L'imperi dissenyat per Holanda es basava sobretot en places comercials, per bé que amb el pas dels anys va arribar a tenir un bon grapat de territoris escampats per bona part del planeta. Les propietats més valuoses van ser les illes de Java (on es cultivaven tabac, opi, cotó i clavell d'espècia) i Ceilan (des d'on van controlar la valuosa canyella).

L'actual Indonèsia, els arxipèlags de les Banda i les Moluques eren el centre d'obtenció de la nou moscada i el macís. Per als mateixos productes, però sobretot per tenir uns ports de control, van dominar viles com ara Makasar i Painar. I a Atjeh, a Sumatra, tenien accés a les mines d'or. A les possessions de Borneo, Nova Guinea i Timor Oriental, el rendiment econòmic va tenir més a veure amb l'extracció de fusta.

L'illa de Formosa va ser holandesa del 1624 al 1662. Fort Zeeland en va ser la vila cabdal, fins que els xinesos de la dinastia Ming els van expulsar. S'hi comerciava amb pells de cérvol i canya de sucre, molt valuosos.

Amb l'illa artificial de Dejima la VOC es va convertir en l'única potència estrangera que mercadejava amb el Japó béns tan valorats com ara pells de tauró o porcellana.

A l’Índia, totes dues costes van ser ocupades. L’occidental, de Malabar, permetia el control d’espècies molt cotitzades com el pebre, el cardamom o el gingebre, i també cautxú. Al litoral oriental l’ocupació era més aviat estratègica, amb ports propers a l’antiga Madràs (actual Chennai).

Per bé que menor en extensió i importància, la presència a l’altre hemisferi va deixar empremta. Els holandesos van tenir colònies tan importants com Nova Amsterdam (que perdrien a mans dels anglesos i es convertiria en Nova York); el Surinam, on també van cultivar nou moscada, i diversos ports brasilers com ara Olinda, Pernambuco i Maranhão, i es van atrevir a quedar-se, a mitjan segle XVII, la vila xilena de Valdivia.