Subscriu-t'hi

La fortalesa dels Vilars d'Arbeca

Vilars d'Arbeca

Vilars d'Arbeca FOTO MAC

El Museu d’Arqueologia de Catalunya presenta l’exposició ‘La fortalesa dels Vilars d’Arbeca. Terra, aigua i poder en el món ibèric’. La mostra, que aporta novetats sobre el coneixement dels ibers, i més concretament dels ilergets, consta d’un conjunt arqueològic resultat de trenta anys de recerca. És la primera vegada que s’exposen materials arqueològics recuperats de les excavacions, i es presenten imatges del nou projecte de realitat virtual. També inclou una maqueta i un catàleg detallat.
 

La fortalesa dels Vilars es troba a quatre quilòmetres d’Arbeca i va ser construïda al segle VIII aC. És un lloc únic a Europa per molts motius. Per començar, l’assentament no es va construir en un turó, sinó en una vall, segurament per tenir a prop l’aigua del riu, que avui en dia correspon al barranc de l’Aixaragall, i per explotar les possibilitats agrícoles dels camps i boscos. Per substituir els avantatges de protecció que dóna l’altura, els ilergets van idear un sistema de defensa impressionant.

Barrera protectora única
Un fossat de 18 metres d’amplada i quatre de profunditat, únic en el món ibèric, era el primer que es trobava el visitant. A més, la muralla feia cinc metres tant d’amplada com d’alçària, i al llarg del seu perímetre va arribar a haver-hi fins a 13 torres i dos bastions. Una de les entrades, flanquejada per dues de les torres, era tan estreta que es creu que només es podia creuar en fila índia. El més sorprenent de tot, però, és el camp frisó, que és una barrera de pedres altes i afilades clavades al peu de la muralla. Erigit cap al 650 aC, servia per impedir un atac per sorpresa amb cavalleria o per dificultar l’acostament de persones que anessin a peu. Aquest camp frisó és l’únic que s’ha trobat en tota la vall de l’Ebre i és el més ben conservat d’Europa.

L’exposició, doncs, permet mostrar la singularitat de la fortalesa en el món ibèric i, amb això, explicar la formació del poble ilerget. 

Portada del número 215 de SÀPIENS (febrer 2020)

Arkhípov, l'home que va salvar el món

Reconstruïm amb documentació inèdita la crisi dels míssils

1 any de SÀPIENS  i de REGAL l'Atles català de Cresques 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto