La major part dels 26 milions d'habitants de França patien una severa pobresa la primavera del 1789. El principal motiu d'aquest estat de coses eren els impostos, només pagats per la pagesia i el proletariat urbà, ja que la noblesa i el clergat, per la seva condició de privilegiats, estaven exempts de tributar. Alhora, la filosofia de la Il·lustració, en proclamar la dignitat de l'home i els ideals de progrés i felicitat, havia assentat les bases ideològiques per provocar canvis en una societat, la de l'antic règim, que no s'adequava a la realitat econòmica i social del moment en excloure del poder polític el seu sector més dinàmic, la burgesia.

L'esclat de les classes populars
En aquest context de crisi, després del fracàs d'alguns intents de suprimir els privilegis fiscals de nobles i eclesiàstics, Lluís XVI havia convocat l'agost del 1788 els Estats Generals, una assemblea general extraordinària que va aplegar representants dels diferents estaments amb la pretensió de resoldre els problemes. Però l'actitud immobilista dels privilegiats, contraris a qualsevol reforma, va activar les classes populars, víctimes de la situació, que es van revoltar i van assaltar a París la fortalesa de la Bastilla, símbol de l'absolutisme, el 14 de juliol del 1789.

La revolució es feia visible i s'enfortia amb la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, adoptada el 26 d'agost per l'Assemblea Nacional, dominada per la burgesia. Com a base per a una nova Constitució, la Declaració rebutjava el feudalisme i l'absolutisme regi a favor de la igualtat universal i la indivisibilitat dels drets, i afirmava que aquests drets eren aplicables a tots els països. Això va comportar que totes les monarquies d'Europa fossin hostils al procés revolucionari, temoroses de la propagació d'aquelles idees en els seus estats, hostilitat que es va agreujar quan a França es va abolir la monarquia (1792) i Lluís XVI va ser jutjat i executat (1793). La primera Constitució francesa republicana (1793) va proclamar la supremacia de la sobirania popular i va insistir en l'existència d'uns drets humans inalienables, com els de la llibertat personal i de reunió pública, i el dret al treball, a l'educació i a rebel·lar-se contra la tirania. Els canvis també van afectar el fet religiós, ja que es va buscar una alternativa laica a les creences tradicionals, que es va concretar en els cultes a la raó i a l'ésser suprem, definits com a expressió del lema de la Revolució Francesa: llibertat, igualtat i fraternitat.

Aquests ideals van ser exportats a la resta del continent al principi del segle XIX mitjançant les campanyes de Napoleó. La influència dels postulats de la Revolució Francesa encara és present en qualsevol debat entre formes de govern autoritàries i democràtiques.