de Barcelona. Hi havia arribat governada per Jean Monton, que la utilitzava per transportar des de Sardenya cuirs, formatges i altres provisions. Gabriel Seu ho va denunciar de seguida al veguer i el facinerós va ser arrestat i empresonat.

'Guiatge de vitualles', el privilegi que va deixar sense vaixell a Gabriel Seu a favor de Jean Monton
Hi havia, però, un privilegi anomenat 'guiatge de vitualles', concedit pel rei Pere III al segle XIV: aquell qui transportés per mar o per terra proveïments o vitualles cap a la capital del Principat, no podia ser objecte de marca o empara, és a dir, que no se'l podia detenir ni jutjar per possibles deutes o delictes, encara que fos un delinqüent o un enemic en temps de guerra. I aquesta llei és la que el regent de la Cancelleria va considerar aconsellable d'aplicar en aquell cas. 

El 13 de novembre de l'any 1598 es va dictar sentència, que es conserva a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, decretant que, com que els queviures que carregava el corsari a la sagetia eren destinats a la ciutat de Barcelona, el corsari quedava lliure i se li restituïa la sagetia del pobre Gabriel Seu perquè continués el seu viatge impunement. Ja ho va dir el polític i filòsof romà Ciceró en els seus cèlebres 'De officiis': "Summum ius, summa iniuria", que vol dir que, sovint, l'aplicació cega, estricta i al peu de la lletra de la llei esdevé una autèntica i veritable injustícia.