Thomas Edison, el pare de la bombeta
Aquest sí que va ser un inventor incansable! Tenia unes idees brillants que van ser clau per al desenvolupament de la societat industrial. Us expliquem com s’ho va fer per aconseguir-ho i quins van ser els invents més al·lucinants que va fer. Quin geni!
Cap de les persones que van conèixer el petit Thomas Alva Edison s’hauria pensat mai que esdevindria un gran inventor. I per què? Doncs perquè, com acostuma a passar amb els genis, de nen no encaixava enlloc. Quan tenia vuit anys va començar a anar a escola, però ben aviat el director el va considerar un alumne poc intel·ligent i poc treballador. Quina poca vista!
L’esforç de la mare
Però la mare d’en Thomas, que havia estat professora, va decidir que l’educaria a casa. I ella va saber despertar en el seu fill una curiositat sense límits. Amb deu anys, Edison va muntar el seu primer laboratori al soterrani. Hi feia tots els experiments de química i física que trobava als llibres de ciència. Quan tenia tretze anys, un brot d’escarlatina el va deixar pràcticament sord. Però no us penseu, que aquella desgràcia el va fer estudiar encara amb més ganes!
Per guanyar uns calerons, també venia caramels i diaris al tren. I quan tenia quinze anys va salvar un nen petit de morir aixafat per una màquina. Aquella bona obra va tenir un premi inesperat. El pare del nen era el cap d’estació i, com a mostra d’agraïment, va ensenyar a Edison l’ofici de telegrafista. Sabeu què era un telègraf? Era el giny amb el qual es transmetien missatges abans que s’inventés el telèfon! I Edison va aprofitar el temps i aviat va aconseguir feina en un tren i, en les estones mortes, aprofitava per fer experiments de química al vagó. Es devia distreure força, perquè un dia gairebé va provocar un xoc. Vigila, Thomas!
Treballador del torn de nit
Quan tenia dinou anys, Edison va treballar en una oficina de notícies. Va demanar el torn de nit. Sabeu per què? Doncs perquè hi havia menys feina. Així es podia dedicar a inventar! Altre cop es va despistar, i l’àcid sulfúric amb què treballava li va caure a terra, amb tan mala sort que va traspassar al pis de sota... sobre la taula del seu cap! El van despatxar, però el seu destí ja era clar. Poc després va inventar un telègraf que podia transmetre dos missatges alhora i va ser un èxit immediat. Amb els guanys, va comprar una granja als afores de Nova York. Aquell laboratori veuria néixer moltes meravelles.
El primer repte va ser inventar una làmpada incandescent, és a dir, que fes llum quan l’electricitat escalfés un filament de metall. Ja n’hi havia, però duraven molt poc i eren molt cares de fabricar. Penseu que en aquell moment, a la majoria de cases i al carrer, la il·luminació era amb flama de gas! Després d’un any d’experiments, Edison va patentar la primera bombeta realment pràctica de la història! La bombeta d’Edison tenia un filament de bambú carbonitzat que durava 1.200 hores encès! Sabeu com se li va acudir fer servir aquest material? Mentre pescava en un llac per relaxar-se... amb una canya de bambú!
L’home de les patents
A continuació, Edison va desenvolupar un sistema per distribuir el corrent elèctric per les ciutats. Així va néixer l’edat elèctrica... i la gran fortuna d’Edison. Recordem que el nostre protagonista va néixer als Estats Units el 1847, en plena Revolució Industrial. Va fer grans avenços en els camps de l’electricitat i l’enregistrament de so i imatges. Quan va morir, amb vuitanta-quatre anys, havia desenvolupat 1.093 patents. Sabeu què són? Els documents legals que proven que algú ha inventat una cosa, i així pot cobrar a tothom qui la faci servir!
Edison va ser un dels primers que va aplicar els nous mètodes de les fàbriques al procés d’inventar. Al seu laboratori, el treball en equip era importantíssim. Va contractar una pila de científics, tècnics i maquinistes, i ell mateix es cuidava de supervisar la feina que feien... i de fer-los treballar sense descans! Tot i que la participació d’Edison en cada projecte era diferent, sempre prenia les decisions importants. I també s’enduia totes les medalles pels invents, que en bona part havien estat obra de l’esforç dels seus empleats. Així ho tenia una mica més fàcil, no trobeu? Amb raó li deien El Mag!
Una fàbrica ben plena
Deu anys després, el laboratori ja ocupava dues illes de cases. Tenia els millors aparells del moment i tots els materials imaginables al magatzem: vuit mil tipus de substàncies químiques, minerals diversos, caragols de totes les menes, agulles de totes les mides, totes les varietats de corda i cable, suro, resina, vernís, oli, goma... fins a dents de tauró i closca de tortuga; una llista inacabable! Amb diners i fama, va crear un gran centre tecnològic on van arribar a treballar més de cinc mil persones. Caram, això són moltíssims cervells junts!
Thomas Edison ha estat un dels inventors més importants de la història. En va fer va fer més mil. Quin crac! Aquests són els més importants. A veure què us semblen! (Il·lustracions de Bernat Velo)
