Passejar per Cervera és respirar la història, gairebé palpar-la. Aquí va ser on Ferran II de Catalunya-Aragó va signar els capítols matrimonials que l’unirien amb Isabel de Castella. Aquí s’erigiria al segle XVIII l’única universitat que durant més d’un segle va tenir Catalunya per obra i gràcia de Felip V. També a Cervera s’hi representa una Passió amb més de cinc-cents anys d'història. I aquests en són només alguns exemples. Però no tot és passat. Des del 1978, acabada de recuperar la democràcia, Cervera es va convertir en un dels referents imprescindibles de les festes tradicionals catalanes. L’Aquelarre que s’hi celebra el darrer dissabte d’agost aplega milers de persones sota una pluja de foc i màgia.

Per què un aquelarre?
Segurament perquè un dels llocs més enigmàtics de la capital de la Segarra és el carreró de les Bruixes. Caminant pel cèntric carrer Major veurem el cartell de ferro forjat que ens n’indica l’entrada. Certament, sense el rètol pocs serien els agosarats que es posarien en la gola del llop. Fosc, estret i torturat, el nom d’aquesta via li escau d’allò més, i això per no parlar dels símbols de màgia que aquells que hi passin amb calma detectaran en els murs de pedra: escombres penjades, gats negres inquietants, rostres afilats... 

El carreró data del segle XIII i, deixant de banda misteris i encanteris diversos, als historiadors els fascina perquè passejar-hi és la millor manera d’apreciar l’estructura medieval de la ciutat, quan era vila closa. Fet i fet, passa just per sota de les nobles cases del centre històric de Cervera, la qual cosa permet una excitant visita a les entranyes de la ciutat. A més, creuar-se amb algú inesperat, sentir com ressonen les passes, és tota una experiència. Però no us espanteu; per sort, no és un carreró sense sortida. Té dues entrades. Si hi accedim pel carrer Major, sortirem per una magnífica plaça porticada del segle XV. És una experiència que val realment la pena.