L'estiu de 1860, Gustavo Adolfo Bécquer va decidir canviar d’aires. Literalment. Només tenia 21 anys quan li van diagnosticar tuberculosi. I no es va rendir. Sentia que encara li quedava molt per viure i per escriure. Si el Pirineu li oferia una mínima possibilitat, ell l’esgotaria. En aquest context, l’encara desconegut poeta romàntic va instal·lar-se a la fonda Cal Pantanó de Bellver de Cerdanya. El misteri que desprèn el barri antic de la vila i l’impressionant paisatge que l’envoltava el van seduir amb la mateixa passió que la noia de pupil·les blaves de la cèlebre rima que encara no havia escrit.

Una cura per a l’ànima
Un dia, una excursió el va portar a visitar les restes del poble vell de Sant Martí dels Castells, als afores de Bellver. Va ser providencial. Bécquer s’hi va inspirar per escriure la llegenda 'La cruz del diablo', on hi ha referències a la torre de la presó de Bellver, al Segre i a les restes d’aquest poble abandonat que tant el va impressionar. Bellver no va obrar la cura miraculosa que cercava el poeta, però alguna cosa va canviar a dins seu. L’any següent, Bécquer comença una nova vida. I escriu, escriu molt. És la seva etapa més prolífica.