Subscriu-t'hi
La història a casa

Com es van desxifrar els jeroglífics egipcis?

Els egipcis van ser un dels primers pobles a inventar l’escriptura. Els jeroglífics van aparèixer fa més de 5.000 anys, però sabeu com els va desxifrar Jean François Champollion al segle XIX?

Àlex Novials
31 de maig de 2018
1 Un regal dels déus
Els monuments egipcis estaven plens de jeroglçifics
Els monuments egipcis estaven plens de jeroglçifics Eva Palomar

Jeroglífic és una paraula en grec antic que significa 'gravats sagrats', ja que els signes es tallaven sobre pedra i fusta. Els egipcis anomenaven la seva escriptura medjunedjer, que significa 'paraules dels déus'. I per què? Doncs perquè els antics egipcis creien que l’escriptura era un regal que els havia fet Thot, el déu més savi de tots. I aquell era un regal molt poderós: segons ells, si se sabia fer servir la màgia adequada, tot allò que s’escrivia amb jeroglífics podia esdevenir real.

Un text que no es podia llegir
L’últim text jeroglífic que s’ha trobat el van escriure l’any 394. Des d’aleshores, ningú no els podia llegir. Eren el testimoni mut d’una cultura impressionant, i els viatgers pensaven que contenien fórmules màgiques i tota mena de secrets fascinants.

2 Una troballa casual
La pedra de Rosetta
La pedra de Rosetta

Això va canviar fa 200 anys gràcies a una troballa casual, quan els soldats de Napoleó que havien envaït Egipte van trobar, a la vila de Rosetta, una pedra plena d’escrits. No era gens bonica i estava bastant trencada, però va esdevenir una de les pedres més importants de la història. Com és això? Doncs perquè va permetre desxifrar els jeroglífics!

La pedra del faraó Ptolomeu
Es tractava d’una pedra volcànica negra, que mesura 112 cm d’alt per 75 d’ample. La inscripció data de l’any 196 aC, i parla del regnat del faraó Ptolomeu V. Si voleu, quan passi el confinament, la podeu anar a veure al Museu Britànic de Londres, on hi ha moltíssimes més antiguitats egípcies

Tres escriptures
A la pedra hi surt un mateix text, però escrit de tres maneres: en jeroglífic, en demòtic i en grec. Com que el grec es coneixia perfectament, es va poder llegir el que deia. Tot i això, els primers que van estudiar-ne els jeroglífics no entenien res. L’anglès Thomas Young va ser el primer que va pensar que els signes representaven sons, i que diversos dibuixets podien formar una sola paraula. Anava ben encaminat, però no va acabar de treure’n l’entrellat...

3 I llavors va arribar Champollion!
Champollion estudia la pedra de Rosetta
Champollion estudia la pedra de Rosetta Eva Palomar

El mèrit de desxifrar els jeroglífics va ser del francès Jean-François Champollion. La seva família era tan pobra que no va poder anar a l’escola, però era molt intel·ligent i va aprendre una pila de llengües antigues pel seu compte. Va començar a estudiar la pedra Rosetta el 1822, quan tenia 32 anys, i va descobrir la clau de l’enigma. Com s’ho va fer?

El secret és als cartutxos
Quan escrivien textos jeroglífics, els egipcis envoltaven els noms dels reis i les reines en una mena de rectangle arrodonit. Se'n diu cartutx, i representa una corda nuada. Els antics egipcis pensaven que el cartutx protegia el nom, com si l’envoltés una muralla.

Un home espavilat
Champollion va localitzar el cartutx amb el nom del faraó Ptolomeu a la pedra de Rosetta, i després el va comparar amb el de la reina Cleòpatra que hi havia en un obelisc. Així va aconseguir extreure alguns sons que es repetien, i després d’aquest èxit inicial va continuar desxifrant noms d’altres documents. En poques setmanes en tenia més de 80! Així va demostrar que els jeroglífics eren una escriptura que barreja sons i símbols. Que espavilat! Champollion no va poder gaudir del seu èxit massa temps, ja que va morir poc després, d’una malaltia. Quina llàstima! Però gràcies a ell tenim l’enigma dels jeroglífics ben resolt!

4 El quiz

Subscriu-t'hi

Portada del número 30 del Petit SÀPIENS (abril 2020)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't al Petit SÀPIENS (si és que encara no ho has fet). Puja amb nosaltres a la màquina del temps!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada del número 217 del SÀPIENS (abril 2020)

Traficants de llibres

Descobrim la xarxa clandestina que entrava a Catalunya llibres contra la dictadura

1 any de SÀPIENS  i de REGAL l'Atles català de Cresques 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto