Prehistòria

Niels Lynnerup: "Som idèntics als homes de fa gairebé tres mil anys"

Parlem amb un metge forense de renom internacional, un danès especialitzat en l'estudi de les restes esqueletitzades i momificades de l'Edat del Ferro que hi ha al nord d'Europa

Sònia Casas
24 de novembre de 2011
Niels Lynnerup
Niels Lynnerup

Metge forense de renom internacional, aquest danès està especialitzat en l'estudi de les restes esqueletitzades i momificades de l'Edat del Ferro que hi ha al nord d'Europa. I és que durant segles, centenars de cossos han emergit de les zones pantanoses d'Irlanda, Dinamarca, Holanda… En anglès se'ls anomena 'bog bodies', que vol dir cossos de la torba. La torba és una mena de fang fet de matèria vegetal en descomposició i saturada d'aigua. Les seves característiques químiques han permès preservar cossos des del segle VIII aC i fins l'edat mitjana com si tot just acabessin de morir.

Quina diferència hi ha entre aquests cossos i les mòmies egípcies o andines?
Els cossos de la torba s'han conservat de manera natural, mentre que els faraons d'Egipte o els reis andins s'han preservat artificialment. Els egípcis deshidrataven el cos, segurament perquè sabien com de bé es conservaven els morts a la sorra del desert.

En canvi, els cossos de la torba es preserven gràcies a un material ple d'aigua.
Sí, i per aquesta raó la seva pell és més brillant i sembla més natural. En les darreres troballes fetes a Irlanda, per exemple, els cossos estan tan frescos que pots veure el seu to muscular i tots els òrgans perfectament.

Quin tacte té aquesta pell?
És similar a la goma i molt resistent. Respecte dels ossos, els minerals que els formaven ja no hi són però sí en queda el teixit, de manera que els ossos han perdut la duresa, són tous.

Alguns també conserven cabells i roba, com l'home de Tollund o el de Grauballe.
Sí, aquests són dos dels cinc cossos més complets que s'han trobat. Respecte dels cabells hi ha una anècdota divertida. Te l'explico?

Endavant!
El primer cos de la torba documentat a Dinamarca es va trobar al segle XVII. El capellà del poble on s'havia fet la troballa va intuir que allò podia ser d'interès científic i el va enviar a un pioner centre d'arqueologia que hi havia Copenhague. Abans d'enviar-lo però, la dona del capellà (en el protestantisme els capellans es poden casar) va decidir de rentar-li el cap, perquè deia que aquell "home" no podia anar enlloc amb aquell cap tan brut!

I tota la informació arqueològica d'interès se'n va anar per l'aigüera.
Exacte. Aquest ha estat el problema dels cossos de la torba. La seva troballa sempre és casual i difícilment s'han aplicat mètodes arqueològics per extreure'ls. El 1950, la troballa de l'home Toll va ser tractada com un cas policial, no arqueològic. I al segle XVII un cos de la torba va ser atribuït a una reina.

Com és possible?
La gent d'aquella època no es podia ni imaginar que aquests cossos fossin tan antics, ni tan sols sabien què era l'Edat de Ferro. Per això van creure que aquell cos, trobat en el lloc on l'imaginari popular deia que havia estat assassinada la reina medieval Gunhild, era el seu. Van agafar les restes sense comprovar res i les van enterrar amb tots els honors.

Molt diferent del que deu passar avui dia, suposo.
Sí, la llàstima és que ara la majoria d'aquests aiguamolls d'on surtien els cossos de la torba són camps agrícoles i en aquest procés de transformació segur que centenars de cossos s'han perdut per sempre.

No acabo d'imaginar-me com eren aquests terrenys.
Si hi sumem la foscor i la boira típics del nord d'Europa es pot dir que el seu aspecte és bastant esfereïdor. Venen a ser una mena de fangar que poden arribar a xuclar els cossos endins, com passa amb les sorres movedisses. Vaig llegir d'una nena que anava a cavall i que s'hi va quedar atrapada. Ella es va salvar però el cavall va morir engolit

És això el què els passava als cossos de la torba? Que morien engolits?
No, se'ls llençava un cop morts, assassinats de fet. Alguns presenten talls i cops però la majoria morien escanyats per una soga que encara duen al coll.

I per què els executaven?
No ho sabem del cert. Sabem que tots havien menjat poques hores abans de la mort, perquè conserven farinetes de civada a l'estómac, una menja típica del Nord d'Europa. Potser eren presoners, però la teoria més plausible és que es tractés d'un sacrifici religiós.

Per què és la teoria més plausible ?
Perquè l'antiguitat dels cossos coincideix amb el moment en què els pobles nordeuropeus van transformar la seva religió, passant d'unes creences animistes a una religió amb divinitats antropomòrfiques.

Quins altres secrets amaguen encara aquests cossos?
En els cossos trobats als anys cinquanta i seixanta no s'havia pogut extreure l'ADN, però en els cossos descoberts recentment a Irlanda és possible que a la llarga ho aconseguim fer.

Quina seria la conclusió final de tota la investigació?
Que entre els homes de l'Edat de Ferro i nosaltres no hi ha cap diferència. Ells tenien més desgastades les dents perquè les feien servir més i nosaltres som una mica més alts, però estic convençut que sentien i pensaven igual com ho fem nosaltres. L'evolució és extremadament. lenta.

Com acaba un reconegut metge forense com vostè investigant mòmies?
Treballar amb les mòmies o cossos de la torba és una excel·lent manera de poder ajudar després a la polícia a resoldre crims actuals, perquè les tècniques forenses són exactament les mateixes.

Per tant, es tracta d'una disciplina que també interactua amb la criminalística?
Sí, però no només amb ella. A partir de l'estudi dels cossos del passat, podem intentar esbrinar el comportament de moltes malalties que durant alguns períodes van generar grans epidèmies però que després s'ha extingit. Què explica que la pesta o la grip espanyola desapareguessin de sobte, talment com van aparèixer? Aquesta mena d'estudis serveixen per esbrinar el comportament d'aquests virus per tal de poder afrontar millor els nous virus i malalties que apareixeran en el futur.

Subscriu-t'hi

Portada 194

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada 194

1968: quan la guerra del Vietnam va sacsejar el món

Ens endinsem en les mobilitzacions estudiantils de caràcter global contra el conflicte que van donar peu a l'eclosió de moviments com l'ecologisme o el feminisme

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto