Subscriu-t'hi
Història moderna

L'imperi holandès d'ultramar

Entre els segles XVII i XVIII, la Companyia Holandesa de les Índies Orientals controlava amb duresa el comerç que s’estenia al llarg de l’oceà Índic i l’Àsia oriental

Sergi Ramis (text), Agustí Alcoberro (assesssorament)

Entre els segles XVII i XVIII una empresa privada controlava amb duresa el comerç que s’estenia al llarg de l’oceà Índic i l’Àsia oriental. La Companyia Holandesa de les Índies Orientals va esdevenir tota una potència colonial, un imperi financer d’època moderna tan o més poderós que un estat europeu. Us expliquem els països on operava.

1 L'illa de Java i Ceilan
Java, 1914
Java, 1914 Wikimedia Commons

L'imperi dissenyat per Holanda es basava sobretot en places comercials, per bé que amb el pas dels anys va arribar a tenir un bon grapat de territoris escampats per bona part del planeta. Les propietats més valuoses van ser les illes de Java (on es cultivaven tabac, opi, cotó i clavell d'espècia) i Ceilan (des d'on van controlar la valuosa canyella).

Canyella

2 Indonèsia, les Banda, les Moluques, Makasar, Painan, Atjeh, Borneo, Nova Guinea i Timor Oriental
Nova Guinea, 1909
Nova Guinea, 1909 Wikimedia Commons

L'actual Indonèsia, els arxipèlags de les Banda i les Moluques eren el centre d'obtenció de la nou moscada i el macís. Per als mateixos productes, però sobretot per tenir uns ports de control, van dominar viles com ara Makasar i Painar. I a Atjeh, a Sumatra, tenien accés a les mines d'or. A les possessions de Borneo, Nova Guinea i Timor Oriental, el rendiment econòmic va tenir més a veure amb l'extracció de fusta.

Nou moscada

3 L'illa de Formosa
Fort Zeeland a l'illa de Formosa, 1624
Fort Zeeland a l'illa de Formosa, 1624 Wikimedia Commons

L'illa de Formosa va ser holandesa del 1624 al 1662. Fort Zeeland en va ser la vila cabdal, fins que els xinesos de la dinastia Ming els van expulsar. S'hi comerciava amb pells de cérvol i canya de sucre, molt valuosos.

Canya de sucre

4 Dejima
Dejima, 1669
Dejima, 1669 Wikimedia Commons

Amb l'illa artificial de Dejima la VOC es va convertir en l'única potència estrangera que mercadejava amb el Japó béns tan valorats com ara pells de tauró o porcellana.

5 L'Índia
Cardamom
Cardamom Getty Images

A l’Índia, totes dues costes van ser ocupades. L’occidental, de Malabar, permetia el control d’espècies molt cotitzades com el pebre, el cardamom o el gingebre, i també cautxú. Al litoral oriental l’ocupació era més aviat estratègica, amb ports propers a l’antiga Madràs (actual Chennai).

6 Sud-àfrica

Una altra joia neerlandesa va ser Sud-àfrica. El clima mediterrani permetia conrear-hi tota mena de fruites, i s’hi va començar a fer vi. Per aprovisionar els vaixells, va haver-hi enclavaments a la Costa d’Or, el Congo i la zona que ara correspon a Angola.

7 Nova Amsterdam, Surinam, Olinda, Pernambuco, Maranhão i Valdivia
Nova Amsterdam, 1664
Nova Amsterdam, 1664 Wikimedia Commons

Per bé que menor en extensió i importància, la presència a l’altre hemisferi va deixar empremta. Els holandesos van tenir colònies tan importants com Nova Amsterdam (que perdrien a mans dels anglesos i es convertiria en Nova York); el Surinam, on també van cultivar nou moscada, i diversos ports brasilers com ara Olinda, Pernambuco i Maranhão, i es van atrevir a quedar-se, a mitjan segle XVII, la vila xilena de Valdivia.

8 El Carib

Al Carib van ocupar sis illes: Aruba, Bonaire, Curaçao, Sint Maarten, Sint Eustatius i Saba. Les Antilles Holandeses eren províncies neerlandeses fins al 2010. Ara, després d’un referèndum, mantenen un estatut d’autonomia.

9 Austràlia

Poc pròspera per l’esterilitat del sòl i la mancança de colons, l’Austràlia occidental va ser durant un temps terra holandesa coneguda precisament com a Nova Holanda, a l’actual Queensland.

Subscriu-t'hi

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada SÀPIENS 224 (novembre 2020)

Judici a Martín Villa

Repassem la trajectòria del polèmic governador civil de Barcelona, des dels càrrecs polítics fins als consells d'administració

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto